I finalment Zapatero s’ha comportat com el que és, fent bo el paper que representa la política en un sistema capitalista: un gos d’amo. O, si voleu, un vulgar capatàs. I dels més llepons. La crisi no l’hem provocada els assalariats, siguen funcionaris o del règim laboral general, ni els pensionistes, ni els qui tenen familiars greument malalts… No, no l’hem provocada nosaltres, però serem nosaltres i només nosaltres els qui haurem de pagar les conseqüències de la cobdícia d’uns i la incompetència d’un altres. Mentre els qui l’han provocada se’n riuen satisfets, amb els seus diners ben guardats en paradisos fiscals, o sense caldre anar tan lluny, que ací la investigació fiscal només afecta les clares i netes rendes del treball. Les que provenen de l’especulació i la corrupció, aquestes estan a estalvi, i si no que li ho pregunten a don Carlos Fabra.
Ja calia esperar aquesta porga per part de Zapatero. I si Rajoy remuga no és perquè ell tinga una proposta diferent. Al capdavall, ni l’un ni l’altre tenen idees pròpies, ni d'amprades tampoc; només tenen amo, del qual ells són fidels llepons, i tots dos fan el que els hi mana. Gossos d’amo són, que ja els hem descrits adés. Si Rajoy remuga és perquè li hauria agradat ser ell qui anunciara les mesures, per fer content l’amo, per mostrar-li la seua canina submissió, més canina i més submissa que la que ha mostrat Zapatero, si calguera mesurar-la.
Així i tot, malgrat ser una canallada absolutament previsible i esperada, quan l’ha anunciada Zapatero no he pogut reprimir de rondinar el nom innoble de la seua ideologia: fill de puta…
