Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Presentació del la biografia de Daniel Cardona a Sant Just Desvern

Demà dijous dia 3 es presentarà públicament la primera biografia de Daniel Cardona i Civit (1890-1943) a Sant Just Desvern, obra de l'historiador Fermí Rubiralta, autor d'obres i estudis sobre l'independentisme català com Una història de l'independentisme polític català (2004). Es tracta del primer estudi biogràfic d'un dels pares del separatisme insurreccional, editat per Afers. El llibre Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política aportarà llums a una part de la nostra història sovint volgudament silenciada pel contingut resistent de la figura de Cardona.

02/07/2008 00:32 Cultura

Daniel Cardona fou un dels dirigents més actius de l'independentisme català (anomenat separatisme) i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari del socialista Martí i Julià. Col·laborà a la fundació d'Estat Català (1921). Publicà La Batalla (1923), sota el pseudònim de Vibrant, amb pròleg de J. Salvat-Papasseit. Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat. S'exilià a França, on seguí cursos de formació militar. Viatjà per diversos països, col·laborà amb Francesc Macià, i participà en la creació del grup armat La Bandera Negra, propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de Molló. Fou acusat de complicitat en el complot de Garraf. Sota el  pseudònim esmentat explicà aquesta activitat conspirativa a Res de nou al Pirineu... (1933). Pel febrer de 1931, després de l'amnistia, tornà al Principat. Disconforme amb la política de Macià, creà i dirigí l'organització Nosaltres Sols! (copiat del nom irlandès de Sinn Fein). Proclamada la República, fou alcalde de Sant Just Desvern, on tenia la casa pairal. Participà en els fets del Sis d'octubre. Empresonat, aconseguí de fugir a França. Després del triomf del Front Popular (febrer del 1936), tornà al Principat. Continuà dirigint Nosaltres Sols i es reintegrà a l'alcaldia, que ocupà fins uns quants dies després del 19 de juliol de 1936. Exiliat a França, participà molt activament en la Resistència. Malalt, el 1942 tornà clandestinament a casa seva, on morí. Col·laborà en nombrosos periòdics, com "Renaixement", "L'Intransigent", "Som!", "L'Estat Català", "La Tralla", "Nosaltres Sols" i "Ferms!".

 

L'acte de presentació es realitzarà a Sant Just Desvern (El Baix Llobregat), aquest dijous dia 3 a les 19 h. a Can Ginestar (c/Carles Mercader, 17).

Hi intervindran:

-Fermí Rubiralta i Casas, autor del llibre

-Daniel Cardona i Pera (nét de Daniel Cardona)

-Jordi Amigó i Barbeta (autor del pròleg i responsable de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern)

-Agustí Colomines i Companys (professor d'Història de la UB) 

Rànquings
  1. Zeroport anuncia el recorregut de la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport del Prat
  2. La ILP per garantir el caràcter públic de la sanitat arribarà al Parlament el 19 d’octubre
  3. Recuperem el discurs de Blanca Serra al Fossar de les Moreres l’Onze de Setembre de 1981
  4. Risc més esforç és igual a riquesa?
  5. El Sindicat de Llogateres obre el curs davant un bloc amenaçat per l’especulació
  6. El Museu d’Història de Catalunya recupera els grans concerts de la Transició
  7. Lluc Salellas: “la unitat popular ha de començar al carrer, es construeix des de baix, que és d’on poden sorgir els continguts i les propostes realment transformadores i revolucionàries que necessita el poble”
  8. La Marxa Macià recorrerà el camí de Prats de Molló a Olot cent anys després
  9. Carme Travesset recorda Blanca Serra al Fossar de les Moreres
  10. Es reprenen les concentracions davant de la comissaria de Via Laietana 43
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid