Per altra banda, els baròmetres d’opinió denoten una tendència a l’alça de l’ independentisme, en canvi, paradoxalment, les formacions que postulen la independència, podrien obtenir una representació més baixa que en eleccions anteriors, conseqüència de la fragmentació del vot, fruit de personalismes incompatibles i alguns amb un tarannà força messiànic. Una divisió en iniciatives ideològicament ubicades en l’espectre liberal, pròpies del romanticisme burgès, que banalitza la lluita per la independència, reduint-la idíl•licament a l’electoralisme pur i dur.
La CUP ja fa més d’un any va prendre una decisió molt encertada: no concórrer a les eleccions autonòmiques del Principat, on ja preveiem un vodevil independentista. Avui, més que mai, les raons per les que la CUP va decidir no presentar-se haurien de fer reflexionar a més d’un:
-La via estatutària està esgotada, el Parlament és fruit d’aquest marc estatutari caduc i rovellat, per tant, un parlament autonòmic mai podrà ser motor de l’ independència del poble català.
-La nostra estratègia independentista té contingut polític i programàtic, es basa en la radicalitat democràtica i la participació de les bases i la ciutadania en la presa de decisions. És impossible que triomfi un projecte polític definit des dels despatxos i amb lideratges televisius.
-La independència és un procés de ruptura respecte als estats ocupants, no és només una lluita electoral. En el camí cap a la independència les eleccions són una peça final. Per tant, els projectes basats tan sols en una candidatura electoral tan aviat es creen com es destrueixen.
-El Parlament només té el Principat com a marc de referència i ningú es planteja, encara que sigui a ritmes diferents, la necessitat d’articular un projecte polític per al conjunt dels Països Catalans.
-La lluita municipal i el treball en els moviments socials de base, és la nostra feina prioritària.
Per la CUP, només un camí és possible: acabar amb la fi de l’espoli i recuperar les plusvàlues per millorar les condicions de vida de les classes populars. Tot això vol dir avançar conjuntament amb tota l’Esquerra Independentista, els moviments socials i les forces transformadores vers la consecució del nostre alliberament com a poble i la unitat popular.