Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge a Lleida a Joan Culleré i Ibars

El dia 2 de juny es realitzarà a Lleida, a la Sala Alfred Perenya (IMAC), un homenatge convocat per la CUP de Lleida i la Comissió 100 anys d'estelada al lluitador independentista Joan Culleré i Ibars. Aquest independentista de les terres de Ponent va militar a les Joventut Republicana, quan fou ferit durant la revolta del 6 d'octubre de 1934, a Estat Català durant la guerra i va ser un dels impulsors del Front Nacional de Catalunya (FNC), mentre romania a l'exilli fins al 1948, en què va retornar a Lleida per reforçar l'activitat interior. El 1979 també va ser un dels fundadors i candidat al Parlament de Nacionalistes d'Esquera. A l'homenatge a l'històric lluitador del FNC intenvindran en Ramon Usall (CUP de Lleida), l'Agustí Barrera (historiador membre de la CUP d'Arenys de Munt), Josep Borrell (ex-NE) i el seu fill Pere Culleré.

20/05/2009 18:43 Política

 

 Biografia de Joan Culleré Ibars: Barcelona, 24/06/1916 - Lleida, 9/10/1995

Nascut a Barcelona el 24 de juny de 1916, als cinc anys la seva família es va traslladar a Lleida.

L’any 1933 va ingressar al grup cultural de la Joventut Republicana de la ciutat, participant als fets d’octubre de 1934 en que va resultar ferit i posteriorment empresonat. Es va afiliar a Estat Català.

Va participar a la Guerra Civil formant part del cos d’intendència. A la fi del conflicte va ser reclòs als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde. Més tard es va incorporar a la resistència francesa enquadrat dins el Réseaux Alibi-Maurice juntament amb altres companys del FNC.


 El 1948 va tornar a Catalunya, col-laborant en totes les activitats contraries al règim que es van dur a terme a les terres de Ponent. Va ser delegat del FNC a l’Assemblea de Catalunya de Ponent, a més de pertànyer al Consell Nacional del mateix FNC, que va arribar a presidir.


També va ser candidat a les eleccions en que el FNC va presentar-se dins la coalició Nacionalistes d’Esquerra (NE) el 1980 com a diputat i dos anys més tard com a senador. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 1995 la Paeria li va atorgar la Medalla d’Argent de la Ciutat de Lleida.


El 9 d’octubre de 1995 va morir a Lleida, ciutat que el va recordar posant el seu nom a un dels carrers de la ciutat.

 Font: Comissió 100 anys d'estelada 

Per saber-ne més:

Estratègies de contestacióa la Lleida franquista (1939-1977) (Tesi doctoral)

 

Rànquings
  1. El govern de Sant Just Desvern rebutja personar-se en el cas de la violència policial
  2. El Correllengua Agermanat 2026 passarà per més de 80 municipis dels Països Catalans
  3. Els sindicats d’educació presenten un ultimàtum al Departament i anuncien noves jornades de lluita
  4. Nova protesta de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) davant la seu de la Generalitat
  5. 25 anys sense l'Antoní Massaguer
  6. Clam acadèmic per salvar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya
  7. El Govern blinda 1.700 pisos com a parc públic en una victòria històrica de les llogateres
  8. Salvador Vergés i Tejero guanya el 18è Premi Helena Jubany amb el relat Mosca morta
  9. LA CUP exigeix a ERC, Junts i PSC que deixin de “jugar amb la mobilitat” de les Terres de l’Ebre
  10. Gran acte de suport dissabte 29 a l’Hospitalet de Llobregat
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid