Quins motius han portat a la CAJEI a organitzar una Trobada de Joves?
Les Assemblees de Joves posem molts esforços cada dia als nostres barris i viles. Durant l’any fem molta feina a nivell local i, sovint, amb perspectiva nacional, és a dir, amb la intenció de vehicular totes aquestes lluites en una veu comuna: la CAJEI. Però el problema és que mai tenim l’oportunitat de presentar a la joventut catalana en el seu conjunt la nostra feia diària.Amb l’ALÇA’T sortim dels nostres barris i esperem que Caldes es converteixi en una plataforma nacional per empènyer conjuntament les lluites i reivindicacions que arriben des de les Assemblees de Joves, cada dia més arrelades al Principat i al País Valencià.
Les Assemblees de Joves posem molts esforços cada dia als nostres barris i viles. Durant l’any fem molta feina a nivell local i, sovint, amb perspectiva nacional, és a dir, amb la intenció de vehicular totes aquestes lluites en una veu comuna: la CAJEI. Però el problema és que mai tenim l’oportunitat de presentar a la joventut catalana en el seu conjunt la nostra feia diària.Amb l’ALÇA’T sortim dels nostres barris i esperem que Caldes es converteixi en una plataforma nacional per empènyer conjuntament les lluites i reivindicacions que arriben des de les Assemblees de Joves, cada dia més arrelades al Principat i al País Valencià.
A
nivell intern l’ALÇA’T ens permetrà valorar el grau de disciplina i
treball que els i les militants de les Assemblees de Joves som capaces
de donar en favor d’aquest òrgan comú que és la CAJEI. Volem posar a
prova el moment de consolidació organitzativa al qual hem arribat després de cinc anys de treball nacional i d’haver passat de ser cinc
col·lectius locals a gairebé 40 assemblees organitzades. A nivell
extern, l’ALÇA’T ha de servir perquè la joventut catalana engrescada i
amb esperit crític doni el pas definitiu cap a l’organització i la
lluita. O, si més no, perquè s’apropi un poc més a les lluites i
reivindicacions del seu territori.
Com és que heu pensat a realitzar la trobada a la tardor i no a l'estiu? L’Alça't sempre es farà a la tardor?
El
cert és que no sabem si tornarem a fer l’ALÇA’T, i si el tornem a fer
no puc dir-te si serà a l’estiu, a la tardor, a la primavera o a
l’hivern. L’ALÇA’T, a dia d’avui, tenim capacitat per realitzar-lo i
creiem que ajudarà molt, com hem dit, a reforçar una sèrie d’objectius
interns i externs. Serà en funció de l’assoliment o no d’aquests objectius que decidirem si renovem o reformulem la Trobada. Més
endavant haurem d’analitzar en quina posició ens trobem i què podem
fer, valorant el que haurà sigut l’ALÇA’T 2007 i el que tinguem
capacitat per fer llavors. Evidentment, esperem que es puguin dur a
terme properes i millorades edicions, però ens mantindrem de peus a
terra, no el farem per fer.
Per què Caldes de Montbui i no a un altre indret de la nació en aquesta primera edició?
A
Caldes de Montbui hi ha una Assemblea de Joves exemplar, que no només
ha mostrat la seva capacitat de treball local, sinó el seu interès en
coordinar la lluita a nivell nacional. Això és imprescindible. Sense el
treball local la nostra lluita no té sentit, perquè deixaria d’estar
legitimada allà on la duguéssim. De fet, el treball que l’Assemblea de
Joves de Caldes ha fet durant la seva història, aplana el terreny
perquè els i les veïnes, d’entrada, es mostrin receptius a la
celebració de l’ALÇAT que, sens dubte, trasbalsarà la vida del jovent i
del veïnat de Caldes de Montbui durant tres intensius dies plens de
xerrades, concerts, olimpíades, etc.
Quin serà l'eix central de l'Alçat'07?
Jove
organitza’t i lluita. La lluita del jovent, el futur del nostre poble.
Amb la lluita el jovent construïm un futur lliure. La lluita al carrer,
la lluita del jovent. Si el present és lluita, el futur és nostre. Etc.
Podria donar-te desenes de lemes que volen expressar el mateix, el que
avui en dia i des del seu naixement és l’objectiu de la CAJEI als
Països Catalans i l’objectiu de les Assemblees de Joves a les seves
localitats: fer créixer el moviment juvenil català, dinamitzar-lo i
dotar-lo d’eines perquè es reforci i pugui crear una vertadera
alternativa per a futures generacions i un autèntic contrapoder popular
juvenil enfront de les estructures estatals.
Tot
això pot semblar que ens queda molt gran, però el cert és que no tant.
Intentarem plasmar-ho en diferents eixos de l’ALÇA’T. Però, al cap i a
la fi, l’objectiu últim, és dur aquest missatge en positiu a la
joventut catalana: si ara lluitem, en el futur podrem construir un país
lliure.
La manifestació de dissabte plasmarà aquestes ànsies de creixement i de dinamització del moviment juvenil català.
Quins temes o eixos es tractaran en aquesta trobada?
Les
dues campanyes nacionals de la CAJEI tindran un paper primordial a
l’ALÇA’T 2007. El dissabte (es pot veure la programació a www.trobada.cat) serà el dia dedicat a les campanyes “Ni especulació ni destrucció. El jovent defensa el territori” i a “Subversió
per la Llibertat! Fora simbologia espanyola i francesa dels nostres
carrers”. Aquestes campanyes són fruit d’un procés de reflexió, debat i
unificació de les lluites que ja s’estaven duent a terme a nivell
local. La CAJEI només les dota d’una perspectiva nacional per
multiplicar-ne les forces i dur-les també a aquelles localitats on el
jovent encara no està organitzat. I esperem que l’ALÇA’T acompleixi,
precisament, aquest últim extrem.
Però
la gran sorpresa de l’ALÇA’T és la presentació del document de mínims
elaborat per les diferents organitzacions juvenils de la Mediterrània.
Volem començar a construir aquest espai d’intercanvi, solidaritat i
internacionalisme actius, no només de boca i adhesió. Cal mullar-se per
la resta de pobles del món. Per això, també estaran a l’ALÇAT
representacions juvenils de Castella, el País Basc o Galícia, que en
repetides ocasions ens han convidat a les trobades que organitzen als
seus respectius territoris.
Però
la construcció de l’espai Mediterrani és per nosaltres una prioritat,
donada la conjuntura històrica d’aquesta regió que ha estat marcada per
les guerres i l’enfrontament en comptes d’esdevenir un espai
d’intercanvi i cooperació. Hem entrat en contacte amb organitzacions
juvenils kurdes, sardes, occitanes, corses, palestines i amazics. Sota
el lema “Per la Mediterrània dels Pobles, els joves construïm el futur,
prenem la paraula!” hem redactat un breu anàlisi de la situació de la
regió i hem arribat a un acord de les línies comunes de treball polític
juvenil que hem de seguir per combatre les agressions imperialistes,
patriarcals i de classe dels diferents governs de la Mediterrània.
Quins aspectes en voleu potenciar?
Crec que l’estratègia és clara i la presentem amb prou transparència. Oferim un programa d’oci i diversió molt atractiu al jovent, alhora que condensem les lluites de la CAJEI i de les Assemblees de Joves a Caldes de Montbui. Qui vingui ja sap on està anant i tothom serà ben rebut sempre que arribi amb ganes de gresca o de lluita i aprenentatge. I si són ambdues coses alhora, hi trobarà el seu espai ideal. Des de la CAJEI entenem la festa com una característica pròpia de la idiosincràsia juvenil, i la lluita com una necessitat per al nostre futur i per la nostra supervivència com a poble.
Crec que l’estratègia és clara i la presentem amb prou transparència. Oferim un programa d’oci i diversió molt atractiu al jovent, alhora que condensem les lluites de la CAJEI i de les Assemblees de Joves a Caldes de Montbui. Qui vingui ja sap on està anant i tothom serà ben rebut sempre que arribi amb ganes de gresca o de lluita i aprenentatge. I si són ambdues coses alhora, hi trobarà el seu espai ideal. Des de la CAJEI entenem la festa com una característica pròpia de la idiosincràsia juvenil, i la lluita com una necessitat per al nostre futur i per la nostra supervivència com a poble.
Quina aportació fa l'Alça't a l'Esquerra Independentista?
És
un gra de sorra més. Una mostra que l’Esquerra independentista està
creixent i consolidant-se cada dia. L’ALÇAT és un dels esdeveniment de
més envergadura que avui en dia organitza l’Esquerra Independentista a
nivell nacional. De fet, estem convençudes que l’èxit de l’ALÇA’T
alegrarà a tots aquelles i aquelles que treballem sincerament des de
diferents àmbits, organitzacions i col·lectius no només de l’Esquerra
Independentista, sinó del conjunt de moviment socials i populars dels
Països Catalans. A qui no li agrada veure com neixen nous ateneus o
centres socials okupats? Qui no veu amb bons ulls l’èxit de les CUP en
les passades eleccions? Com no alegrar-se de la unitat entre els
sindicats estudiantils Alternativa Estel i CEPC? Bé, potser estic anant
una mica massa lluny en el temps o per les branques respecte de la
pregunta que em fas, però el que vull dir, aferrant-me a la qüestió que
planteges, és que tots i totes ens alegrem de que una Festa per la
Independència o un Rebrot tinguin èxit. Com he dit al principi, creiem
que més que una aportació són una mostra de l’estat i dels avenços que
l’Esquerra Independentista fa cada dia.
Quins són els principals reptes del jovent de l'Esquerra independentista?
En
primer lloc, formar-se. Cal molta formació per no perdre l’horitzó, que
és el principal perill del jovent organitzat en un país de l’anomenat
primer món. Hem de mantenir-nos fidels als nostres principis
revolucionaris. És molt difícil combinar sense entrebancs les
perspectives ideals que ens guien amb la realitat diària amb la qual
ens topem. Sabem que el nostre objectiu és la Unificació, la
Independència i el Socialisme als Països Catalans. Però quin camí hem
de seguir? Quines reformes hem d’exigir als polítics i com hem de
fer-ho sense renunciar als nostres principis? Com aconseguir la majoria
social que aposti per l’autodeterminació com a solució transversal? Què
vol dir Unitat Popular? Són preguntes i reptes realment complicats que
als Països Catalans esdevenen encara més enigmàtics per culpa de la
ruptura generacional que vam patir. No tenim referents adults que avui
en dia estiguin marcant un debat seriós i constructiu en el camí cap a
uns Països Catalans lliures i solidaris amb la resta de pobles del món.
Cal formació, i això passa per la lectura, el debat i el treball al
carrer, topant-nos amb la realitat, equivocant-nos, corregint-nos i,
sempre, extraient conclusions.
En
segon lloc, créixer. L’altre gran repte del jovent de l’Esquerra
Independentista és l’expansió i la socialització de la nostra lluita.
Estem absolutament convençudes que el potencial de l’Esquerra
Independentista és realment espectacular, sense exagerar. Així de clar:
la manca de treball conjunt de l’Esquerra Independentista, la pèrdua de
tota una generació i les esquerdes que la transició va crear en el
pensament revolucionari als Països Catalans han fet molt de mal. Són
tres factors que conjugats podem dir que han paralitzat l’avenç dels
moviments populars al nostre país. Però ara que ho sabem, ja tenim
capacitat per revertir-ho. Avui, l’Esquerra Independentista té un gran
potencial de creixement. Hi ha molt per explotar i molt pel que
lluitar. El jovent que puja ja no està contaminat per l’esperit de la
transició, sinó pel consumisme i l’alienació de la indústria de
l’entreteniment. Ara ens toca nosaltres, a la CAJEI i al conjunt de
joves organitzats, estendre la nostra lluita arreu del país, perquè
moltes més ànimes de les que creiem estan preparades per agafar-ne el
relleu i unir-se a la lluita. Només cal encendre l’espurna.
Si
fem créixer un moviment juvenil català format i amb esperit de lluita i
mobilització no hem de tenir res a témer ni a les màquines de màrketing
polític que governen els sis territoris en que resten dividits els
Països Catalans, ni al ferotge paper que les empreses multinacionals
juguen a nivell mundial, ni a les forces militars espanyoles, franceses
o nord-americanes. Tot això pot semblar una mica exagerat i pamfletari,
ho sé. Però hi estiguem més o menys d’acord, casos com el de Cuba ho
demostren amb claredat. Sempre diuen que l’esperança és l’últim que es
perd. Doncs jo crec que hem d’anar una mica més lluny: si una cosa hem
de tenir és ambició.
Respecte la qüestió que planteges, també podríem interpretar-la com una forma subtil de preguntar
com encarem les relacions CAJEI – Maulets. Sincerament, crec que de la
millor manera que es pot fer. Aquí si que crec que podem parlar d’un
treball responsable i exemplar cap a un futur en el qual tot el jovent
independentista i d’esquerres gaudeixi d’un referent de lluita als
Països Catalans. La unitat orgànica sembla, ara per ara, inviable, i
crec que cap de les dues organitzacions se l’ha plantejat a curt
termini. Però el que tenim claríssim és que les nostres lluites van
unides i agafades de la mà. Que el conflicte no el tenim entre
nosaltres, sinó amb els Estats espanyol i francès, amb el sexisme i
l’homofòbia als nostres carrers, amb els polítics dèbils i corruptes
aferrats a les institucions, amb l’ofensiva del capital privat, etc.
De
fet crec, fins i tot, que l’existència d’ambdues organitzacions ha
donat lloc, en els darrers anys, a una competència sana que ha fet
créixer i dinamitzar el moviment com mai. Ara, s’estan creant nous
marcs de treball en comú, on ens trobem amb Maulets i amb altres
organitzacions de l’Esquerra Independentista. Són marcs únics en la
nostra història com a ens nacional. El reconeixement mutu i el treball
en comú són la base per construir un moviment juvenil compacte, fort i
plural.
Els
passos estratègics es donaran, segur, per totes bandes. Però entre
nosaltres sempre ha d’imperar la transparència i el debat
col·laboratius, perquè la mala llet i les sorpreses desagradables –que
també som capaces de generar- ens les guardem per l’enfrontament amb
els que són els nostres enemics. És a dir, com tòpicament podria
dir-te, pel Patriarcat, pel Capital i pels Estats espanyol i francès.
Seguirem lluitant i, juntes, tard o d’hora, guanyarem.
Llibertat.cat 16.09.07
