L'endemà de la polèmica política provocada per l'anunci d'una treva d'ETA a Catalunya (a la Comunitat Autònoma de Catalunya), el secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, anunciava oficialment que no tornaria al Govern de la Generalitat després de les eleccions legislatives del 14 de març. Per tal de tancar definitivament la remodelació provocada per la renúncia de Carod, ERC proposa al president de la Generalitat el nomenament d'un nou conseller en cap i la introducció d'alguns canvis en les atribucions d'aquest càrrec.
El 18 de febrer l'organització armada ETA va anunciar una treva de qualsevol mena d'activitat armada només al territori català (circumscrita a la pràctica a la CAC) com un gest de solidaritat, respecte i no-ingerència en el procés polític català. La treva, que hauria entrat en vigència l'1 de gener, esdevenia l'onzena que declara ETA des que va iniciar la seva activitat i la primera que es plantejava al territori català exclusivament.
Els partits parlamentaris catalans i espanyols van coincidir en el rebuig al plantejament i l'atac demagògic contra l'organització armada, així com en l'exigència a demanar el cessament immediat de tota activitat armada. La declaració també va obrir una allau de crítiques contra el secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, a causa de l'entrevista que va mantenir amb dirigents d'ETA. Una de les primeres conseqüències de la declaració de l'organització va ser la decisió del PP de trencar els pactes municipals que mantenia amb ERC en cinc ajuntaments de Catalunya.
