Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
“Sang, dolor, esperança”, reeditat

Ressenya feta per Josep Sort i publicada al Bloc Gran del Sobiranisme el 16 de febrer de 2011.

Acaba de reeditar-se l’obra Sang, dolor i esperança, d’Octavi Viladrosa, publicada per l’Editorial Dux. Aquesta reedició ha anat a cura de l’historiador Agustí Barrera. L’obra també compta amb un proemi de Josep Planxart i un pròleg de Xavier Ferré i Trill, professor de la Universitat Rovira i Virgili.

26/02/2011 22:46 Llibres

Octavi Viladrosa (1922-2001), nascut a la vila de Gràcia, va afiliar-se a l’Estat Català el 1936. Ja a l’exili, va participar activament en la fundació del Front Nacional de Catalunya i en va ser un membre alliberat i més endavant formà part de la seva Secció Militar. Quan aquesta va caure, el 1946, va aconseguir arribar a Andorra, després a Perpinyà i finalment a París. Des d’allà continuà la lluita contra el règim franquista i per la Independència de Catalunya.

L’obra, va ser publicada, amb un tiratge limitat, el 1991. Es tracta d’una autobiografia que s’estén entre els anys 1931 i el 1946. Tanmateix la major part se centra en els darrers anys, un cop acabada la guerra, quan el seu autor, superada l’adolescència, entra de ple en la militància i en l’activisme polític i armat.

Sang, dolor i esperança“, és un llibre que cal llegir. Convé molt a les noves fornades de joves que coneguin com aquells catalans i aquelles catalanes ens van salvar el país, en el seu moment més crítc. Va ser gent com en Viladrosa, i tots els seus germans de lluita (autèntics Band of Brothers) els qui no dubtaren en fer un pas endavant, amb l’objectiu i el convenciment que la derrota de les potències nazi i feixista, suposaria de retruc el foragitament del règim franquista i de tots els seus acòlits col.laboracionistes que el 1939 havien ocupat el poder.

Precisament, aquesta edició, preparada amb tota la passió -i en té molta-, per l’Agustí Barrera, incorpora un valor afegit. Al final del text de Viladrosa, podem trobar un seguit de petites biografies d’alguns d’aquests homes que van acompanyar, bé com a camarades, bé com a referents, la militància i l’activisme de l’autor del llibre.

Llegir aquestes biografies ens fa estremir. Quins homenots! Quins patriotes de pedra picada! Quina gent que ho va donar tot, fins i tot en el cas d’alguns, la pròpia vida per la Pàtria! Tots i cadascun d’ells haurien de tenir carrers als seu nom, estàtues a la seva memòria, plaques on van néixer, on van morir. Prometo solemnement que els tindran. I tant que els tindran!

Em refereixo a Antoni Andreu i Abelló, Antoni Blàvia i Esquirol -comandant de la 132 Brigada Mixta-, Pere Carbonell i Fita, Joaquim Casmitjana i Riqué -assassinat per la Gestapo el 1943-, Magí Colet i Mateu-policia de la Generalitat-, Joan Cornudella i Barberà, Marcel.lí Perelló i Domingo, Jaume Cornudella i Olivé, Manuel Cruells i Pifarré, Francesc Espriu i Puigdollers, Joan Lairet i Pons, Santiago Pey i Estrany, Josep Planxart i Martori i Josep Tramunt i Bussom -membre del Servei d’Informació Militar de Catalunya, organitzat per Estat Català, per combatre el franquisme, i que va ser salvatgement torturat per l’escòria feixista.

Comparar la biografia de cadascun d’ells, fa empal.lidir la dels actuals mandamassos de la política dependentista que avui governa a Catalunya. Fa pocs dies, veia una foto com el polític més ben valorat del moment, l’esperança blanca de l’espanyolisme, el senyor Josep Antoni Duran i Lleida, estrenyia la mà, xopa de sang -i petroli- del criminal Teodoro Obiang Ngema, un dels dictadors més sanguinaris de les darreres dècades  a l’Àfrica.

Per no parlar d’aquells que van permetre que el gran feixista Josep Antoni Samaranch i Torelló, fos homenatjat al propi Palau de la Generalitat, en un acte fastigós, que hauria d’haver commogut els fonaments de totes les consciències democràtiques, no només a Catalunya, sino a la resta del món.

Però tenim el que tenim. Tenim centenars de milers de persones que es manifesten per la Independència i pocs mesos després voten dependència. Així de trist i així de dur.

Tanmateix no tinc ni el més mínim dubte que ens en sortirem. I a més en un espai de temps relativament curt. I el llibre que he comentat, ens ajudarà, en la seva mesura, a aconseguir-ho.

Gràcies Octavi, gràcies Agustí. I tothom a llegir-lo. Paga la pena.

Rànquings
  1. De què parlem quan parlem de moviment independentista
  2. Una raó d'Estat per una Catalunya independent: les claus i els actors que van gestionar la treva d'ETA a Catalunya
  3. "Tothom s’hi ha arromangat, però això no ha de tapar la irresponsabilitat en la gestió per part dels responsables polítics"
  4. "A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."
  5. Pedro Sánchez visita Amer (el poble natal de Carles Puigdemont)
  6. La ressuada temptació de la jaqueta reversible
  7. Condemnat a 1 any i mig de presó el primer detingut als talls de la Meridiana
  8. Encara no som conscients del Clam de Llibertat arreu: #400talls #MeridianaResiseix… 1255 dies @E_Gallinat (Eixample)...
  9. Independència. Ruptura i República
  10. Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid