La CUP, 2 regidors

Paral·lelament, com sabem, l'entrada de la CUP al consistori ha suposat la sortida d'Esquerra, que ha passat de 2 a 0 regidors, la qual cosa constitueix per aquesta formació un desastre de proporcions extraordinàries. Tanmateix, el desastre s'explica perquè en el sentit del vot d'aquestes municipals hi ha tingut un pes molt especial la clau nacional. L'espanyolització descarada del país portada a terme pel tripartit i la seva absoluta submissió al govern espanyol han fet que els catalans, en general, hagin castigat severament socialistes i republicans, fins al punt que els primers, per bé que han evitat quedar-se sense representació, han passat de 4 a 2 regidors.

Hi ha un altre element, però, que també ha influït en el vot negatiu rebut per aquests dos partits. Un element que acostuma a ser verí per a les urnes. Em refereixo a les tensions i divisions internes causades per les seves direccions centrals i que han provocat una batalla pública entre Ferran Villaseñor i Jordi Menéndez, en el cas socialista, i la marginació de Raül Grangé i Toni Ramon, en el cas republicà. Com era lògic, els votants han considerat inadmissible que Esquerra es vantés d'haver fer molt bona feina a l'Ajuntament -cosa que és certa- tot apartant precisament les persones que l'havien duta a terme. Molt trist, tot plegat. Esquerra va tocar el cel amb els dits el 2003 i va dilapidar el seu patrimoni el 2007. I ara, com a marca blanca del Partit Socialista, és a dir, com a partit montillista, s'està convertint en una formació residual a Catalunya. Just al contrari de la CUP, que, amb una trajectòria veritablement catalanista, ha esdevingut una força emergent.