Les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 han estat sovint considerades com el primer moviment de "reconciliació cívica" després de la guerra civil espanyola a Catalunya, ja que hi participaren entre 70.000 i 100.000 persones. El cert és que el règim feixista tolerà i fins hi participà en aquest esdeveniment, fet que el converteix més aviat en una expressió de celebració de normalitat i consens per fer oblidar els crims i la injustia exercida sobre els derrotats a la Guerra Civil. Un consens entre els vencedors del bàndol feixista que permetés oferir un rostre normalitzat de cara al món occidental, i que permetés articular aquest recanvi en els anys següents.
Els festes foren organitzades per l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané, se celebraren el 27 d'abril del 1947 i se n'encarregà la Comissió Abat Oliba, qui va repartir nombrosos fulletons volants en català, degut al fet que la censura no els va permetre editar un butlletí en català.
El Front Nacional de Catalunya (FNC) aprofità l'esdeveniment per a difondre milers d'estampes i fulletons de propaganda resistencial en català. Alhora, Joan Espinet i Manuel Fontic (FNC) van penjar una gran senyera dalt del gorro frigi de Montserrat. Pocs dies després fou cessat el governador civil de la provincia de Barcelona, Bartolomé Barba Hernández.
