La qüestió és que tant jo mateix, com la regidora Anna Pujolàs i el regidor Carles Bonaventura
( militant de Reagrupament) vam quedar ben perplexos per tot plegat. A nosaltres se'ns havia dit al llarg de les darreres setmanes que el Ple d'ahir era per aprovar el nou Cartipàs municipal, l'eina que estructura l'ajuntament, les àrees, regidories... Nosaltres feia dies que havíem fet arribar al nou Alcalde de la ciutat de Girona, un plec de condicions per negociar el nou Cartipàs i arribar a un acord, molt probablement una abstenció crítica.
No compartiem la proposta inicial que el grup municipal de CIU ens va fer arribar fa uns dies i vam decidir traslladar-li les nostres propostes i demandes, lògicament molt diferenciades perquè son molts els punts programàtics i ideològics que ens separen. Principalment hi havia quatre eixos principals en els quals discrepàvem i discrepem: 1) La qüestió de les àrees, on àmbits com medi ambient i participació perden pes i on urbanisme se supedita a una àrea de promoció econòmica, molt significatiu tot plegat.2) la figura del gerent, que en aquest cas serà un càrrec nomenat per l'Alcalde i que percebrà una quantitat superior als 70.000 eurus anuals; amb els temps que corren i amb uns serveis socials saturats no ens sembla una decisió gaire encertada aquest sou VIP. 3) Les percepcions generals de càrrecs i regidors, nosaltres demanàvem una rebaixa, un gest de cares a l'opinió pública. 4) El model gerencial, demanàvem que siguin regidors electes qui desenvolupin tasques polítiques i si hi ha d'haber personal tècnic que superin uns mínims criteris selectius. He de dir que encara ahir no havíem rebut una resposta formal ( al marge de que aquesta sigui negativa)
Tanmateix, ahir a primera hora del matí vam saber a través de la premsa digital que el PPC i CIU havien arribar a un "acord marc" de governabilitat, que facilitaria d'una banda l'aprovació del Cartipàs presentat per CIU i de l'altre establir marcs de col·laboració en diferents temàtiques de ciutat. A continuació ens assabentàvem que el principal grup de l'oposició, el PSC, també arribava a un acord amb CIU, més o menys en la mateixa línia, i que el gest de Pia Bosc seria recompensat amb la figura de Cap de l'Oposició i amb un tercer assessor adscrit al seu grup municipal.
Uns li diuen acord marc i d'altres en diguem pactes, el nom no fa la cosa i la qüestió és que aquest acord o pacte és d'un gruix considerable, fins i tot en alguns aspectes hi puc estar d'acord, com ara en la necessitat d'impulsar un Pla d'Ocupació juvenil o en la convocatòria de la Taula de la Mobilitat i la posterior redacció del Pla de Mobilitat que necessita Girona i el conjunt de l'àrea metropolitana. Però caram, em sembla que parlar-ho abans hauria estat un detall.
Sigui com sigui a Girona s'ha reeditat un nou tripartit, nou i per estrenar, una estranya combinació que sota l'excusa de la governabilitat teixeix una aliança d'interessos inèdita fins avui a Girona. En definitiva s'ha escenificat un nou bloc constitucionalista, ben majoritari, això si, un bloc que simbolitza la Girona més conservadora i immobilista, ens hi haurem de d'anar acostumant.
Vam arribar al Ple un pèl desencisats i un cop va començar el torn de paraules em vaig estrenar en el meu nou rol de portaveu de Grup Municipal. He de dir que no estic gaire acostumat a determinats combats dialèctics i retòrics i si he de ser sincer, ahir vaig suar la cansalada perquè els meus adversaris em superen, i de llarg, en les seves dots retòriques. Tot i així, no em preocupa en absolut aquest desavantatge retòric, és un hàndicap que porto amb força orgull i no em deixaré arronsar per la tempesta dialèctica que acostumen a desplegar alguns prohoms de la política. No he vingut a aquest Ple ni a lluir-me dialècticament ni a fer teatre, he vingut a treballar per la meva ciutat, pel meu país, pels barris de la meva ciutat, i no em tallaré ni un pèl a l'hora de pencar i defensar els principis i arguments que l'assemblea de la CUP treballa a fons.
No faré ara una crònica detallada de totes les intervencions, per això us adreço de nou al blog d'en toni o podeu repassar la premsa, que en fa una crònica rigorosa. En tot cas ahir vaig tenir la sensació de ser al centre de totes les crítiques i tant als portaveus de CIU, com del PP, com del PSC no els va agradar els arguments que ahir vam defensar i explicar des de la CUP.
Veray em va acusar directament d'embrutar la política i el portaveu de CIU, el senyor Carles Ribas reprovava amb vehemència la meva exposició; No ens acabàvem de posar d'acord en això de la política i de la manera d'exercir la política o de concebre la democràcia, ell partia d'uns apriorismes i jo d'uns altres. Només dir-li que si, que existeixen noves maneres de fer política, i que mirarem de demostrar-ho al llarg d'aquests anys però que no ho podem fer sols, necessitem la ciutadania al nostre costat, i no només per votar-nos cada quatre anys perquè hi ha milers de ciutadans que han sortit al carrer per reclamar aquestes necessaries noves formes de fer política. Pia Bosc simplement defensava la postura del seu Grup Municipal i el pacte amb la dreta.
El nou alcalde de Girona, Carles Puigdemont,que compta amb el meu màxim respecte, no només per la seva condició insititucional sinó per les seves qualitats humanes, s'estranyava de la perplexitat que vaig expressar en nom dels meus companys i companyes d'assemblea. Simplement reiterar que em sembla lògic expressar aquesta perplexitat per uns acords de gruix polític considerable que s'han fet públics per la premsa unes hores abans del Ple, un Ple que inicialment era de Cartipàs i no per definir i aprovar grans projectes de ciutat.
En tot cas la CUP ve aquí a treballar intensament, i ho farem de la millor manera que puguem, i ho fem des de l'oposició. Serem combatius i contundents, rigorosos i estrictes i oberts al diàleg i als acords de ciutat. Només un petit detall, estaria molt i molt bé que comencessim a rumiar maneres de superar l'encotillament de la sala de Plens, la política ha de sortir a buscar la gent, i no estaria gens malament fer rodar els Plens per la ciutat o fer un gran Ple temàtic al Teatre Municipal, obert a la ciutadania; bé, era només un petit detall.
( militant de Reagrupament) vam quedar ben perplexos per tot plegat. A nosaltres se'ns havia dit al llarg de les darreres setmanes que el Ple d'ahir era per aprovar el nou Cartipàs municipal, l'eina que estructura l'ajuntament, les àrees, regidories... Nosaltres feia dies que havíem fet arribar al nou Alcalde de la ciutat de Girona, un plec de condicions per negociar el nou Cartipàs i arribar a un acord, molt probablement una abstenció crítica.
No compartiem la proposta inicial que el grup municipal de CIU ens va fer arribar fa uns dies i vam decidir traslladar-li les nostres propostes i demandes, lògicament molt diferenciades perquè son molts els punts programàtics i ideològics que ens separen. Principalment hi havia quatre eixos principals en els quals discrepàvem i discrepem: 1) La qüestió de les àrees, on àmbits com medi ambient i participació perden pes i on urbanisme se supedita a una àrea de promoció econòmica, molt significatiu tot plegat.2) la figura del gerent, que en aquest cas serà un càrrec nomenat per l'Alcalde i que percebrà una quantitat superior als 70.000 eurus anuals; amb els temps que corren i amb uns serveis socials saturats no ens sembla una decisió gaire encertada aquest sou VIP. 3) Les percepcions generals de càrrecs i regidors, nosaltres demanàvem una rebaixa, un gest de cares a l'opinió pública. 4) El model gerencial, demanàvem que siguin regidors electes qui desenvolupin tasques polítiques i si hi ha d'haber personal tècnic que superin uns mínims criteris selectius. He de dir que encara ahir no havíem rebut una resposta formal ( al marge de que aquesta sigui negativa)
Tanmateix, ahir a primera hora del matí vam saber a través de la premsa digital que el PPC i CIU havien arribar a un "acord marc" de governabilitat, que facilitaria d'una banda l'aprovació del Cartipàs presentat per CIU i de l'altre establir marcs de col·laboració en diferents temàtiques de ciutat. A continuació ens assabentàvem que el principal grup de l'oposició, el PSC, també arribava a un acord amb CIU, més o menys en la mateixa línia, i que el gest de Pia Bosc seria recompensat amb la figura de Cap de l'Oposició i amb un tercer assessor adscrit al seu grup municipal.
Uns li diuen acord marc i d'altres en diguem pactes, el nom no fa la cosa i la qüestió és que aquest acord o pacte és d'un gruix considerable, fins i tot en alguns aspectes hi puc estar d'acord, com ara en la necessitat d'impulsar un Pla d'Ocupació juvenil o en la convocatòria de la Taula de la Mobilitat i la posterior redacció del Pla de Mobilitat que necessita Girona i el conjunt de l'àrea metropolitana. Però caram, em sembla que parlar-ho abans hauria estat un detall.
Sigui com sigui a Girona s'ha reeditat un nou tripartit, nou i per estrenar, una estranya combinació que sota l'excusa de la governabilitat teixeix una aliança d'interessos inèdita fins avui a Girona. En definitiva s'ha escenificat un nou bloc constitucionalista, ben majoritari, això si, un bloc que simbolitza la Girona més conservadora i immobilista, ens hi haurem de d'anar acostumant.
Vam arribar al Ple un pèl desencisats i un cop va començar el torn de paraules em vaig estrenar en el meu nou rol de portaveu de Grup Municipal. He de dir que no estic gaire acostumat a determinats combats dialèctics i retòrics i si he de ser sincer, ahir vaig suar la cansalada perquè els meus adversaris em superen, i de llarg, en les seves dots retòriques. Tot i així, no em preocupa en absolut aquest desavantatge retòric, és un hàndicap que porto amb força orgull i no em deixaré arronsar per la tempesta dialèctica que acostumen a desplegar alguns prohoms de la política. No he vingut a aquest Ple ni a lluir-me dialècticament ni a fer teatre, he vingut a treballar per la meva ciutat, pel meu país, pels barris de la meva ciutat, i no em tallaré ni un pèl a l'hora de pencar i defensar els principis i arguments que l'assemblea de la CUP treballa a fons.
No faré ara una crònica detallada de totes les intervencions, per això us adreço de nou al blog d'en toni o podeu repassar la premsa, que en fa una crònica rigorosa. En tot cas ahir vaig tenir la sensació de ser al centre de totes les crítiques i tant als portaveus de CIU, com del PP, com del PSC no els va agradar els arguments que ahir vam defensar i explicar des de la CUP.
Veray em va acusar directament d'embrutar la política i el portaveu de CIU, el senyor Carles Ribas reprovava amb vehemència la meva exposició; No ens acabàvem de posar d'acord en això de la política i de la manera d'exercir la política o de concebre la democràcia, ell partia d'uns apriorismes i jo d'uns altres. Només dir-li que si, que existeixen noves maneres de fer política, i que mirarem de demostrar-ho al llarg d'aquests anys però que no ho podem fer sols, necessitem la ciutadania al nostre costat, i no només per votar-nos cada quatre anys perquè hi ha milers de ciutadans que han sortit al carrer per reclamar aquestes necessaries noves formes de fer política. Pia Bosc simplement defensava la postura del seu Grup Municipal i el pacte amb la dreta.
El nou alcalde de Girona, Carles Puigdemont,que compta amb el meu màxim respecte, no només per la seva condició insititucional sinó per les seves qualitats humanes, s'estranyava de la perplexitat que vaig expressar en nom dels meus companys i companyes d'assemblea. Simplement reiterar que em sembla lògic expressar aquesta perplexitat per uns acords de gruix polític considerable que s'han fet públics per la premsa unes hores abans del Ple, un Ple que inicialment era de Cartipàs i no per definir i aprovar grans projectes de ciutat.
En tot cas la CUP ve aquí a treballar intensament, i ho farem de la millor manera que puguem, i ho fem des de l'oposició. Serem combatius i contundents, rigorosos i estrictes i oberts al diàleg i als acords de ciutat. Només un petit detall, estaria molt i molt bé que comencessim a rumiar maneres de superar l'encotillament de la sala de Plens, la política ha de sortir a buscar la gent, i no estaria gens malament fer rodar els Plens per la ciutat o fer un gran Ple temàtic al Teatre Municipal, obert a la ciutadania; bé, era només un petit detall.
