Doncs altre cop de part dels bons,
segurament com sempre passa,
els diran que són dolents,
que són DOLENTS.
Ovidi Montllor
Perquè el cas que ens ocupa és un atemptat, amb tota la violència implícita possible, a l'epicentre de la llibertat d'expressió. És la prova més evident de l'estranya por que senten alguns davant les paraules entenedores i belles; perquè el cantautor del Penedès llança sagetes de tendresa que s'apuntalen a la raó, a la reflexió més radical de la nostra vida quotidiana. I ja sabem, per sort, que alguns sempre s'han mostrat reticents a fer memòria i al coneixement. I no penseu que el poeta no sigui un alumne avançat en la metàfora, però ells el voldrien mesell, amansit, correcte. Ells el voldrien veure marxar a peu, ferit d'un amor senzill i tendre, o embadalit per la immensitat dels monts d'una pàtria global i líquida. Però resulta que el noi els ha sortit tres voltes, o quatre, rebel; diuen que barreja l'amor per l'estimada amb el de la justícia necessària; que ens parla de genocidis a Palestina i de la rumba resistent al Poble Sec. I això, evidentment, no agrada als uniformitzadors del pensament, als enemics dels drets més elementals de les persones. I si no, ja m'explicareu amb quina justificació es pretén arrasar el debat que és dóna a l'àgora que són les nostres places; Quin motiu ocult pot haver-hi al 
reclamar la castració del diàleg que s'estableix entre acords que t'acaronen i breus aplaudiments; Perquè aquesta és la veritable intenció de Cesk Freixas, establir una comunicació perdurable amb aquells que com ell comparteixen l'anhel per la veritable vida; i aquesta no és res més que la significació més àmplia de la paraula llibertat.
Amb quin silenci còmplice podem deixar de censurar aquesta censura miserable?
