Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La sentència del TC sobre l'Estatut, ajornada

El Tribunal Constitucional (TC) ha acabat les deliberacions sobre l'Estatut a un quart i cinc minuts de tres del migdia d'aquest divendres. Aquesta tercera deliberació consecutiva ha començat quan passaven cinc minuts de dos quarts d'una.
 
El TC ha sotmès a votació la cinquena ponència de la magistrada Elisa Pérez Vera sense que prosperés el text per sis vots en contra i quatre a favor.

16/04/2010 12:46 Política

D'aquesta manera fracassa una vegada més el tribunal intentant sentenciar sobre l'Estatut gairebé quatre anys després que el PP interposes el recurs contra el text català. La ponència de Vera optava per anul·lar una quinzena d'articles i interpretar una vintena.

Ara la mateixa ponent podria decidir apartar-se d'aquesta tasca, en veure que no s'ha avançat res en les seves cinc ponències o sinó el més probable és que la presidenta, Maria Emilia Casas, designi un nou ponent. Això engega novament tot el procés de deliberacions. 

Aquesta setmana Llibertat.cat pregunta: "La sentència del TC espanyol posarà fi a la via autonomista i federalista? Podeu respondre l'enquesta a la portada.

Comunicat Nacional de la CUP:

Ara que sembla que sí que el Tribunal Constitucional espanyol emetrà sentència pels recursos contra l'Estatut d'Autonomia del Principat, la CUP no vol esperar més el posicionament d'aquest organisme judicial per certificar la mort de l'autonomisme.

Només des de la ingenuïtat o des de la desvergonya es pot considerar que un pronunciament del Tribunal Constitucional respecte l'Estatut del Principat en un sentit o en un altre canviaria substancialment la situació dels Països Catalans com a subjecte de drets polítics.

Els qui creien de bona fe que la Constitució espanyola tenia en la seva aparent indefinició la virtut de poder contenir diferents models, topen avui amb la crua realitat de comprovar que el seu model territorial és la indissoluble unitat d'Espanya i l'exercit com a garant, un estat unitari amb descentralització merament administrativa.

La CUP creu que les aspiracions del poble català van més enllà. Més enllà de ser espectador de les actuacions de circ que han interpretat polítics d'aquí i d'allà en tot el procediment de reformes estatutàries.

La classe política parlamentària respon seguint els dictats de la lògica de la supervivència, captius de la necessitat de mantenir les quotes de poder acumulades en el marc de la legislació espanyola, o de recuperar-les, utilitzant les aspiracions del poble català com a mitjà per a assolir el poder i no utilitzant les institucions com a instruments per tal de fer efectives aquestes aspiracions.

També observem l'aparició de nous actors que, aprofitant la conjuntura, volen fer-se amb un bocí del pastís: Volen arribar a ser ells els que gestionin les injustícies. En el millor dels casos, canviar de marc (això sí només al Principat, per ells la nació s'acaba a l'Ebre) per obtenir la mateixa fotografia plena de desigualtats socials.

La CUP, davant d'aquesta situació, es referma en els seus principis, la independència i el socialisme pels Països Catalans. Assumim la lògica de l'esperança en un poble que cada dia que passa li cau un centímetre de bena als ulls, fart d'una classe política que cada dia que passa està més allunyada dels seus problemes i de les seves aspiracions, que redueix el concepte de democràcia a situar una papereta en una urna cada quatre anys, sempre que aquesta urna estigui beneïda per l'ordenament jurídic espanyol.

La CUP vol esdevenir un instrument al servei de les classes populars que són conscients. Tal i com ho van ser centenars de milers de persones el passat 13 de desembre i com ho seran més milers de persones el 28 de febrer i el 25 d'abril. La democràcia va més enllà de les lleis i de fet la CUP considera que no és possible una veritable democràcia en el marc jurídic espanyol.

No serà la Constitució, ni els Estatuts d'autonomia, ni les institucions que emanen dels ordenaments jurídics espanyol i francès qui dotarà de drets polítics els nostre país. Però si una majoria clara vol la independència, no hi haurà qui la pari democràticament, diguin el que diguin les lleis.

La CUP no deixarà de treballar fins a aconseguir que existeixi aquesta majoria als Països Catalans que digui sí a la independència en el marc d'una societat democràtica, plena en drets socials i igualitària.


Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid