Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La política urbanística de l'Ajuntament de Barcelona qüestionada judicialment

Breus paraules, però claus perquè la jutge decidís procedir contra els dos càrrecs municipals i imputar-los en l'assumpte de l'Hotel del Palau, a més de l'arquitecte responsable 
Segons el text, "és possible que Ramón García-Bragado i Ramón Messeguer intervinguessin en el procés administratiu amb coneixement de la cessió de drets sobre les finques en favor d'Olivia Hotels". En altres paraules, que els dos alts càrrecs municipals sabien que l'hotel al que havien de dona el vistiplau, un pelotazo de categoria, no era ja del Palau de la Música, sinó que coneixien el fet que Fèlix Millet havia venut subrepticiamente la titularitat dels solars a una empresa privada.

01/07/2010 15:17 Territori
El cas del Palau de la Música ja s'ha cobrat la seva primera víctima política: el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramón García-Bragado, responsable de temes urbanístics. No va anar per ser còmplice de Fèlix Millet, el president de la institució musical, en el latrocinio perpetrat en aquesta, ni per ballar-li l'aigua al ex prohom barceloní, sinó per haver estat imputat en el cas col·lateral de l'hotel de luxe que Millet volia aixecar al costat mateix del Palau. Un document manuscrit de Jordi Montull, exdirector administratiu del Palau i mà dreta de Millet, oblidat en els despatxos de la institució deia textualment que, en referència al Pla Especial entorn Palau de la Música, havia hagut una conversa telefònica clau per a entendre que Millet no manejava gens, sinó que els capitostes de l'administració coneixien tot l'entramat en el qual es movia.
 
La conversa referida era entre Garía-Bragado i Carles Díaz, arquitecte soci d'Óscar Tusquets, el bufet que havia projectat l'ampliació del propi Palau i que havia d'encarregar-se de construir el nou hotel de luxe. De la conversa es deduïxen diverses coses: que García-Bragado havia aleccionado al gerent de l'Ajuntament, Ramón Messeguer, perquè no hagués traves. A més, en el document redactat per Montull se subratllava que la sol·licitud oficial per als permisos d'obertura havia d'anar acompanyada dels documents legals, però "abans d'enviar a la Generalitat (Departament de Cultura) cal enviar còpia a Ramón García-Bragado perquè doni el vistiplau i avisi a Cultura que és molt urgent fer l'informe favorable" I afegia: "És necessari que Fèlix Millet tingui políticament"  el tràmit controla TOTS (sic) els partits polítics.
 
El que busca el fiscal és la prova que Millet va cobrar una suculenta comissió per aquesta transacció (es parla de 900.000 euros, com a mínim), que va ser ocultada a tots, inclosos els patrons del propi Palau. ?En resum, existeixen indicis que Ramón García-Bragado, Ramón Messeguer i Carles Díaz, a causa de la influència exercida pels imputats Millet i Montull, ocultessin la veritable titularitat d'Olivia Hotels sobri les finques objecte del procediment urbanístic, faltant a la veritat en la tramitació, amagant una operació especulativa existent en favor de tercer que s'hagués frustrat de conèixer-se la referida titularitat?. En altres paraules, no significa que s'haguessin embutxacat diners per l'operació, però si que li van donar un tracte de favor al llavors gran mecenes Fèlix Millet. La història té un final lògic: el tinent d'alcalde presenta la dimissió i tant ell com el gerent municipal i l'arquitecte són imputats en la causa. 
 
Però també el seu pes és políticament major si tenim en compte que García-Bragado és el bomber oficial del consistori barceloní. Durant gairebé tres anys, va ser secretari general de presidència de la Generalitat, és a dir, l'home de confiança del llavors president, Pasqual Maragall. Però després, va agafar per les banyes tots els temes sensibles amb que es trobava el consistori. Va ser ell, per exemple, el qual va haver de donar la cara en les majors polèmiques ciutadanes de les últimes dècades,: una d'elles és el polèmic túnel de l'AU que s'està construint sota la ciutat i que ha d'unir les estacions de Sants i La Sagrera. García-Bragado va ser qui va dur les negociacions amb les associacions de veïns per a convercerlas de la bondat del projecte. Un altre de les seves comeses va ser la negociació amb l'associació de veïns dels Corts en el tema referent a la recalificación dels terrenys del Miniestadi del Barça. Aquesta polèmica duu més d'una dècada damunt de la taula i ha estat García-Bragado qui ha hagut de posar la seva cara perquè els veïns esclatin contra ella les seves queixes. I tot a pesar que el propi alcalde era l'exconcejal de districte i té, entre els seus detractors, a amics de la infància. El consistori barceloní, doncs, s'ha quedat sense el seu bomber major.
 
Un home del que tots diuen que "és un habilísim negociador, que sap parlar i sap escoltar. Però, sobretot, sap negociar" Ara té davant si un repte més difícil: convèncer a la Justícia, amb majúscules, que no ha tingut gens que veure en el major escàndol que ha viscut l'alta societat catalana en les últimes dècades. 
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid