Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El davantal

Abatre les fronteres mentals

Des de fa mesos s’està duent  a terme la campanya “Televisió sense fronteres”, que pretén recollir les signatures necessàries per presentar una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament espanyol, amb l’objectiu fonamental d’aconseguir que TV3 es pugui veure sense entrebancs al País Valencià.

Per la seva banda, el passat 2 de febrer,  el Parlament  principatí va aprovar una declaració d’adhesió suport a aquesta iniciativa, amb un llenguatge ranci que evitava, el terme llengua nacional, en canvi, usava termes connotats negativament com ara “llengües regionals o minoritàries”.

09/03/2010 00:45 El Davantal

Finalment, el passat 23 de febrer, 44 mitjans de premsa en paper i digital en català van publicar un editorial conjunt que expressava també el seu suport a la iniciativa “Televisió sense Fronteres”. En aquest editorial s’afirmava a més que “el futur del català (que ens ateny al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “marc nacional de comunicació”.”

És obvi que ningú no pot estar en contra d’aquesta iniciativa però caldria aprofitar-la per reflexionar veritablement sobre què implica realment crear aquest marc (o espai) nacional de comunicació. Aquest objectiu va més molt enllà d’aconseguir que una televisió o una ràdio arribin a qualsevol punt dels Països Catalans. Aquesta només seria una condició necessària però clarament insuficient.

D’entrada, si realment es vol construir aquest espai nacional de comunicació caldria que els mitjans en català consideressin aquest objectiu com a prioritari i hi actuessin en conseqüència. Doncs bé, si observem la realitat comprovem que, tret de comptadíssimes excepcions, aquesta voluntat és inexistent en la majoria de mitjans escrits i audiovisuals en català.

D’altra banda, no es podrà construir aquest espai nacional decomunicació sense abatre alhora determinades fronteres mentals,aquelles que, per exemple, dibuixen permanentment la majoria deperiodistes de Corporació Catalana de Ràdio Televisió. Aquestesfronteres redueixen el nostre país a tot estirar a la Comunitat Autònoma de Catalunya, que, segons aquesta mateixa concepció, no passa de ser un subconjunt d’Espanya, la veritable frontera absoluta amb la resta del món. Aquestes mateixes fronteres situen al mateix nivell la informació sobre Ciudad Real que la de Castelló o prioritzen Sevilla per davant de Perpinyà.

Els nostres mitjans han de dibuixar, doncs, un altre mapa, autònom, autosuficient i que inclogui el conjunt de la nació. Altrament, l'únic que fan és (re)construir quotidianament el marc nacional espanyol de comunicació.

9.03.2010 Llibertat.cat 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid