A Hernani la destrucció es traduirà en un túnel que anirà
des d'Urnieta a Hernani de 2.157 metres seguit d'un viaducte de 170
metres sobre la regata
UBAN, i entrarà per la muntanya creant una enorme trinxera. Finalment,
desembocarà en un altre viaducte de 780 metres sobre les sidreries d'Altzueta i Iparragirre. En
aquest mateix punt creuarà el riu Urumea, per després entrar en un altre
túnel de 769 metres que connectarà amb el tram de Astigarraga a l'altura de
Akarregi. La pitjor part se l'emportarà el riu Urumea i tota la vall que l'envolta. A
més d'això, Amalurra haurà de suportar noves pistes d'accés per la
muntanya, tones de runes creant noves muntanyes mortes i milers de camions
circulant i contaminant cada dia.
La plataforma TAV d'Hernani veu el projecte com "una part clau per al
desenvolupament del capitalisme globalitzat, sistema que necessita de
grans infraestructures que moguin capital, mercaderies i elits
burocràtiques". És per això que defensa que la crítica al
TAV s'estengui a les altres macroinfraestructures, com la incineradora,
l'autovia de l'Urumea, el Superport de
Pasaia, etc, "ja que si veiem aquests projectes com un tot, com una
forma
d'entendre i concebre el món
(materialista, capitalista, patriarcal, consumista, individualista, etc)
sabrem molt bé que per acabar amb el TAV també haurem d'acabar amb el capitalisme i viceversa".
Per tot això fan una crida a estendre la lluita mitjançant
l'autoorganització, és a dir, "la nostra pròpia capacitat d'organització a
través de l'autogestió, la desobediència i l'acció directa", per parar "d'una
vegada per totes aquest sense sentit desenvolupista".
