L'organització, a més, ha fet públiques algunes consideracions sobre la situació econòmica que es viu als Països Catalans.
Comunicat de la CUP
Abans d’analitzar la reforma laboral que el govern espanyol imposa a les classes populars catalanes volem reflexionar sobre el fet que aquesta afectació respon a la manca d’un marc laboral dels Països Catalans, fet que impedeix seguir una política pròpia en aquesta matèria. La reivindicació d’aquest marc no respon només a uns criteris polítics sinó a unes característiques econòmiques i sociolaborals diferenciades de les de la resta de territoris que formen part dels estats que fixen les legislacions laborals.
Amb la reforma laboral proposada, l’Estat espanyol, sota l’eufemisme de la flexibilització del mercat laboral, continua el camí iniciat l’any 1984. Aquell any van fer la primera reforma laboral que iniciava la liberalització del mercat de treball i van començar unes retallades periòdiques de les garanties laborals i socials dels treballadors, que serien ampliades en les posteriors reformes del 1994 i 1997. El 1984 s’acabava amb el contracte estable i fix com a únic contracte ordinari, el 1994 es liberalitzaven les condicions de treball en horaris, torns o mobilitat entre d’altres, i el 1997 s’abaratia l’acomiadament.
Ara, la reforma anunciada aquest mateix mes pel govern rebla en el clau de les anteriors, aprofundint en la flexibilització de l’acomiadament i també augmentant la precarietat en les condicions de treball. Així, les mesures anunciades suposen, de fet, facilitar, encara més, l’acomiadament mitjançant la reducció les indemnitzacions per dia treballat (subvencionant-lo amb diners públics), l’augment de les possibilitats d’utilitzar l’acomiadament objectiu “relaxant” les seves condicions i l’augment també de la flexibilitat laboral decidida unilateralment pels empresaris.
La reforma facilita també les modificacions substancials de les condicions de treball i les rebaixes de salaris, augmenta la precarització en la contractació juvenil, facilita encara més el prestamisme laboral de les ETT (deixant-les operar fins i tot en l’àmbit de les Administracions Públiques) i augmenta les bonificacions empresarials a la Seguretat Social, entre altres mesures. Unes mesures, aquestes, que són incoherents fins i tot amb les polítiques econòmiques de reducció de la despesa pública que justificaven la congelació de les pensions i la retallada dels sous dels funcionaris i algunes prestacions socials decretades recentment.
Es retalla la despesa en aquests conceptes i, alhora s’augmenta aquesta despesa per a pagar una part de la indemnització per acomiadament als empresaris i bonificar les seves quotes a la Seguretat Social. S’eliminen llocs de treball directes a l’Administració Pública (disminuint la taxa de reposició), però es permet la contractació més precària de les ETT. És a dir, ras i curt, que sí que hi han diners per a la banca (han injectat milers de milions d’euros) i per als empresaris, però no per als treballadors i els pensionistes. Així, aquesta reforma laboral no és un fet aïllat sinó que es troba dins del seguit de polítiques que porta a terme el govern espanyol en resposta a la crisi, que enlloc d’aprofitar aquesta situació per a dur a terme un canvi en el sistema econòmic, el govern de l’Estat només pren mesures que empitjoren la situació de les classes populars per al manteniment del mateix (injecció de diners a la banca, augment dels impostos indirectes, polítiques de descens de la despesa, reforma laboral...).
Mesures que culminaran amb la reforma de les pensions previstes per a la tardor que pot suposar l’augment de l’edat de jubilació i la disminució de l’import de la pensió, l’eliminació de la pensió de viduïtat i orfenesa en alguns casos (substituint-la per una indemnització a tant alçat), etc. Des de la CUP, ens posicionem en la defensa d’aquestes classes populars i en contra d’aquesta nova retallada dels seus drets, donant el nostre suport més incondicional a les convocatòries que els sindicats de classe, que tinguin com a objectiu la transformació social, duguin a terme contra aquesta reforma laboral i contra el desmantellament de les restes de l’estat del benestar que encara sobreviuen. En aquest sentit fem una crida a la unitat d’acció dels sindicats de classe dels Països Catalans per a la mobilització en contra de les agressions del govern espanyol a la classe treballadora, entenent que es donen les condicions per a convocar una vaga general.
