Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge a Lleida a Joan Culleré i Ibars

El dia 2 de juny es realitzarà a Lleida, a la Sala Alfred Perenya (IMAC), un homenatge convocat per la CUP de Lleida i la Comissió 100 anys d'estelada al lluitador independentista Joan Culleré i Ibars. Aquest independentista de les terres de Ponent va militar a les Joventut Republicana, quan fou ferit durant la revolta del 6 d'octubre de 1934, a Estat Català durant la guerra i va ser un dels impulsors del Front Nacional de Catalunya (FNC), mentre romania a l'exilli fins al 1948, en què va retornar a Lleida per reforçar l'activitat interior. El 1979 també va ser un dels fundadors i candidat al Parlament de Nacionalistes d'Esquera. A l'homenatge a l'històric lluitador del FNC intenvindran en Ramon Usall (CUP de Lleida), l'Agustí Barrera (historiador membre de la CUP d'Arenys de Munt), Josep Borrell (ex-NE) i el seu fill Pere Culleré.

20/05/2009 18:43 Política

 

 Biografia de Joan Culleré Ibars: Barcelona, 24/06/1916 - Lleida, 9/10/1995

Nascut a Barcelona el 24 de juny de 1916, als cinc anys la seva família es va traslladar a Lleida.

L’any 1933 va ingressar al grup cultural de la Joventut Republicana de la ciutat, participant als fets d’octubre de 1934 en que va resultar ferit i posteriorment empresonat. Es va afiliar a Estat Català.

Va participar a la Guerra Civil formant part del cos d’intendència. A la fi del conflicte va ser reclòs als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde. Més tard es va incorporar a la resistència francesa enquadrat dins el Réseaux Alibi-Maurice juntament amb altres companys del FNC.


 El 1948 va tornar a Catalunya, col-laborant en totes les activitats contraries al règim que es van dur a terme a les terres de Ponent. Va ser delegat del FNC a l’Assemblea de Catalunya de Ponent, a més de pertànyer al Consell Nacional del mateix FNC, que va arribar a presidir.


També va ser candidat a les eleccions en que el FNC va presentar-se dins la coalició Nacionalistes d’Esquerra (NE) el 1980 com a diputat i dos anys més tard com a senador. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 1995 la Paeria li va atorgar la Medalla d’Argent de la Ciutat de Lleida.


El 9 d’octubre de 1995 va morir a Lleida, ciutat que el va recordar posant el seu nom a un dels carrers de la ciutat.

 Font: Comissió 100 anys d'estelada 

Per saber-ne més:

Estratègies de contestacióa la Lleida franquista (1939-1977) (Tesi doctoral)

 

Rànquings
  1. “La revolució pendent” reivindica la memòria combativa del PSAN-P i interpel·la el present de l’independentisme
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) realitza una nova acció a Sant Martí Vell
  3. Presentació a l’Ateneu Barcelonès del llibre "La revolució pendent", sobre la memòria del PSAN-Provisional
  4. La Trobada de Dones dels Països Catalans al País Valencià reforça la coordinació feminista i nacional
  5. La policia local de Lloret intimida a una ciutadana que volia penjar una estelada
  6. El ple de Sant Just rebutja la moció per exigir responsabilitats pels fets de les Festes de Tardor
  7. Baltasar Garzón presidirà la ‘Comissió de la Veritat’ enmig de crítiques pel seu paper en causes vinculades a denúncies de tortura
  8. L’Assemblea de Docents convoca vaga el 31 de març i inicia mobilitzacions al País Valencià
  9. Més de 200 entitats convoquen una manifestació a València per exigir responsabilitats a Carlos Mazón
  10. Sant Jordi per la Llengua crida a una mobilització nacional davant l’emergència lingüística
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid