El TC sotmet a interpretació 23 articles més i quatre disposicions addicionals. Es tracta dels articles sobre drets històrics, cooficialitat amb el castellà, símbols nacionals, llengua, atenció en català, escolarització, foment i difusió del català, vegueries, vegueries, sistema judicial, competències de la Generalitat, consultes, projecció internacional de la cultura, dret civil, acollida de la immigració, partipació de la Generalitat en la presa de decisions d'institucions de l'Estat, designació de membres del Tribunal Constitucional, relació bilateral amb l'Estat, participació en els tributs estatals, bilateralitat; reforma de l'Estatut; inversions en infraestructures i IRPF, l'impost d'hidrocarburs i l'IVA.
Insisteix fins a 8 vegades que "Catalunya és Espanya"
Volen que quedi clar, i perquè així sigui els magistrats del Tribunal Constitucional han arribat a incloure fins a vuit vegades el precepte de "la indissoluble unitat d'Espanya" a la ponència de l'Estatut per deixar clar que Catalunya pot ser una nació però sense efectes jurídics. Tot i que la Constitució ja sacralitza que "Catalunya és Espanya", els magistrats han agafat l'Estatut i hi han retallat o afegit el que han volgut.
El TC emet sentència gràcies a "la unitat indissoluble d'Espanya"
El català no és cap llengua "preferent"
Els magistrats consideren inconstitucional el punt 1 de l'article 6 que estableix que el català és la llengua "preferent" a l'Administració i als mitjans de comunicació públics de Catalunya. En canvi, no toquen el català com a llengua vehicular de l'ensenyament.
En concret es veuen afectats l'apartat 2 de l'article 6, que estableix el català com a llengua oficial de Catalunya, l'apartat 1 de l'article 8 que diu que els símbols nacionals són la bandera, la festa i l'himne i l'article 5 que assegura que l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els "drets històrics del poble català", les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. També es reformularà l'apartat 5 de l'article 33, que diu que els ciutadans tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i jurisdiccionals d'àmbit estatal.
Així, es reformula l'article 34 que assegura que totes les persones tenen dret a ser ateses oralment i per escrit "en la llengua oficial que elegeixen" en la seva condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Aquest article també assegura que les entitats, empreses i establiments oberts al públic a Catalunya "estan subjectes" al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableix la llei.
Amb la sentència, el català deixa de ser "preferent"
Les consultes, al punt de mira
La sentència reinterpretarà l'article 122, que regula les consultes populars. Segons aquest article, "correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució", que diu que l'Estat té competències exclusives per autoritzar referèndums.
No al model judicial propi
El TC ha declarat inconstitucionals cinc preceptes del model judicial català de l'Estatut. L'Alt Tribunal ha tombat parcial o totalment fins a sis dels quinze articles, principalment els que dotaven de competències el nou Consell de Justícia de Catalunya, que havia d'estar presidit pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, el segon apartat de l'article 95, que indica que el TSJC és l'última instància judicial a Catalunya, haurà de ser interpretat segons les indicacions del TC.
De fet, el Consell de Justícia de Catalunya (CJC) està definit a l'article 97 com a "òrgan del poder judicial a Catalunya" i actua com a "òrgan desconcentrat" del CGPJ. Aquest article ha quedat anul•lat totalment.
Per últim, en ser anul•lat parcialment l'article 101, el CJC tampoc podrà convocar concursos per cobrir places vacants de jutges i magistrats i la Generalitat no podrà proposar-li la convocatòria de places de jutges o fiscals.
Catalunya no té competències pròpies
També declara inconstitucional part de l'article 111 en matèria de competències. L'article fixa que corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, reglamentària i la funció executiva en les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat. El TC declara inconstitucional la part del text que segueix i que diu que aquestes bases les fixarà l'Estat "com a principis o un mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord a la Constitució i l'Estatut".
La solidaritat entre comunitats es manté
La sentència retoca a més el finançament perquè deixa sense validesa l'apartat 3 de l'article 206 quan fa referència a que els recursos financers del Govern podran ajustrar-se perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per garantir la solidaritat "sempre i quan es dugui a terme un esforç fiscal també similar".
En aquest sentit, ha declarat inconstitucional l'incís referent a l'esforç fiscal "similar" que han de realitzar les comunitats autònomes per tal d'assolir nivells semblants a tot l'Estat "pel que fa als serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar". Els magistrats han declarat nul aquest incís del punt 3 de l'article 206 de l'Estatut, referent a la Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d'anivellament i solidaritat.
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut sotmet a interpretació part dels articles que fan referència al finançament de la Generalitat i la cistella d'impostos. Els magistrats han situat aquests dos elements claus per a l'autogovern al bloc d'articles que "no són inconstitucionals sempre que s'interpretin en els termes establerts en els fonaments jurídics de la sentència".
El TC declara inconstitucional l'apartat 2 de l'article 218 que diu que la Generalitat té competència en matèria de finançament local i que aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular tributs propis dels governs locals.
Les vegueries, reformulades
El sentència reformula l'article 90 del Títol II, que diu que la vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i que aquesta té personalitat jurídic pròpia. El segon apartat d'aquest article, que també es tornarà a interpretar, diu que la vegueria té "autonomia per a la gestió dels seus interessos". Reformula també l'apartat 3 de l'article 91 que estableix que els consells de vegueria substitueixen les diputacions.
El TC considera que aquests articles no són anticonstitucionals sempre i quan s'interpretin en els termes jurídics que l'Alt Tribunal estableix. Aquest article de la Constitució diu que la província és una entitat local amb personalitat jurídica i que qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.
Comunicat que la CUP va emetre el mes d'abril passat sobre la sentència de l'Estatut
