Cap dels grans mitjans barcelonins s’ha atrevit, aquest cop, a posar en dubte el número d’assistents facilitat per la Guàrdia Urbana. Tampoc l’Arquebisbat, que havia avançat que esperava 400.000 fidels, s’ha atrevit a pujar a l’alça la xifra municipal. L’empresa Lynce no deuria ser contractada per ningú, doncs no dóna xifres i sols -fins on ha sabut Media.cat- el diari El País va oferir un recompte propi, sense donar massa dades, que li donaven 100.000 assistents. Una estranya unanimitat que ha afectat tant els mitjans catòlics com els laïcitzants, els públics i els privats i que només es diferencia en la percepció: el got mig buit en el cas d’El Periódico i ple a vessar en el de La Vanguardia.
Per la seva banda el setmanari Directa va emetre un comunicat de premsa on explicava que el recorregut del pontífex pels carrers de Barcelona era d’uns 3.500 metres amb una mitjana de dues fileres de persones a banda i banda del carrer -amb trams on hi havia fins a 10 metres sense ningú- que suposarien un màxim de 15.000 persones seguint la comitiva papal. Xifra que no sols inclouria turistes i curiosos -a més dels fidels- si no fins i tot a la gent que protestava.
Si a això sumem les places disposades per l’organització per seguir la missa -segons les seves xifres- i que en general es van omplir: 6.500 dins la Sagrada Família, 36.000 als carrers dels voltants i 13.000 a la Plaça de la Monumental, dóna una suma total de 70.500 persones, tenint en compte que algú podia primer ser als carrers i després anar a veure la missa en algun d’aquests punts. Una xifra per tant, més baixa encara que la d’El País i menys d’una tercera part de l’oferta per l’Ajuntament.
En aquesta mateixa línia unànime, també la majoria de mitjans van donar per bona la inauguració i cloenda de la missa en català, enfront la promesa prèvia d’una presència “substantiva”. I això en la consagració de l’obra d’Antoni Gaudí, un arquitecte que el 1924 va ser detingut per negar-se a parlar en una altra llengua amb un policia.
