D'aquesta manera, els carrers de la ciutat de Berga es van convertir des de dijous en un espai de formació, debat i proposta d'alternatives, ja que les nombroses activitats es van realitzar en diferents zones de la ciutat com el Vall, la plaça Maragall, l'Ateneu Llibertari o el Parc del Lledó, on estava situada la zona d'acampada. L'edició d'enguany ha volgut posar especial èmfasi en la situació de crisi sistèmica que viu la nostra societat en l'actualitat per culpa del neoliberalisme salvatge. En aquest sentit, el Rebrot ha volgut reflexionar i aportar eines que ens permetin començar a bastir una societat diferent, oposada a l'agressivitat del sistema actual i basada en la cooperació i la solidaritat. La crisi ha ocupat un lloc destacat en la programació, de manera que s'ha abordat des de tots els punts de vista. La crisi alimentària la va exposar Esther Vivas, activista sabadellenca amb un fort bagatge en lluites per la sobirania alimentària i el comerç just. Pel que fa a la crisi financera, l'activista vilanoví Enric Duran va explicar les bases del capitalisme i va proposar alternatives reals i que ja s'estan practicant per poder viure al marge dels diners. Ferran Agulló, cooperativista i soci de Món Verd, va presentar la situació de la crisi productiva, i la Xarxa pel Decreixement va analitzar la crisi energètica. Finalment, els grups de les quatre xerrades es van unir -s'havien desenvolupat simultàniament- i es van extreure conclusions comunes i maneres de viure alienes al capitalisme per propiciar el seu enderrocament.
La programació de xerrades, debats i tallers va girar al voltant d'aquesta qüestió amb la voluntat de contribuir a l'enfortiment de la lluita. El ventall d'activitats es dividia en activitats al carrer, tallers i cultura. Es van voler potenciar les activitats a peu de carrer com a senyal de protesta per la progressiva deshumanització dels espai públics, mancats cada vegada més d'interrelació social per culpa de les barreres que les administracions van posant per privar que els diferents moviments socials facin ús del carrer i vida al carrer. És per això que durant aquests dies el Rebrot ha ofert espectacles teatrals, tornejos esportius, fires i cultura popular al carrer, així com les menjades populars, que es van dur a terme al Vall.
La comunicació lliure i comunitària també va ser present al Rebrot, de la mà de dos representants del setmanari Directa, que van exposar els objectius, reptes i dificultats del periòdic, el divendres en una xerrada a la plaça Maragall de Berga. També la literatura, de la mà del Certamen jove de literatura social dels Països Catalans, nascut amb la voluntat d'esdevenir una eina perquè el jovent català compartís creacions literàries. Al Certamen hi podien participar activament totes aquelles persones que haguessin fet arribar a l'organització del Rebrot una creació literària prèviament.
Pel que fa als tallers, aquests també es van desenvolupar en diferents zones de la ciutat i pretenien dotar el jovent d'eines per intensificar la lluita social. Eminentment didàctics, es van oferir tallers sobre activisme, per mostrar maneres de fer sentir la nostra veu al carrer; hacktivisme, per procurar seguretat a la xarxa; artivisme, per fer murals i pintades al carrer, o fins i tot un taller d'autodefensa per aprendre a defensar-nos de les agressions. També es van oferir tallers adreçats a l'alliberament personal, com el Degenera't Allibera't, del Col·lectiu Gai de Barcelona, que va voler mostrar fins a quin punt tenim interioritzats rols artificials lligats al gènere.
L'Ateneu Llibertari va ser la seu d'una xerrada sobre experiències internacionals de resistència al capitalisme. Tres lluitadors bascos i un d'alemany van exposar la seva experiència anticapitalista als seus respectius països. Els bascos van destacar la lluita contra la construcció del TAV a Euskal Herria i el provinent d'Alemanya va posar l'accent en les mobilitzacions altermundistes. Van aportar testimonis gràfics de la lluita.
I per últim, l'oferta cultural, que va comptar amb una nodrida presència d'autors novells i d'altres de consolidats, des de música tradicional a música moderna. Pel Rebrot hi van passar artistes com Marta Rius i les noves dones de la Bella Cançó, que van recuperar creacions de les cantautores de la Nova Cançó o Eskac i Mat, un jove grup berguedà. També Odi, un grup d'ska, dub i reaggae provinent d'Albaida; Les absentes, una formació solsonenca de desestructuracions folk i els At Versaris, que van fer gaudir els assistents amb el seu hip-hop combatiu. Des de les Terres de l'Ebre, una fusió de rock, ska, jota, rumba, bolero... de la mà de l'inesgotable Pepet i Marieta. PD Fot-li Foc i PD Txus van ser els encarregats de tancar les nits de divendres i dissabte. Els grups guanyadors de l'Esclat 2009, The Skafeïnats, de l'Horta, i Escalivada, de Ponent, van obrir les nits de divendres i dissabte. També es va celebrar un combat obert i participatiu de Glossa amb la col·laboració de Cor de Carxofa.
La programació de xerrades, debats i tallers va girar al voltant d'aquesta qüestió amb la voluntat de contribuir a l'enfortiment de la lluita. El ventall d'activitats es dividia en activitats al carrer, tallers i cultura. Es van voler potenciar les activitats a peu de carrer com a senyal de protesta per la progressiva deshumanització dels espai públics, mancats cada vegada més d'interrelació social per culpa de les barreres que les administracions van posant per privar que els diferents moviments socials facin ús del carrer i vida al carrer. És per això que durant aquests dies el Rebrot ha ofert espectacles teatrals, tornejos esportius, fires i cultura popular al carrer, així com les menjades populars, que es van dur a terme al Vall.
La comunicació lliure i comunitària també va ser present al Rebrot, de la mà de dos representants del setmanari Directa, que van exposar els objectius, reptes i dificultats del periòdic, el divendres en una xerrada a la plaça Maragall de Berga. També la literatura, de la mà del Certamen jove de literatura social dels Països Catalans, nascut amb la voluntat d'esdevenir una eina perquè el jovent català compartís creacions literàries. Al Certamen hi podien participar activament totes aquelles persones que haguessin fet arribar a l'organització del Rebrot una creació literària prèviament.
Pel que fa als tallers, aquests també es van desenvolupar en diferents zones de la ciutat i pretenien dotar el jovent d'eines per intensificar la lluita social. Eminentment didàctics, es van oferir tallers sobre activisme, per mostrar maneres de fer sentir la nostra veu al carrer; hacktivisme, per procurar seguretat a la xarxa; artivisme, per fer murals i pintades al carrer, o fins i tot un taller d'autodefensa per aprendre a defensar-nos de les agressions. També es van oferir tallers adreçats a l'alliberament personal, com el Degenera't Allibera't, del Col·lectiu Gai de Barcelona, que va voler mostrar fins a quin punt tenim interioritzats rols artificials lligats al gènere.
L'Ateneu Llibertari va ser la seu d'una xerrada sobre experiències internacionals de resistència al capitalisme. Tres lluitadors bascos i un d'alemany van exposar la seva experiència anticapitalista als seus respectius països. Els bascos van destacar la lluita contra la construcció del TAV a Euskal Herria i el provinent d'Alemanya va posar l'accent en les mobilitzacions altermundistes. Van aportar testimonis gràfics de la lluita.
I per últim, l'oferta cultural, que va comptar amb una nodrida presència d'autors novells i d'altres de consolidats, des de música tradicional a música moderna. Pel Rebrot hi van passar artistes com Marta Rius i les noves dones de la Bella Cançó, que van recuperar creacions de les cantautores de la Nova Cançó o Eskac i Mat, un jove grup berguedà. També Odi, un grup d'ska, dub i reaggae provinent d'Albaida; Les absentes, una formació solsonenca de desestructuracions folk i els At Versaris, que van fer gaudir els assistents amb el seu hip-hop combatiu. Des de les Terres de l'Ebre, una fusió de rock, ska, jota, rumba, bolero... de la mà de l'inesgotable Pepet i Marieta. PD Fot-li Foc i PD Txus van ser els encarregats de tancar les nits de divendres i dissabte. Els grups guanyadors de l'Esclat 2009, The Skafeïnats, de l'Horta, i Escalivada, de Ponent, van obrir les nits de divendres i dissabte. També es va celebrar un combat obert i participatiu de Glossa amb la col·laboració de Cor de Carxofa.
En definitiva, aquest ha estat un aplec que ha volgut abordar tots els aspectes que conformen la lluita per l'alliberament social i nacional els Països Catalans. Maulets, el jovent independentista i revolucionari, així ho va palesar en l'acte polític que van dur a terme el dissabte a la nit, on van instar al jovent català d'arreu dels Països Catalans a seguir combatent per la justícia i contra la repressió (llegir el parlament) i on la Coordinadora d'Assembles de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) va fer públic que la unitat del jovent de l'EI és més propera que mai en un històric discurs amb una posada en escena molt emotiva.
El Rebrot s'ha consolidat una vegada més doncs, com la trobada de referència del jovent combatiu que fa de la transformació social el seu dia a dia.
