Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Laura Arau torna a casa

Laura Arau es trobava reclosa a la presó de Beer Sheva, al sud de Tel Aviv, en bon estat de salut, des d'on ja ha pogut parlar amb els seus pares.
Laura Arau, detinguda fins ara a Israel, ha signat aquesta tarda l'ordre d'expulsió del país i tornarà cap a Barcelona en el proper vol disponible. El seu company, Manuel Tapial, podria fer-ho demà.

01/06/2010 19:41 Internacional

Laura Arau s'ha sumat a la llista de la cinquantena d'activistes propalestins que viatjaven a la Flota de la Llibertat i que ja han signat la deportació cap als seus països per poder sortir de la presó israeliana, segons han confirmat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) fonts del ministeri espanyol d'Afers Exteriors. Després de l'assalt als vaixells que duien ajuda humanitària i que es dirigien cap a Gaza en un intent de trencar el bloqueig, l'estat hebreu va retenir les més de 700 persones que viatjaven en la flota, formada per sis naus. Tot seguit, va oferir-los la possibilitat que signessin uns documents en els quals acceptaven la seva expulsió del país o bé de quedar-se retinguts per la policia israeliana. En l'atac, van morir-hi almenys 10 persones.

En un primer moment, els dos activistes residents a Taradell –Laura Arau i Manuel Tapial– van negar-se a rubricar els papers, ja que desconeixien exactament què era el que se'ls demanava que signessin. Així ho van confirmar la mare d'Arau, Maria Rosa Crusellas i el pare de Tapial, Manuel Espinal. “Vostè no signaria un document que no sap què és oi?”, ha dit Espinal, que alhora és president de l'ONG Cultura i Pau, de la qual formen part Laura Arau i Manuel Tapial, segons informa Osona.Com.

 

Per a saber-ne més:
 
 
 
 
 
La CUP qualifica d'intolerable la matança de civils en l'atac a la "Flota per la Llibertat"  

 

Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. La Crida LGTBI convoca una nova mobilització per un 28J «anticapitalista, de classe, feminista, antiracista i en català»
  10. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid