Tot seguit resumeixo les meves aportacions.
- El repte de la CUP passa per enfortir l’independentisme d’esquerres a les municipals de 2011.
- El anys de Govern de Montilla han preparat el terreny pel triomf de la dreta. Montilla i el seu govern han fet polítiques neoliberals que ens impedeixen superar la crisi.
- Estem davant d’un model econòmic exhaurit, nacionalment i ecològica insostenible.
- El nou escenari electoral, malgrat les noves opcions “independentistes”, és poc esperançador ja que estem davant d’un context marcat per les retallades de drets socials, laborals i nacionals.
- Del tripartit en quedarà la seva incapacitat per fer front a la crisi; un model de mobilitat basat en grans infraestructures (TAV o laterals a la C-32 en el cas del Maresme) i pensat per beneficiar a les constructores; un model energètic antiecològic i agressiu amb el territori (línia MAT); l’aplicació unilateral del Pla Bolonya que ha obert les portes a l’elitització i la privatització de la universitat pública; i les actuacions repressives contra els moviments socials.
- L’únic aspecte positiu dels governs del tripartit (PSC-Esquerra-ICV) és que representen el punt i final d’una generació de polítics sorgits de la transició postfranquista i de l’autonomisme. Independentment de qui governi la Generalitat, hem entrat en una nova fase política marcada pel dret de decidir.
- Per combatre la crisi calen polítiques d’esquerres, valentes i agosarades. I, paral·lelament, cal superar la nostra dependència política envers l’Estat espanyol. Necessitem la sobirania política per combatre la crisi i endegar polítiques d’esquerres.
- Les mesures concretes contra la crisi, des de l’àmbit municipal o autonòmic, passen per implantar una fiscalitat directa i progressiva, acabar amb el frau fiscal i posar fi a la gestió neoliberal i les externalitzacions dels serveis públics (exemples: el projecte de “copagament” de la sanitat pública o la llei d’educació, feta en contra de la voluntat de la comunitat educativa, i que imposa la competitivitat entre centres educatius, talment com si fossin empreses).
