La meva alegria es va esvair ràpidament quan vaig veure com la policia parava l'acció pacífica, realitzada per gent d'entre 30 i 50 anys, donant-los empentes, malgrat el nombrós grup de gent que se'ls va afegir per donar-los suport. La policia local els va confiscar els pamflets i un membre de la CUP va exigir la devolució dels papers confiscats a la vegada que també va demanar a un agent que li parlés en català, cosa a la qual el municipal va contestar amb grollera prepotència: «No me da la gana hablar en catalán, porqué yo hablo como quiero.»
El membre de la CUP li va recordar els drets que tenia com a ciutadà català i l'obligació que tenia el policia com a funcionari públic, cosa que va fer reflexionar el policia local i va canviar una altra vegada de llengua.
La cosa no acaba aquí, una noia mossa d'esquadra, «policia catalana», recordà als membres de la CUP que a Catalunya hi ha dos idiomes i que cadascú es pot expressar en l'idioma que vulgui. La «policia catalana» té raó llevat del cas que siguis funcionari i un ciutadà et demani ser atès en català, per alguna raó els demanen un determinat coneixement de català a l'hora d'accedir a una plaça de funcionari.
Amb aquesta carta encoratjo la CUP a continuar la campanya que ha iniciat per treure aquest grupuscle del camp del Girona, ja que a la directiva, pel que es veu, li és indiferent, i donar-li les gràcies i tot el meu suport per defensar la llengua del nostre país, quan parlar català hauria de ser normal. Tot el meu suport a la CUP, ja sou un més.