CUP «El poble ha demostrat que pot oposar-se a les ingerències dels estats ocupants»

La CUP veu aquestes iniciatives com un pas més en la trajectòria dels Països Catalans cap a la seva independència nacional. En aquest sentit, un dels seus portaveus, Marc Sallas, ha indicat que “els referèndums d’avui són un exercici polític que ens ensenyen que els i les independentistes tenim raó quan diem que cal una mobilització d’amplis sectors per tal de propiciar el canvi de cicle”.

La CUP és l'organització que va donar el tret de sortida a l'impuls de consultes independentistes, al qual a posteriori d'altres organitzacions i partits polítics s'hi van anar sumant. En aquella ocasió, el grup municipal de la CUP a Arenys de Munt va canalitzar la idea d’una entitat local, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. Aquella moció posibilitaria la celebració de la primera consulta. La candidatura, emperò, remarca que cal atribuir aquesta èxit a la mobilització del teixit popular, "que ha sabut buscar una fòrmula imaginativa per posar en escac a l’Estat espanyol".

Per altra banda, també assenyala com a responsable de l'auge de les consultes l’actual conjuntura que viu el país. "L’atzucac al qual ha arribat l’autonomisme i les pròpies guies d’aquest règim – els Estatuts i la Constitució espanyola – generen noves propostes", afirma la formació.

Per Sallas l'autonomisme és una via morta: “En aquest país cada dia queden menys autonomistes, i és lògic que el poble s’autoorganitzi per buscar noves vies per encarar el futur amb llibertat. L’èxit d’avui és la constatació que l’autonomisme ja no és satisfactori per aquest país".

La formació recorda que les consultes són una poderosa eina de debat col·lectiu. En primer terme, apunten, es produeix un debat sobre l’autodeterminació, "que depassa la praxis dels partits convencionals i que ha estat escamotejada pels textos dels Estatuts", sosté la CUP, la qual afegeix que "és en moments com aquests en què s’estenen els debats sobre la territorialitat de la nació catalana, els Països Catalans, un subjecte més ampli que aquell limitat per  l’arquitectura constitucional".

Per altra banda, apel·la a la Directiva de la Vergonya i al creixement dels partits d'extrema dreta per posar de manifest que "en el marc de l’actual regressió de drets a nivell europeu, el poble català se situa al capdavant en la defensa de drets i llibertats". D'aquesta manera, les consultes "estan definint un moviment per l'autodeterminació en el qual hi participaran, des del primer moment, les persones que han triat el nostre país per viure-hi encara que no hi hagin nascut". Un element destacable de les consultes d'avui ha estat la bona rebuda que han tingut per part de la immigració.

Per últim, la CUP ha volgut recordar que treballa per la independència nacional dels Països Catalans, un subjecte històric i amb projecció de futur. "L’autodeterminació és un dret que pertany al conjunt dels habitants d’aquest territori i que interessa especialment a les classes populars".

En aquest sentit, els i les militants de la CUP lluiten pel reconeixement d’aquest dret i per encetar un procés constituent que meni a una República basada en l’equilibri territorial, en un sistema econòmic cooperatiu i socialista, en la promoció lingüística i cultural pròpies i en la igualtat personal i la garantia dels drets fonamentals.

Així, la CUP es compromet a continuar treballar amb l'associacionisme popular, "base de la democràcia participativa i que en moments com l’actual ha demostrat estar per davant dels partits convencionals".

La CUP es marca també com una de la seves prioritats en el futur immediat ajudar a estendre les consultes arreu de la geografia dels Països Catalans.