Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Palestina: amb tu, cap mur

Per Cesk Freixas. Publicat al seu bloc el 8 de juny de 2010.

Fa deu mesos que vaig estar a Palestina. Des d'aleshores, fins avui, m'ha estat impossible escriure quatre línies d'aquella experiència. Copsar la situació, fins i tot quan n'has estat testimoni directe, no és una feina senzilla en aquell trosset de terra de l'Orient Mitjà.

12/06/2010 19:18 Hemeroteca

No és per falta de ganes, ni per incredulitat. És per la necessitat d'ordenar l'embolic mental que suposa assimilar un conflicte sociopolític d'aquestes característiques. Durant aquests mesos, moltíssima gent m'ha preguntat 'com va anar, per Palestina'? I jo, encara amb un nus a la llengua, responia 'com a vivència, apassionant i dura'.

Vam veure camps de refugiats d'1 quilòmetre quadrat on hi vivíen 33.000 persones. Com es pot ser neutral en aquesta realitat? Vam veure manifestacions de jueus ultrasionistes, armats amb pistoles i metralletes, passejant-se pel barri àrab de Jerusalem. Dec ser jo l'únic que ho entén com una provocació? Vam parlar amb àvies que, 60 anys després, encara guarden les claus de les cases que l'estat d'Israel els hi va robar i derrocar. Com pretenen negar l'existència de tot un poble que l'únic que vol és recuperar allò que els hi va ser près? No és aquest un dels seus drets?

Vam veure les parets marcades. Ens van explicar els noms i els cognoms dels milers de palestins condemnats a passar anys a la presó per reivindicar el que és seu. Vam veure la tecnologia més avançada aplicada a l'armament que utilitza Israel per mantenir el seu ordre i la seva pau. Vam fer nostres les consignes de lluita, i vam indignar-nos a cada check-point. No vam poder fer res per salvar-los. Només veure-hi amb els nostres ulls, ser-hi per explicar-ho a la nostra terra.

Deu mesos després, els qui neguen els drets més bàsics, assassinen una desena de solidaris internacionalistes. Hem pensat més d'una vegada que aquells morts haguéssim pogut ser nosaltres. Perquè no hi ha cap argument humà ni cap motiu estrictament humanista que pugui justificar la massacre, el bloqueig, la repressió i l'anul·lació que practica l'Estat israelià cap al poble de Palestina.

Perquè ens posem al costat dels qui pateixen. I perquè la nostra lluita és la lluita per vèncer a l'opressor.

Reivindiquem un Estat laic, sense discriminacions de religió. Un Estat on hi puguin conviure jueus i àrabs. Perquè eliminar l'essència xenòfoba i excloent d'Israel és consolidar una societat radicalment lliure, per eliminar els fonaments d'un Estat que, ja des dels seus inicis, va ser creat per raons religioses. I pensat, només, per als jueus.

I que quedi ben clar: no som antisemites aquells que defensem Palestina. Defensem Palestina per la seva lluita incansable per aconseguir l'autèntica llibertat. La dels pobles, la de les persones.

Palestina: amb tu, cap mur.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid