Amb una X com Malcolm
Escrit per Olivier Besancenot (carter, candidat presidencial i portaveu de la Lliga Comunista Revolucionària de França)
Fa quaranta anys que Malcolm X va ser assassinat. És una bona ocasió perquè retem homenatge a una personalitat que va marcar el seu temps, però que la història “oficial” ignora o tem. Malcolm X és una de les grans figures del segle passat que han aconseguit obrir-se camí fins a nosaltres, front a l’oblit, fora dels circuits de la “memòria institucional”. Els darrers anys de la seva vida, poc coneguts, son essencials per comprendre la seva adhesió a les idees revolucionàries.
De manera instintiva, molts joves segueixen identificant-se amb Malcolm. Tanmateix, no solen saber que aquest revolucionari negre nordamericà només va viure quaranta anys. Nascut el 19 de maig del 1925, és assassinat el 21 de febrer del 1965. La seva vida no es desenvolupa d’una tirada, sinó que és agitada i múltiple. Es divideix en períodes vitals que són diferents, però no contradictoris. Deixa, sobretot, un sentiment de cosa inacabada. Efectivament, l’ascens de Malcolm resulta aturat en sec pels seus assassins, que d’aquesta manera deixen la protesta negra sense un dels seus líders més radicals, però també un dels més respectats. I és que, si hi ha diverses vides dins la de Malcolm, aquesta vida resumeix i concentra, per ella mateixa, la vida de tota una generació, la qual, després de quatre-cents anys d’esclavatge, seguia veient els seus drets més elementals escarnits i trepitjats per les autoritats dels Estats Units.
Vint-i-tres anys de penes i treballs
La joventut de Malcolm no és precisament “rosa”: és negra, tan negra com la sort reservada a milions d’altres joves afroamericans al llarg del segle XX als Estats Units. Ja des dels primers anys, Malcolm veu com diverses vegades grups racistes cremen la seva casa familiar. Earl Little, el seu pare, és un pastor baptista que milita per millorar la situació dels negres. Als sis anys, la vida de Malcolm fa un tomb: el seu pare es assassinat per una banda lligada al Ku Klux Klan.
A partir de llavors, la mala sort s’acarnissa en la familia Little. Ja als nou anys, Malcolm comença a robar, empès per la misèria de la seva llar. Als tretze, el traslladen a una altra escola i l’assistència social fa que l’aculli una nova família. Un any després, va a parar a un reformatori de Michigan, després que tanquin la seva mare en un hospital psiquiàtric, del qual no sortirà fins al cap de vint-i-quatre anys. Privat de la seva família, Malcolm comença l’adolescència recorrent un camí traçat per endavant: el de la llei de la selva. Primer juga la carta de l’ascens social i es matricula en un institut al mateix temps que treballa de rentaplats en un restaurant. Però les vies legals s’estrenyen de seguida. L’alumne, elegit delegat de classe a l’institut i que vol ser advocat, veu les seves ardors “calmades” per un professor que li explica que un “negre només pot exercir una feina manual”. Als setze anys, Malcolm s’instal·la a Boston i sobreviu fent petites feines en afers il·lícits de tota mena. Progressivament, el fer la viu-viu deixa pas a la delinqüència: robatoris, tràfic de drogues, joc, prostitució... Malcolm és enxampat per robar en una casa: el condemnen a deu anys de presó. La seva vida fa un nou tomb.
A la presó, el capta la Nació de l’Islam (NOI), els Musulmans Negres, organització político-religiosa que professa un separatisme negre basat en l’”islam”. Abandonant el seu nom “d’esclau”, Malcolm Little esdevé llavors Malcolm X. No triga gens a comprometre’s amb totes les seves forces des de la presó, on crea un grup de militants. Un cop alliberat, assumeix ràpidament responsabilitats i es converteix en oficiant de la mesquita de Detroit, i després de la de Harlem... Malcolm impressiona pel seu entusiasme, el seu carisma i el seu talent d’orador: les seves reunions cada cop estan més abarrotades de gent, les seves manifestacions son un èxit, els seus articles a la premsa circulen i travessen les fronteres. Aprofita el seu primer pelegrinatge a La Meca per viatjar i teixir lligams amb tots els líders dels països que lluiten per l’alliberament nacional: coneix l’egipci Nasser, el cubà Castro, l’algerià Ben Bella i el congolès Lumumba, que posteriorment serà assassinat. Com més s’enlaira Malcolm, més se’n distancia la direcció del seu moviment, ja que la popularitat de Malcolm, sobretot als guetos, es fa insuportable per als caps de la NOI, alguns dels quals comencen a flirtejar amb l’FBI. El març del 1964, Malcolm fa pública la seva “declaració d’independència” i funda una nova organització: la Mesquita Musulmana (MMI). És la tercera via de Malcolm.
L’últim any
Malcolm es busca una mica ell mateix: acudeix diverses vegades a La Meca, continua viatjant i segueix de prop l’aixecament popular del Congo. Llavors trenca definitivament amb l’islam tal com el preconitza la NOI. S’allunya progressivament del separatisme basat en idees racials que oposarien els negres als blancs, i vol actuar amb tots aquells que, independentment del seu origen, aspiren a enderrocar el sistema capitalista que oprimeix els negres. Heus ací el que fa sentir pànic tant a la CIA com a l’FBI: Malcolm canvia d’estratègia per continuar la seva lluita en millors condicions. Primer de tot, rebutja el sectarisme del passat i proposa la unitat del moviment negre. Es produeix un acostament amb Martin Luther King, que, al seu torn, es veu obligat a admetre que el moviment pels drets civils, basat en la no violència i l’estratègia d’integració racial, té els seus límits. La raó és que, malgrat significatives victòries, continuen els atemptats racistes i les humiliacions. A més, les trobades amb els dirigents tercermundistes, revolucionaris i anticapitalistes convenceran Malcolm de reivindicar-se d’una “revolució negra”. Amb el Che Guevara, per exemple, elaboren el projecte d’enviar brigades de combatents voluntaris per tal de fer costat als revolucionaris africans. A partir d’aquell moment, la CIA posa Malcolm al punt de mira. El 21 de febrer, un comando de cinc persones ataca un míting on parla Malcolm i obre foc. Malcolm resulta mort. El presumpte cap del comando està directament vinculat a la NOI.
Més enllà del seu propi recorregut, la vida de Malcolm il·lustra l’epopeia de milions de persones resistents al racisme, a la mentida d’una societat capitalista nordamericana que deu una part molt gran del seu desenvolupament econòmic a l’esclavatge. Militants, boxejadors, cantants i atletes lluitaran per fer-se respectar, tot desafiant les injúries, les humiliacions, les amenaces o els assessinats. Tony Smith, en alçar el guant negre al capdamunt del pòdium dels Jocs Olímpics del 1968, va recordar, mentre sonava l’himne dels Estats Units, que la lluita continuava. Mohammed Alí cridava el mateix abans i després de cada combat de boxa. Pel que fa a Mumia Abu Jamal, pel sol fet d’haver reprès el testimoni de Malcolm X amb els Panteres Negres, segueix podrint-se als passadissos de la mort dels Estats Units. Per tant, més que mai, comprendre Malcolm X es comprendre el món en què vivim, però també és comprendre com podem canviar-lo!
publicat al nº15 (maig 2005) de Revolta Global
