i és que per la COS cal parlar "només mentides i més mentides per tal de justificar la “normalitat” que,
segons ells, suposen els “accidents” laborals; mentides i més mentides
per tal de culpabilitzar les persones treballadores dels accidents i
malalties que patim a causa del treball. I mentides, també, a l’hora de
publicar dades sobre accidents i accidentats, per tal de justificar la
seua “gestió”".
Segons dades oficials de la Organització Internacional del Treball (OIT), més de 2’3 milions de treballadors arreu del món, moren cada any a causa dels “accidents” laborals i les malalties professionals. Pel que fa a casa nostra, l’any 2010, el Ministeri espanyol de Treball i Immigració va fer públics un total de 196.187 sinistres a les Illes Balears, el Principat i el País Valencià, amb una xifra de 175 persones mortes (55 in itinere). Si s'ha afegeixen les dades estimades de la Catalunya Nord, La Franja de Ponent i Andorra, es pot parlar de més de 250.000 sinistres i més de 200 treballadors morts. Si a aquestes xifres, a més, afegim els afectats (i morts) per malalties professionals, es podria assolir una xifra de prop de 700.000 persones que han patit en les seves carns el greu “pecat” d’haver de guanyar-se la vida per poder-hi viure, segon indica la COS.
Si es compara les dades oficials de 2010 amb les de l’any 2009, es pot observar com la sinistralitat ha augmentat al nostre territori. Al Principat, s'ha passat de 95.921 a 121,252 sinistres. Al País Valencià es feren públics 55.310 davant els 45.794 que es publicaren el 2009. A les Illes Balears s’ha incrementat de 15.880 a 19.625 sinistres i, a més a més, l’any 2010 moriren 7 persones més a les Illes respecte a l’any 2009.
Per a la COS, aquestes dades oficials, però, continuen sent només la punta de l’iceberg. "Els accidents de treball no reconeguts com a tals (sense la possibilitat de declarar baixa), les morts després de la hospitalització (no considerades com a ,morts al treball), les malalties professionals amagades o tractades com a comunes, l’economia submergida, les dobles jornades de les dones treballadores... fan d’aquest problema quelcom molt més profund", remarca el sindicat.
Dades oficials del Ministeri de Treball i Immigració espanyol
| Accidents laborals |
Morts per accidents | |
| Illes Balears |
19.625 (2.060 in itinere) |
17 (5 in itinere) |
| Principat | 121.252 (16.520 " ) |
100 (35 " ) |
| País Valencià |
55.310 (6.387 " ) | 58 (15 " ) |
| Total | 196.187 |
175 |
|
+ Dades estimades Catalunya Nord, F. Ponent i Andorra |
+ 250.000 |
+ 200 |
Per a la COS:
QUI ÉS EL RESPONSABLE D’AQUESTA CONTÍNUA CARNISSERIA?
El sistema capitalista amb les seues eines: la patronal, els governants i els mitjans de informació, manipula i explota les persones treballadores amb l’objectiu d’aconseguir el màxim benefici, sense tenir en compte la nostra salut. Aquests temps de crisi del sistema, afavoreixen l’explotació i les persones treballadores estem sotmeses a condicions socials cada cop pitjors (precarietat, temporalitat, talls, subcontractació, ritmes de treball demencials, dobles jornades per les dones, manca de formació i informació... i noves Reformes Laborals).
El sistema capitalista amb les seues eines: la patronal, els governants i els mitjans de informació, manipula i explota les persones treballadores amb l’objectiu d’aconseguir el màxim benefici, sense tenir en compte la nostra salut. Aquests temps de crisi del sistema, afavoreixen l’explotació i les persones treballadores estem sotmeses a condicions socials cada cop pitjors (precarietat, temporalitat, talls, subcontractació, ritmes de treball demencials, dobles jornades per les dones, manca de formació i informació... i noves Reformes Laborals).
Aquestes condicions son imposades de manera dictatorial per la patronal i acceptades pels nostres governants. El sistema utilitza també els mitjans, a través dels quals, informa (en ocasions) de la sinistralitat laboral, però limitant-se a fer-ho de manera molt reduïda i anecdòtica, tractant les morts al treball com a simples successos i sense obrir cap debat ni fer cap anàlisi sobre les causes verdaderes d’aquest tipus de terrorisme.
QUÈ ESTAN FENT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES?
Les administracions públiques diuen garantir els nostres drets però en són còmplices i part de la patronal en molts casos... Promulguen lleis per tal “d’alleugerir” les conseqüències del capital en les nostres vides, però sense anar a l’arrel del problema. Diuen que volen fer prevenció, però no n’hi ha gaires inspeccions ni inspectors de treball, a vegades, aquests no són més que instruments del mateix sistema capitalista.
La classe política i empresarial no deixa d’omplir-se la boca amb el tema de la reducció de les morts al treball, posant-se medalles i no mencionant mai l’atur com a causa principal d’aquesta suposada “reducció” de la mortalitat. Així i tot, el nombre d’accidents laborals, lluny de disminuir, l’any 2010, com veiem abans, s’han incrementat a tots els territoris dels Països Catalans respecte el 2009.
Per tant, no podem parlar de bona gestió de la prevenció per part de les administracions públiques, ni tan sols d’un mínim d’implicació en aquesta matèria. Només mentides i més mentides per tal de justificar la “normalitat” que, segons ells, suposen els “accidents” laborals; mentides i més mentides per tal de culpabilitzar les persones treballadores dels accidents i malalties que patim a causa del treball. I mentides, també, a l’hora de publicar dades sobre accidents i accidentats, per tal de justificar la seua “gestió”.
LES TREBALLADORES I ELS TREBALLADORS TENIM PART DE LA SOLUCIÓ EN LES NOSTRES MANS
Hem de demostrar, fer visibles i denunciar totes les formes amb les que se’ns perjudica la salut a la feina. Productes químics, ambients físics de treball, postures forçades i manca d’ergonomies, ritmes, destalls, torns o treball nocturn, l’assetjament moral o sexual...
Per això la COS aquest 28 d’abril tornem a demanar a les treballadores i treballadors, als nostres afiliats i afiliades, delegats i delegades, seccions sindicals, unions locals... a prendre consciència, a estudiar quines són les causes de la pèrduda de salut i la sinistralitat a les nostres feines, a proposar canvis i millores, i concretar formes de realitzar-les, amb el nostre suport, acció i formació. I sobre tot a fer pràctica activa de la solidaritat amb els i les companyes accidentades, malaltes o agredides, a denunciar-ho i a fer-ho públic.
Hem de portar als talls eixes denúncies, mostrar i denunciar les misèries i indignitats, i des de cada indret on siguem i més enllà, col·lectivitzar aquesta problemàtica, per defensar la nostra salut i combatre les agressions, per avançar en la creació de dinàmiques de conscienciació, mobilització... DE CANVI!
