El cas del Palau de la Música ja s'ha cobrat la seva primera víctima
política: el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramón
García-Bragado, responsable de temes urbanístics. No va anar per ser
còmplice de Fèlix Millet, el president de la institució musical, en el
latrocinio perpetrat en aquesta, ni per ballar-li l'aigua al ex prohom
barceloní, sinó per haver estat imputat en el cas col·lateral de l'hotel
de luxe que Millet volia aixecar al costat mateix del Palau. Un
document manuscrit de Jordi Montull, exdirector administratiu del Palau i
mà dreta de Millet, oblidat en els despatxos de la institució deia
textualment que, en referència al Pla Especial entorn Palau de la
Música, havia hagut una conversa telefònica clau per a entendre que
Millet no manejava gens, sinó que els capitostes de l'administració
coneixien tot l'entramat en el qual es movia.
La conversa referida era entre Garía-Bragado i Carles Díaz, arquitecte
soci d'Óscar Tusquets, el bufet que havia projectat l'ampliació del
propi Palau i que havia d'encarregar-se de construir el nou hotel de
luxe. De la conversa es deduïxen diverses coses: que García-Bragado
havia aleccionado al gerent de l'Ajuntament, Ramón Messeguer, perquè no
hagués traves. A més, en el document redactat per Montull se subratllava
que la sol·licitud oficial per als permisos d'obertura havia d'anar
acompanyada dels documents legals, però "abans d'enviar a la Generalitat
(Departament de Cultura) cal enviar còpia a Ramón García-Bragado perquè
doni el vistiplau i avisi a Cultura que és molt urgent fer l'informe
favorable" I afegia: "És necessari que Fèlix Millet tingui políticament" el tràmit controla TOTS (sic) els partits
polítics.
El que busca el fiscal és la prova que Millet va cobrar una suculenta
comissió per aquesta transacció (es parla de 900.000 euros, com a
mínim), que va ser ocultada a tots, inclosos els patrons del propi
Palau. ?En resum, existeixen indicis que Ramón García-Bragado, Ramón
Messeguer i Carles Díaz, a causa de la influència exercida pels imputats
Millet i Montull, ocultessin la veritable titularitat d'Olivia Hotels
sobri les finques objecte del procediment urbanístic, faltant a la
veritat en la tramitació, amagant una operació especulativa existent en
favor de tercer que s'hagués frustrat de conèixer-se la referida
titularitat?. En altres paraules, no significa que s'haguessin
embutxacat diners per l'operació, però si que li van donar un tracte de
favor al llavors gran mecenes Fèlix Millet. La història té un final
lògic: el tinent d'alcalde presenta la dimissió i tant ell com el gerent
municipal i l'arquitecte són imputats en la causa.
Però també el seu pes és políticament major si tenim en compte que
García-Bragado és el bomber oficial del consistori barceloní. Durant
gairebé tres anys, va ser secretari general de presidència de la
Generalitat, és a dir, l'home de confiança del llavors president,
Pasqual Maragall. Però després, va agafar per les banyes tots els temes
sensibles amb que es trobava el consistori. Va ser ell, per exemple, el
qual va haver de donar la cara en les majors polèmiques ciutadanes de
les últimes dècades,: una d'elles és el polèmic túnel de l'AU que s'està
construint sota la ciutat i que ha d'unir les estacions de Sants i La
Sagrera. García-Bragado va ser qui va dur les negociacions amb les
associacions de veïns per a convercerlas de la bondat del projecte. Un
altre de les seves comeses va ser la negociació amb l'associació de
veïns dels Corts en el tema referent a la recalificación dels terrenys
del Miniestadi del Barça. Aquesta polèmica duu més d'una dècada damunt
de la taula i ha estat García-Bragado qui ha hagut de posar la seva cara
perquè els veïns esclatin contra ella les seves queixes. I tot a pesar
que el propi alcalde era l'exconcejal de districte i té, entre els seus
detractors, a amics de la infància.
El consistori barceloní, doncs, s'ha quedat sense el seu bomber major.
Un home del que tots diuen que "és un habilísim negociador, que sap
parlar i sap escoltar. Però, sobretot, sap negociar" Ara té davant si
un repte més difícil: convèncer a la Justícia, amb majúscules, que no ha
tingut gens que veure en el major escàndol que ha viscut l'alta
societat catalana en les últimes dècades.
