Per a sortir d'aquest forat, uns pensen a pujar els impostos i altres, en endeutar-se. Facin el que facin, és ben clar: acabarem pagant nosaltres els seus plats trencats. Aquestes dues mesures, que semblen essencials, haurien d'adoptar-se per necessitat, perquè d'han abandonat d'altres que durant els últims quinze anys de creixement econòmic han rebutjat per a permetre que l'elit econòmica es fés d'or a costa nostra.
Crec que els ciutadans hem de dir a aquests barruts de dirigents que tenim de ja n'hi ha poru. Com pot ser que en la recaptació tributària caigui un 23%, i se'ls perdonin als de l'elit enormes quantitats de diners? O que les rendes més altes, aquestes que superen els 90.000 euros a l'any, tributin a un tipus nominal mitjà del 24,8%? Com pot ser que el sistema fiscal s'assenti sobre les rendes salarials i qui més té pagui menys? Així succeeix que un treballador declara uns ingressos superiors en 8.150 euros als d'un empresari amb una activitat econòmica. On s'ha vist això! Em pregunto què fan aquests que ara ens ploren que tindran un 23% menys d'ingressos. Per què permeten aquest frau fiscal tan elevat sense moure un sol dit?
Mentre quatre de cada deu contribuents han de viure amb ingressos inferiors al llindar de la pobresa, altres, dirigents de les administracions públiques inclosos, fan opulents tiberis a costa nostra, sigui en festes o en qualsevol acte, per a vendre'ns el que fan amb els nostres diners.
