Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Laura Arau torna a casa

Laura Arau es trobava reclosa a la presó de Beer Sheva, al sud de Tel Aviv, en bon estat de salut, des d'on ja ha pogut parlar amb els seus pares.
Laura Arau, detinguda fins ara a Israel, ha signat aquesta tarda l'ordre d'expulsió del país i tornarà cap a Barcelona en el proper vol disponible. El seu company, Manuel Tapial, podria fer-ho demà.

01/06/2010 19:41 Internacional

Laura Arau s'ha sumat a la llista de la cinquantena d'activistes propalestins que viatjaven a la Flota de la Llibertat i que ja han signat la deportació cap als seus països per poder sortir de la presó israeliana, segons han confirmat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) fonts del ministeri espanyol d'Afers Exteriors. Després de l'assalt als vaixells que duien ajuda humanitària i que es dirigien cap a Gaza en un intent de trencar el bloqueig, l'estat hebreu va retenir les més de 700 persones que viatjaven en la flota, formada per sis naus. Tot seguit, va oferir-los la possibilitat que signessin uns documents en els quals acceptaven la seva expulsió del país o bé de quedar-se retinguts per la policia israeliana. En l'atac, van morir-hi almenys 10 persones.

En un primer moment, els dos activistes residents a Taradell –Laura Arau i Manuel Tapial– van negar-se a rubricar els papers, ja que desconeixien exactament què era el que se'ls demanava que signessin. Així ho van confirmar la mare d'Arau, Maria Rosa Crusellas i el pare de Tapial, Manuel Espinal. “Vostè no signaria un document que no sap què és oi?”, ha dit Espinal, que alhora és president de l'ONG Cultura i Pau, de la qual formen part Laura Arau i Manuel Tapial, segons informa Osona.Com.

 

Per a saber-ne més:
 
 
 
 
 
La CUP qualifica d'intolerable la matança de civils en l'atac a la "Flota per la Llibertat"  

 

Rànquings
  1. Clam acadèmic per salvar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya
  2. La maldat com a bandera
  3. Nova protesta de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) davant la seu de la Generalitat
  4. IPS–CUP reclama un lideratge compromès amb Salt després de la dimissió de l’alcalde
  5. Detingudes dues militants d’Arran Sant Just en una operació policial vinculada a accions de suport a Palestina
  6. El Correllengua Agermanat 2026 passarà per més de 80 municipis dels Països Catalans
  7. El govern de Sant Just Desvern rebutja personar-se en el cas de la violència policial
  8. Independents per Salt–CUP vota en contra dels pressupostos de 2026 per incompliments de govern i manca de projecte
  9. Salvador Vergés i Tejero guanya el 18è Premi Helena Jubany amb el relat Mosca morta
  10. L’ASM, ANC i Decidim-País Valencià denuncien el biaix territorial en les licitacions públiques: 7 de cada 10 s’adjudiquen des de Madrid
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid