-Per què han condemnat el Franki exactament?
L’acció que es condemna en aquesta sentència és l’intent d’un grup de persones de retirar la bandera d’Espanya i l’europea del consistori de Terrassa. Aquest fet va ser tipificat com “ultratge a la bandera d’Espanya”, “desordres públics” i “atemptat a l’autoritat”. Per aquests fets en Francesc va ser condemnat a dos anys i set mesos de presó, malgrat reivindicar en tot moment la seva innocència.
- Però no hi va haver proves materials ni testimonis que avalessin que el Franki es trobés en aquella concentració de protesta conta la bandera espanyola?
La sentència dictada pel jutjat penal núm. 2 de Terrassa va considerar provat que en Francesc era una de les persones que integraven la cercavila popular que es va dirigir a l’ajuntament, i textualment especifica que “efectuó arengas, y dio animos al resto del grupo para que lograra su propósito de arrencar la bandera. Con frases como ànim que només són dos o podrem amb ells”. El jutge considera que té el mateix nivell participatiu aquell que realitza personalment l’acció material i concreta, com aquell que sense participar-hi activament dóna ànims o manifesta la seva aprovació.
A banda d’això, al llarg del judici es van presentar tant prova documental, testifical i fotogràfica que demostraven que el Francesc no formava part del cercavila. Així, per exemple, els mitjans de comunicació que van cobrir el cercavila i els fets que va ocórrer davant de l’ajuntament van presentar les seves fotografies i en cap d’aquestes apareixia la persona del Franki. Es van aportar testimonis que van acreditar que en Francesc es trobava supervisant una activitat cultural a les Festes Alternatives, en un altre indret de la ciutat, en el mateix moment que succeien els fets de l’ajuntament.
Però no sols això: diversos agents de la policia local, prova proposada pel ministeri públic, van contradir l’atestat policial, tot dient a l’acte del judici que en Francesc Argemí no hi era, que ell no va ser l’autor de cap empenta ni acció contra la policia. Un dels agents va arribar a dir que van posar el seu nom a l’atestat perquè així els ho va indicar un company. Només dos agents van declarar que en Francesc es trobava en el grup que animava els autors de l’acció.
A la vista de la prova, hi havia versions diferentes sobre la presència i possible participació d’en Franki en els fets que s’estaven jutjant, i jo entenc que hauria d’haver primat la pressumpció d’innocència i l’aplicació del principi general del dret in dubio pro reo.
- Recorrereu al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, tal i es va fer públic fa un temps?
Sí. La situació actual en què es troba el Francesc es considerada injusta i desproporcionada. S’està estudiant i redactant el recurs per presentar-lo davant el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg.
S’ha de tenir en compte que és l’únic recurs que ens resta, ja que la justícia espanyola ha desestimat totes les nostres peticions. Tant el recurs d’apel.lació a l’Audiència Provincial de 
Barcelona, com el recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional.
- Anteriorment, tu i el Col.lectiu Fontanella vau formar part de la defensa dels interessos dels 17 independentistes que van portar l’Estat espanyol davant el Tribunal d’Estrasburg per les tortures del 1992. Hi ha similituds?
Es tracta de dos casos diferents, tot i que considero que tenen un punt en comú: que els tribunals o els òrgans judicials de l’Estat espanyol no van respectar els seus drets. I tots dos casos s’han vist abocats a acudir a instàncies judicials europees
- La mobilització popular pot afavorir a què es faci justícia en el cas del Franki? L’entrellat judicial té mecanisme per rectificar en aquesta situació?
Crec que s’ha de valorar per què es dóna una mobilització popular com aquesta. Què hi ha en la situació viscuda pel Franki que faci que persones desconegudes surtin al carrer i es manifestin en contra d’una resolució judicial que consideren desproporcionada i fins i tot injusta. Gent que es manifesta no sols a favor de l’absolució d’en Francesc Argemí, sinó que demana la supressió del delicte d’ultratge a la bandera.
No sé si pot o no afavorir la situació, el que sí que puc assegurar és que en Francesc i la seva família agraeixen tot el suport i les mostres de solidaritat. I potser aquest és un primer pas per tal que es modifiqui una llei (el delicte penal d’ultratge a la bandera espanyola) que és vista i viscuda per la ciutadania com obsoleta, desproporcionada i injusta.
