Les xifres i els fets,
però, parlen per si sols: l’any 2002, mentre Lear acomiadava més de
1000 treballadors i treballadores de la planta de Cervera (la Segarra),
els beneficis nets de l’empresa a finals d’any sumaven fins a 126
milions de dòlars. El fet que, a més, poc després de tancar la planta
de Cervera n’obriguessen una Polònia prova que el motiu real d’aquell
tancament no era precisament una situació de bancarrota, sinó una
voluntat de guanyar (encara) més diners deslocalitzant l’empresa, és a
dir, enduent-se-la allà on la mà d’obra fos més barata. El cas de
Roquetes no sembla molt més esperançador: es parla ja d’un trasllat a
Hongria com a motiu real del tancament de la fàbrica.
Comunicat de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) davant el tancament de LEAR a Roquetes.
Avui al matí, 20 d’octubre de 2009, ens hem llevat amb la notícia del tancament, ja anunciat i sabut, de la planta que l’empresa multinacionalnord-americana LEAR, té a Roquetes (el Baix Ebre)
Aquesta multinacional, dedicada a la fabricació d’aparamenta per l’automòbil, bàsicament cablejats (i que només fabricava per dos models dela SAAB que es deixaran de fabricar en uns pocs anys), ha decidit tancarmalgrat la postura contrària de les companyes i companys, deixant així a unes 520 persones sense feina... 520 famílies sense els seus ingressos idignitat.
Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, i molt especialment des de la nostra UnióIntercomarcal del Maestrat – Sénia – Ports – Terres de l’Ebre, manifestempúblicament:
1- El nostre rebuig rotund contra aquesta decisió, fruit de la lamentable gestió de l’empresa per la seva direcció, que malgrat la situació actual no ha estat capaç decercar nous clients, ni altres possibles sortides a la producció.
2- La nostra solidaritat i suport incondicionals envers les 520 companyes i companys afectats per aquesta decisió unilateral de l’empresa i de la mateixa Generalitat deCatalunya, que amb el seu silencia se’n fa còmplice.
3- La necessitat de l’assumpció de responsabilitats per part dels màxims responsables polítics en aquest afer, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Roquetes iTortosa, pel fet d’haver co-finançat amb diners públics la fàbrica, sense marcar capclàusula de defensa i manteniment dels llocs de treball (o com a mínim per la devolució íntegra dels diners invertits)
4- Que aquesta decisió no és res més que una nova excusa per externalitzar la producció fora dels Països Catalans, per emportar-se-la en aquest cas a Hongria.
5- Que si realment la situació era tan dolenta, i malgrat això podien quedar comandes pendents de cara a 2010, en compte d’haver externalitzat la producció, una gestióracional de l’empresa hauria estat capacitada per cercar sortides viables per a laplanta de Roquetes i mantenir la major part dels llocs de treball.
6- I que si han actuat d’aquesta forma és simplement per a usar la crisi com a excusa, mentre se’n van amb les seves butxaques ben plenes dels diners fruit del treball deles companyes i companys de LEAR, i de totes les catalanes i catalans, ja que se’nvan amb els diners dels nostres impostos, que la Generalitat els hi va “regalar”.
Amb tot plegat, des de la COS també volem comentar el següent:
1- Quan es parla de les 520 companyes i companys que han perdut la feina, no només s’ha de pensar en elles, sinó també en totes aquelles que, de formaindirecta, veuran afectats els seus llocs de treball.
2- Que les direccions dels sindicats del comitè d’empresa de LEAR de Roquetes (UGT, CCOO i USO), malgrat l’experiència històrica dels 1000 acomiadaments a la planta de LEAR a Cervera (la Segarra) en 2002, quan van tancar eixe any amb 126 milionsde dòlars de beneficis; no han estat capaços de fer res per plantejar alternativesorganitzatives a les companyes i companys de Roquetes.
Que aquestes direccions i cúpules “sindicals”, mentre continuen rebent centenars de milions d’euros cada any en subvencions, fruit dels nostres impostos, continuensense moure ni un dit per evitar els tancaments i els acomiadament massius.Que, encara més, no només no fan res, sinó que arriben a signar o “acceptar” pactes amb les empreses, en ocasions a canvi de diners (escàndol de fa uns mesosa COMFIA de CCOO), per facilitar aquestes polítiques antiobreres... com també s’havist fa no gaire a la SEAT, a la FORD d’Almussafes (a l’Horta Sud) o a l’HONDA de Santa Perpètua de la Mogoda (al Vallès Occidental)
Que mentre al voltant de Barcelona, on el PSC manté el seu “feu”, sí s’apliquen alternatives de recolocació de plantilles, etc., a les Terres de l’Ebre, al igual que alPrincipat central o a les comarques de ponent, es continua deixant a les personestreballadores a la seva sort.
Que davant d’una situació com aquesta, de traïcions continuades de les cúpules de CCOO, UGT, USO, PSC, CiU, i companyia, i de negativa en rodó per continuar laproducció per part de les empreses, les persones treballadores hem d’aprendre delsexemples existents en altres indrets del món, com a l’Argentina o a l’estat francès, i ocupar els nostres llocs de treball.
Que ocupant els nostres llocs de treball podrem, realment, amb la nostra experiència i capacitat, tirar endavant la producció, cercar alternatives viables,justes i solidàries per tothom.Que aquestes ocupacions són legítimes i viables, perque aquestes empreses, els
seus locals, maquinària, etc., les hem pagades nosaltres, amb el nostre treball i els subvencions (fruit dels nostres impostos)
