El 18 de març de 1982 la policia nacional espanyola deté cinc militants d'IPC, (una sisena militant d'IPC, Teresa Lecha, es va entregar a la policia el dia 19 amb la promesa que les detencions no acabarien en empresonaments) sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació contra la LOAPA, fet que qualifiquen de delicte de rebel·lió. Els detinguts ingressen a les presons de la Model i la Trinitat, de Barcelona.
En aquesta manifestació del 14 de març, el bloc independentista anava presidit per una pancarta única amb el lema Independència. Quatre dies més tard, la policia va detenir sis militants d'IPC, sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació anti-LOAPA, fet que el jutge va qualificar de delicte de rebel·lió. Els detinguts, Carles Castellanos i Ramon Pelegrí van ingressar a les presó de la Model i, Blanca i Eva Serra, Teresa Lecha i Maite Carrasco (tots ells militants d'IPC) a presó la Trinitat de Barcelona. A l'entorn d'aquestes detencions es va desenvolupar una campanya sota l'eslògan "Jo també hi era". Jorge Fernández Díaz, governador civil de Barcelona, va ordenar les detencions d'aquests independentistes que sostenien la pancarta amb el lema “Independència” 4 dies després de la manifestació per fer coincidir la detenció amb el fet que el jutge de guàrdia del dia 18 era l'ultradretà Luís Fernando Gómez Vizcarra (que n'ordenà l'empresonament).
L'independentisme va plantejar aquesta manifestació denunciant que la LOAPA era una agressió derivada d'una Constitució anticatalana i d'una autonomia sucursalista, i insistien en l'alternativa nacional popular, o alternativa de ruptura per l'autogovern.
Per a l'independentisme, es tractava de deixar-se de lamentacions que no conduïen enlloc i aplegar-se en organitzacions pròpies que no dividissin la totalitat de la nació. Calia reforçar una línia de lluita de ruptura amb l'Estat, ja que l'objectiu independentista no era apuntalar, modernitzar o regenerar l'estat. Això volia dir "una línia de lluita per l'anul·lació de les lleis d'excepció repressives, per la retirada de les forces d'ocupació, per l'anul·lació de totes les lleis que s'oposin a l'exercici de la sobirania nacional, per la dissolució de les divisions provincials i regionals, per la retirada dels plans de reestructuració econòmica i del Pla Energètic, per la paralització dels òrgans de l'administració central, per la llibertat de tots els lluitadors i exiliats que un tal procés de lluita pot comportar". Els independentistes no podien admetre que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i Nacionalistes d'Esquerra (NE) manifestessin l'argument d'anticonstitucionalitat en relació amb la LOAPA perquè en el seu dia havien rebutjat la Constitució. Per aquesta raó consideraven que els antiloapistes i els loapistes acabarien trobant-se i compartint lloances comunes a l'autonomia amb la qual cosa estaven subratllant que la lluita antiloapa en realitat tenia un elevat component de pura campanya propagandística electoral.
La posició de coherència de l'independentisme a la manifestació del 14 de març, proclamant un no contundent a l'autonomia i un si per la Independència havia significat d'entrada més repressió contra l'independentisme català.
Per saber-ne més:
Trenta anys de les detencions per la pancarta "Independència"
Tal dia com avui de les detencions per la pancarta "Independència" el 1982
El nou Ministre de l’Interior espanyol, botxí de catalans
