Illacrua celebra els 18 anys amb una exposició retrospectiva a La Torna

La revista Illacrua compleix 18 anys. En motiu d'aquesta efemèride, des del 20 de novembre fins a l'11 de desembre l'Ateneu La Torna de Gràcia acollirà l'exposició "Illacrua, 18 anys de premsa alternativa", un viatge per la història de la revista a través de les portades i les contraportades del període 1992-2009. La revista alternativa dels Països Catalans va néixer com una eina de comunicació d’esquerra alternativa, de caràcter assembleari, escrita i pensada en català i vinculada als moviments socials. Com qualsevol altre mitjà de contrainformació, la revista oferia una visió crítica de l’actualitat, donant espai a la protesta, i sobretot, posava un èmfasi especial a promoure la construcció d’alternatives en positiu. Illacrua va néixer l'any 1992 gràcies a l’esforç de les persones reunides uns quants anys abans al voltant de l’Assemblea de Grups Alternatius (Aga) i servia per donar veu als col·lectius antimilitaristes, a favor de l’objecció de consciència, ecologistes, el moviment gai-lesbià, independentistes i llibertaris.

 

Illacrua

El primer número de la llavors Cruïlla va sortir al carrer el 23 d'abril de 1992 amb les següents intencinos: “Cruïlla neix amb l’ànim de ser aquell lloc de trobada on cadascú, sense renunciar al seu món, a les seves coses, a les seves lluites, es troba amb les d’altra gent. Perquè estem convençudes i convençuts que aquesta barreja de sensibilitats constitueix el millor adob erquè creixin les alternatives a una societat que cada dia se’ns pinta amb tons més foscos”.     

 

La capçalera original es va mantenir 12 números. A partir del número 13, la revista va sofrir la primera mutació i es va passar a anomenar Illacrua arran de les amenaces d’una editorial del mateix nom. Malgrat aquests primers entrebancs, la publicació es va anar consolidant i ben aviat va comptar amb el suport de col·lectius i persones col·laboradores d’arreu dels Països Catalans, que s’hi subscrivien, proposaven temes i enviaven informacions que no trobaven lloc a les pàgines dels mitjans de comunicació convencionals. Un dels altres trets distintius de la revista és la contraportada, centrada en una obra d’art dedicada a la crítica social des del primer número, una bona manera de fer una segona lectura de l’actualitat amb un simple cop d’ull.

 

A través de les pàgines d’Illacrua és possible resseguir els episodis de la història no oficial del país, com ara les ràtzies contra els independentistes de l’Operació Garzón (1992), la vaga general del 27 de gener de 1994 i el brutal desallotjament del cinema Princesa de Barcelona (1996), que va marcar un abans i un després en la història del moviment esquàter, les reunions del Banc Mundial a València i Barcelona (2001) i el Fòrum Social Català (gener de 2008). A banda d’aquestes aportacions, Illacrua ha publicat un total de 15 monogràfics per reflexionar sobre temes complexos i d’actualitat: el primer va ser “Ecologisme als Països Catalans” (1995) i l’últim, “Futbol: la nova religió?” (2009).

 

Des de l’any 1992, Illacrua també ha estat testimoni de fenòmens que han generat canvis importants en el món de la comunicació, com ara l’eclosió d’Internet o l’aparició d’altres mitjans que han anat enriquint el panorama de la premsa alternativa en català. En aquest punt del trajecte, l’última mutació de la revista ja té data de sortida: el gener del 2010, amb l’aparició d’un nou projecte conjuntament amb la Directa, que combinarà els elements d’actualitat característics del setmanari amb la reflexió i les alternatives que sempre han acollit les pàgines d’Illacrua.