L'històric grup valencià
És una aposta pels nous continguts audiovisuals i escrits, que pretén contribuïr a la creació d'un espai de reflexió i coneixement i d'ample lligam estètic. És doncs, un projecte que persegueix aprofundir en discursos que conjuguen la creació i l’anàlisi de la realitat a través de l’audiovisual, però també d’altres ferrramentes d’expressió com la fotografia, l’escriptura i els sons. Els audiovisuals aniran des de les videocreacions fins als reportatges i els documentals. Ara mateix els impulsors d'«Esguards» treballen en un documental sobre la realitat indígena de Guatemala.
«Esguards» és un projecte que ha nascut gràcies a l'espenta de Daniel Martín, un periodista que va dirigir el documental «A l'ombra de València, la riuada dels pobles», elaborat en 2007 per Info Televisió, i per Francesc Llorenç, dissenyador gràcies i responsable d'Estudi Nadir.
Ressenyes del nou disc d'Al Tall «Vergonya, cavallers, vergonya»:
Al Tall presenta avui el seu nou disc, Vergonya, cavallers, vergonya, al centre cultural d’Almussafes. Segons Vicent Torrent, membre del grup, es tracta «d’un repertori en la línia de Quan el mal veu d’Almansa, una cantata de tema històric. Podríem dir que és la segona part d’aqueix disc perquè ací expliquem què es va perdre a Almansa, que és l’obra de Jaume I. Expliquem la seua obra des de diferents punts de vista».
El tema del disc va sorgir arran del vuit-centé aniversari del naixement de Jaume I: «Va ser una bona conjuntura. Des que vam fer el d’Almansa fa trenta anys teníem el rau-rau de tractar alguns temes de la història del País Valencià perquè descobrim coses que hauríem d’haver après a l’escola. És una tasca interessant explicar la història de manera amena i pràctica».
Vergonya, cavallers, vergonya fa referència, segons el Llibre dels feits, a unes paraules de Jaume I quan reptava els cavallers que no es decidien a entrar en batalla. Al Tall vol traslladar aquell crit als nostres dies: «Volíem traslladar la recriminació de Jaume I al nostre temps. Pensem que si alçara el cap i vejera el que està passant podria tornar-lo a dir, tant al poble com als intel·lectuals i als polítics, per haver abandonat i no haver defensat el testament polític que ens va deixar que, segons el nostre punt de vista, seria en futur vàlid per a aquest país». El 25 d’Abril és per a ells una data idònia per a presentar el disc: «Triem Almussafes perquè ja ho havíem parlat. No és el primer concert que fem, però sí el primer després d’haver tret el disc. El 4 de juliol actuarem en la Nau, també tenim pendent Barcelona i Montpeller, que és on va nàixer Jaume I. Estem movent el tema de la contractació, que enguany està complicat per la crisi. Però és una situació que es dóna en tots els àmbits».
El grup ha tardat quasi cinc anys a publicar aquest nou àlbum: «Els primers anys estàvem tots dedicats en exclusiva a Al Tall, teníem més temps i més demanda. Era un moment de novetat. Ara vivim una situació més tranquil·la».
Segons Al Tall, ens trobem en una època molt fructífera per a la música en valencià: «Veiem que la música folk o la música tradicional reelaborada (el que nosaltres anomenem Riproposta) s’ha desenvolupat en els últims 35 anys. Segurament, ens trobem en el moment de més producció pel que fa a aquest tipus de música. A més, es diversifica el tractament de la música tradicional, una mica que ens sembla molt positiu».
Al Tall ha adreçat alguns dels seus discos al públic infantil perquè considera que la música els pot ajudar a l’hora d’entendre la història i la cultura valencianes: «Abans era més necessari fer aportacions perquè a l’escola no s’estudiava valencià ni la cultura del país, solament s’estudiava una mica quelcolm de folkloritzato, descafeïnat. Ara a escola pot estudiar valencià qui vol i s’introdueixen continguts sobre la cultura del país. És molt important traure discos com aquest. Supose que passarà com amb Quan el mal ve d’ Almansa, que no era per a xiquets, però se’n van reproduir molts textos als col·legis i instituts per a explicar moments històrics».
Les «pedres al camí»
El grup ha estat atacat en múltiples ocasions pel blaverisme: «L’anticatalanisme ha estat un verí que s’ha alimentat conscientment per interessos polítics molt determinats i això s’ha convertit en un obstacle més al camí. Una pedra al camí és cantar en valencià, una altra és conrear un tipus de música no comercial i, una altra, ser considerats catalanistes perquè per a un sector de públic és ser un enemic de València. També és cert que la música que fem és fàcilment recognoscible per determinades generacions. Està clar que la nostra referència és la tradició musical valenciana. Tenim molt públic podríem dir blavero d’ideologia semblan al qual agradem. És molt comú tocar en un poble i que ens diguen que ho hem fet molt bé i els hem emocionat, però que som un poc catalanistes. Ho diuen afectuosament. Altra qüestió diferent és la contractació, que sí que ha patit aqueix inconvenient», explica Vicent Torrent. Levante-EMV.
Vergonya, cavallers, vergonya, posa algunes paraules en boca del rei en Jaume, comenta la seua obra i adreça paraules nostres al rei en Jaume. La pregunta “¿què es va perdre en Almansa?” té una resposta clara. Eixa resposta és precisament la història que comença amb Jaume I i la seua obra. Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno i Maribel Crespo són l’habitual formació d’Al Tall. En esta producció comptaran a més a més amb Tomeu Penya (Balears) i Jan Maria Carlotti (Provença) com a artistes convidats. Pica'm
Per saber-ne més:
"Al Tall" -web oficial
"Esguards" -web del projecte
