De moment, una llibreta blava, on hi havia apuntades adreces d'institucions públiques, i material divers de difusió anarquista. Avui, com abans, truquen de matinada. Avui, com abans, empresonen persones sense motius clars. Avui, a diferència d'abans, això ho fan governs que s'autoanomenen progressistes.
Els mossos d'esquadra van detenir Núria Pòrtulas i la van posar en mans de l'Audiència Nacional espanyola, que li va aplicar la llei antiterrorista. Tant el tribunal com la llei són reciclatges maldestres dels seus originals franquistes, producte de la mai prou lloada i modèlica transició. Les hemeroteques són plenes de declaracions de polítics d'ICV criticant-los. Era l'època en què encara eren dins el sistema. Ara que en són a fora i comanden políticament el Departament d'Interior de la Generalitat, es veu que és diferent.
Com a mínim, aquesta és la impressió que em va donar Joan Boada, secretari general del Departament, entrevistat dilluns per Mònica Terribas a 'La nit al dia'. Es va limitar a demanar paciència mentre avancen les diligències judicials i va acusar els familiars de Pòrtulas d'actuar 'amb certa esquizofrènia sobre aquest tema' (sic). El comentari em sembla d'especial mal gust tenint en compte que es tracta d'una malaltia i que el cas de Malgrat de Mar encara el tenim fresc a la memòria. Per cert: els cinc trets que va disparar aquell mosso formen part, segons Boada, d'una actuació molt professional i proporcionada.
Jo no sé si Núria Pòrtulas és una terrorista o no ho és. D'entrada, pel que se'n coneix, no m'ho sembla pas. Sí que tinc clar, en canvi, que l'Audiència Nacional ha demostrat un munt de vegades ser un tribunal d'excepció que s'utilitza per actuar contra la dissidència i que la llei antiterrorista se situa a l'extraradi de la democràcia. I em sembla trist que ara Iniciativa ho ignori, només perquè li han encomanat la direcció política de la policia.
També és trist de comprovar com la justícia i el pes de la llei s'aplica a gust de qui l'ostenta. El periodista gracienc David Fernàndez ho exposa a la perfecció en el seu excel·lent llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial'. Fa un parell de setmanes, els mossos van detenir un neonazi, amb armes i sense llibreta. Uns dies abans, al Baix Llobregat, uns ultradretans amb vint-i-sis armes de foc i milers de bales. No els cerquin a Soto del Real: fa dies que són a casa seva.
Els mossos d'esquadra van detenir Núria Pòrtulas i la van posar en mans de l'Audiència Nacional espanyola, que li va aplicar la llei antiterrorista. Tant el tribunal com la llei són reciclatges maldestres dels seus originals franquistes, producte de la mai prou lloada i modèlica transició. Les hemeroteques són plenes de declaracions de polítics d'ICV criticant-los. Era l'època en què encara eren dins el sistema. Ara que en són a fora i comanden políticament el Departament d'Interior de la Generalitat, es veu que és diferent.
Com a mínim, aquesta és la impressió que em va donar Joan Boada, secretari general del Departament, entrevistat dilluns per Mònica Terribas a 'La nit al dia'. Es va limitar a demanar paciència mentre avancen les diligències judicials i va acusar els familiars de Pòrtulas d'actuar 'amb certa esquizofrènia sobre aquest tema' (sic). El comentari em sembla d'especial mal gust tenint en compte que es tracta d'una malaltia i que el cas de Malgrat de Mar encara el tenim fresc a la memòria. Per cert: els cinc trets que va disparar aquell mosso formen part, segons Boada, d'una actuació molt professional i proporcionada.
Jo no sé si Núria Pòrtulas és una terrorista o no ho és. D'entrada, pel que se'n coneix, no m'ho sembla pas. Sí que tinc clar, en canvi, que l'Audiència Nacional ha demostrat un munt de vegades ser un tribunal d'excepció que s'utilitza per actuar contra la dissidència i que la llei antiterrorista se situa a l'extraradi de la democràcia. I em sembla trist que ara Iniciativa ho ignori, només perquè li han encomanat la direcció política de la policia.
També és trist de comprovar com la justícia i el pes de la llei s'aplica a gust de qui l'ostenta. El periodista gracienc David Fernàndez ho exposa a la perfecció en el seu excel·lent llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial'. Fa un parell de setmanes, els mossos van detenir un neonazi, amb armes i sense llibreta. Uns dies abans, al Baix Llobregat, uns ultradretans amb vint-i-sis armes de foc i milers de bales. No els cerquin a Soto del Real: fa dies que són a casa seva.
