Al llarg dels darrers quatre anys i fins aquest 2011 la CUP ha treballat colze a colze amb els moviments populars dels barris de la ciutat, defugint dinàmiques marginals i d'autoconsum i fent costat a les reivindicacions veïnals i populars. Una intensa activitat política i mobilitzadora que ha anat acompanyada d'una asfixiant repressió -que té el seu punt culminant amb la crema de fotografies del rei d'Espanya- però que evidentment no ha aturat l'activitat sinó que ha empès la formació a treballar encara amb més força.
El període 2007-2011 ha estat molt intens i es podrien destacar cinc àmbits molt rellevants: l'episodi de la mobilització antimonàrquica i posterior crema de fotografies del rei, l'organització del referèndum popular amb Girona Decideix, l'organització de la manifestació històrica de l'Onze de setembre del 2011 i una intensa i rigorosa oposició municipal en clau nacional, d'esquerres i ecologista, així com una constant mobilització en àmbits com la llengua, el territori, els drets socials, el feminisme....
Els darrers dos anys el nucli de la CUP de Girona ha crescut molt, nous militants s'han incorporat al projecte i la penetració en sectors socials i veïnals fins ara impermeables al projecte independentista ha estat molt important. Tot plegat esperona a afrontar aquesta propera contesa electoral amb més força i perspectives que mai. Tanmateix ha de quedar clar que el projecte de la CUP no és electoral sinó polític i passi el que passi la lluita continuar. Aquest 22 de maig la CUP es presenta amb el suport de Reagrupament sota el lema "La veu del carrer a l'Ajuntament".
A Girona us presenteu aquest cop amb moltes probabilitats d'aconseguir representació. Què significarà per la CUP obtenir regidors a Girona?
Doncs significa que l'acció política i mobilitzadora del conjunt de l'esquerra independentista i de la CUP comptarà amb un nou i potent ressort que complementarà i enfortirà la capacitat d'incidència del discurs rupturista que durant tants anys porta a terme la CUP i l'EI a Girona. La representació institucional és un àmbit més de lluita, tant important com la resta i es tracta de compaginar i coordinar correctament tots els àmbits de lluita sense sobredimensionar innecessàriament l'àmbit estrictament institucional.
Com valoreu i quina importància tenen els suports que heu rebut, com ara el de Reagrupament?
La CUP de Girona va fer una crida pública a sumar esforços al voltant de la Unitat Popular. Partim del convenciment que la Unitat Popular ha d'incloure diverses sensibilitats i en aquest sentit vam decidir fer un exercici d'obertura i incorporar a la CUP una multiplicitat de sensibilitats, que pivotessin al voltant dels 3 eixos clàssics de l'esquerra independentista: Independència, Socialisme, Països Catalans, amb l'afegitó que nosaltres considerem imprescindible: l'ecologisme.
Vam fer l'aposta de rebutjar ofertes de coalicions amb candidatures de recent creació, perquè nosaltres primem per sobre de tot l'arrelament dels projectes i defugim iniciatives d'última hora, purament electoralistes. El projecte de la CUP fa gairebé 10 anys que camina a Girona i no estàvem disposats a devaluar-lo integrant-nos en coalicions sense recorregut i poc contingut polític i nul arrelament. D'aquí la nostra aposta per concórrer en solitari.
Vam iniciar contactes amb sectors anticapitalistes, ecologistes, d'esquerres i independentistes. I hem obtingut el suport (i no és cap coalició) de dues organitzacions.
De Reagrupament, que cal dir a favor seu que ha acceptat el 100% del programa social i de ruptura de la CUP i que amb el gruix de la militància ens hem trobat en diferents mobilitzacions i reivindicacions; llengua, drets civils i polítics.... i del Partit per la Dignitat Rural, una iniciativa que reivindica el territori i rebutja el model neoliberal de gestió territorial. Per diverses causes no ha estat possible l'acord amb altres formacions ecologistes i anticapitalistes per restem oberts a nous suports.
També ressaltar que desenes de persones han sotasignat un manifest a favor de la CUP; persones provinents de sectors veïnals, populars, d'entitats, de l'àmbit sindical , universitari, persones senzilles i properes de totes edats.
Aquest serà el tercer cop que la CUP es presenta a Girona. Com creus que està responent la ciutadania?
Penso
humilment que la CUP s'ha convertit ja en un agent polític i social de
la ciutat de Girona, els nostres posicionaments, les nostres propostes i
opinions, són tingudes en compte en nombrosos sectors socials del
municipi. Serà el tercer cop que ens presentem i hi ha raons
objectives per pensar que aquest cop obtindrem un important suport de la
ciutadania gironina, que ja n'està farta de 32 anys de socialisme
conservador, que n'està tipa d'un tripartit que ha apuntalat el PSC al
poder, una ciutadania que no està disposada a entregar-se a la dreta.
En tot cas la resposta de la ciutadania ens omple de satisfacció i
gratificació perquè quan ha calgut nosaltres hi hem estat i el vincle
que s'ha creat amb molts barris de la ciutat és per nosaltres molt
important, més enllà de la qüestió electoral. Tanmateix, estic segur
que això es traduirà també en un important suport a la CUP.
Com s’ha desenvolupat la darrera legislatura?
L'entrada de la CUP al consistori pot trencar les inèrcies immobilistes?
En primer lloc cal reivindicar la humilitat, que personalment intento portar sempre com a estendard. La CUP té un bagatge de militància molt important i crec que la combinació de militància, humilitat i honestedat, afegit als principis ideològics que defensa la CUP, pot aportar noves maneres d'entendre l'acció política. Més proximitat, més escoltar, menys prepotència... són elements inherents a la CUP i que poden contribuir a generar noves il·lusions col·lectives entre els gironins i gironines.
Quines problemàtiques haurà d'afrontar el nou govern municipal?
El nou govern que emani de les urnes el proper
22 de maig tindrà molta feina. D'una banda tindrà la colossal tasca de
capgirar molts vicis i inèrcies acumulats en les 3 darreres dècades, que
aviat és dit! I de l'altre haurà d'afrontar una de les crisis
sistèmiques més dures del sistema capitalista.
Per quina vessant ha incidit la CUP durant la campanya?
Hem defensat
el nostre programa, que ha estat elaborat al llarg de molt de temps
de forma participativa, a través dels Punts de Trobada i de la tasca que
han fet les diferents comissions obertes de la CUP.
Hem intentat fer una campanya neta, proactiva, una campanya austera tot denunciant les barbaritats econòmiques que molts partits polítics gasten en campanya. Hem combinat les proclames més ideològiques amb les propostes més properes i del dia a dia de la ciutadania.
Com afronta la CUP la campanya?
Amb il·lusió per tot el que volem i podem aportar a Girona però també amb una certa recança perquè les campanyes electorals tal i com les coneixem son excessivament previsibles i monòtones. Soc dels que crec que cal canviar coses i sens dubte una d'elles són les campanyes, cada cop més mediàtiques i a l'estil americà, tipus xou.
