Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Gomorra al Sud

Per Aquil·les Rubio, militant del Comitè Local d'Alacant d'Endavant (OSAN)

Gürtel, Pretòria, Millet, Palma Arena, Fabra, Turisme, i ara Brugal. Una nova xarxa de corrupció política i empresarial s'ha tornat a destapar als Països Catalans. En aquesta ocasió, 4 polítics del PP i 7 empresaris han estat detinguts i acusats de diversos delictes: tràfec d'influències, cohecho, frau, negociacions prohibides a funcionaris, inducció a la prevaricació, prevaricació i amenaces. 3 regidors de l'Ajuntament d'Oriola, el president de la Diputació d'Alacant, i diversos empresaris, entre els quals Enrique Ortiz, es reparteixen les acusacions.

11/07/2010 19:03 Opinió
En el fons, una investigació judicial iniciada en 2007 al voltant de la concessió de la recollida de brosses al municipi de la Vega Baixa que actualment realitza Ortiz a raó de 18 milions d'euros anuals, així com la ubicació del futur abocador comarcal.
 
Una vegada més, s'ha tornat a demostrar allò innegable: que el presumpte creixement econòmic dels darrers vint anys ha anat lligat a la corrupció política; que la generació d'immenses fortunes privades, tant de polítics com d'empresaris, està vinculada al saqueig dels fons públics; que els polítics del sistema s'han convertit en els gestors dels interessos empresarials; que l'engany, el suborn, i la compra-venda de voluntats és el nexe comú entre els polítics del PP i del PSOE; en definitiva, que capitalisme i corrupció són sinònims en un sistema que té en el benefici privat la seua raó d'existir.

Els canvis en la concessió de la contracte de brossa d'Oriola, que finalment va guanyar Ortiz, els canvis en la ubicació de l'abocador, finalment decidit a la partida de Torremendo amb l'oposició veïnal, han destapat una enorme xarxa de corrupció que, pel que sembla, no té límits. De fet, Ángel Fenoll, un dels empresaris encausats i l'únic junt al seu fill enviat a presó, ha amenaçat amb estirar de la manta i contar els pagaments que ha realitzat a polítics en els darrers anys a canvi de favors empresarials.

En el punt de mira es troben José Joaquín Ripoll, l'ultim dels zaplanistes i enemic de Camps, el president autonòmic encausat al seu torn pel cas Gürtel, però sobretot l'empresari alacantí Enrique Ortiz. Esguitat també pel cas Gürtel, Ortiz és el màxim accionista de l'Hèrcules, equip de futbol acabat d'ascendir a Primera Divisió, i, juntament amb l'empresari dels transports Joaquín Arias, un dels amos d'Alacant. Propietari de Cívica, l'activitat d'Ortiz se centra tant en la construcció com en la neteja i la gestió de residus; el Pla Rabassa, amb les seues 30.000 habitatges a l'entorn de l'espai natural de les llacunes de Rabassa, o el Pla de la Condomina, que preveu la construcció de milers d'habitatges en l'Horta d'Alacant al voltant de les centenàries torres de defensa i de l'antic mfia_a_alacantcentre agrícola de la comarca, són els seues projectes emblemàtics, en els quals utilitza l'Hèrcules com a fórmula de penetració i legitimació social: el projecte d'un nou camp de futbol sempre va aparellada a la destrucció dels espais naturals de la comarca.

En Ortiz, així mateix, es desdibuixen els límits entre empresaris i polítics. Amic, protector i protegit de l'antic alcalde d'Alacant, Luís Díaz Alperi, l'actual alcaldessa de la ciutat, Sonia Castedo, es troba també entre les seues “adquisicions”. No debades, aquesta va passar el primer cap de setmana com a alcaldessa al iot de l'empresari, i el que ha estat el seu marit també ha estat gerent de les empreses d'Ortiz. Però no acaben en el PP els vincles i relacions de l'alacantí. Ángel Luna, antic alcalde del PSOE i actual portaveu d'aquest partit a les Corts valencianes va treballar per a l'Hèrcules durant una temporada. I Alejandro Bas, antic regidor del PSOE a l'Ajuntament d'Alacant i ferm defensor del Pla Rabassa, és casualment un dels avocats defensors de l'empresari. Doncs això, la Gomorra de Roberto Saviano a la Vega Baixa i a l'Alacantí.

Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  9. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  10. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid