Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge a Lleida a Joan Culleré i Ibars

El dia 2 de juny es realitzarà a Lleida, a la Sala Alfred Perenya (IMAC), un homenatge convocat per la CUP de Lleida i la Comissió 100 anys d'estelada al lluitador independentista Joan Culleré i Ibars. Aquest independentista de les terres de Ponent va militar a les Joventut Republicana, quan fou ferit durant la revolta del 6 d'octubre de 1934, a Estat Català durant la guerra i va ser un dels impulsors del Front Nacional de Catalunya (FNC), mentre romania a l'exilli fins al 1948, en què va retornar a Lleida per reforçar l'activitat interior. El 1979 també va ser un dels fundadors i candidat al Parlament de Nacionalistes d'Esquera. A l'homenatge a l'històric lluitador del FNC intenvindran en Ramon Usall (CUP de Lleida), l'Agustí Barrera (historiador membre de la CUP d'Arenys de Munt), Josep Borrell (ex-NE) i el seu fill Pere Culleré.

20/05/2009 18:43 Política

 

 Biografia de Joan Culleré Ibars: Barcelona, 24/06/1916 - Lleida, 9/10/1995

Nascut a Barcelona el 24 de juny de 1916, als cinc anys la seva família es va traslladar a Lleida.

L’any 1933 va ingressar al grup cultural de la Joventut Republicana de la ciutat, participant als fets d’octubre de 1934 en que va resultar ferit i posteriorment empresonat. Es va afiliar a Estat Català.

Va participar a la Guerra Civil formant part del cos d’intendència. A la fi del conflicte va ser reclòs als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde. Més tard es va incorporar a la resistència francesa enquadrat dins el Réseaux Alibi-Maurice juntament amb altres companys del FNC.


 El 1948 va tornar a Catalunya, col-laborant en totes les activitats contraries al règim que es van dur a terme a les terres de Ponent. Va ser delegat del FNC a l’Assemblea de Catalunya de Ponent, a més de pertànyer al Consell Nacional del mateix FNC, que va arribar a presidir.


També va ser candidat a les eleccions en que el FNC va presentar-se dins la coalició Nacionalistes d’Esquerra (NE) el 1980 com a diputat i dos anys més tard com a senador. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 1995 la Paeria li va atorgar la Medalla d’Argent de la Ciutat de Lleida.


El 9 d’octubre de 1995 va morir a Lleida, ciutat que el va recordar posant el seu nom a un dels carrers de la ciutat.

 Font: Comissió 100 anys d'estelada 

Per saber-ne més:

Estratègies de contestacióa la Lleida franquista (1939-1977) (Tesi doctoral)

 

Rànquings
  1. Convocada una manifestació a Sabadell per defensar el riu Ripoll de l'especulació urbanística
  2. "La Flama" dedica la seva biblioteca a Joan Rocamora, referent de compromís, cultura i llibertat
  3. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  4. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  5. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  6. Quan la política deixa de pensar el país
  7. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  8. La família de Blanca Serra manté la batalla judicial per identificar els responsables de les tortures a Via Laietana
  9. Quan la pluja no pot apagar el foc
  10. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid