Una reivindicacions dels drets nacionals que també va adreçada a les institucions internacionals perquè "es comprometin activament amb els principis que proclamen sobre el respecte igualitari de la diversitat lingüística, cultural i nacional" de la Nació catalana.
En una roda de premsa, Salvador Giner, president de l'IEC, ha advertit d'un intent de "procés d'homogeneïtzació lingüística i cultural contrària a la diversitat de la Península Ibèrica". Una referència evident als atacs i les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que en declaracions del representant de l'IEC "fan sospitar un cert perill d'involució dels drets d'autogovern de Catalunya".
La declaració de l'IEC, més enllà de la defensa davant dels atacts jurídics i polítics del centralisme, també ha exposat que la nació catalana "té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és aquell en què ara s'inscriu com si aspira a la construcció d'un estat específic diferent". El text del comunicat també invalida el règim 
polític existent a l'Estat espanyol i la seva deriva involucionista perquè "cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres".
Aquesta declaració suposa un revulsiu sense precedents per a la defensa dels drets i llibertats nacionals des de la societat civil i el món acadèmic i científic. En aquest sentit, el president de la institució catalana, Giner, ha recordat que Catalunya "no és una minoria nacional sinó una nació minoritzada, i les majories estatals no poden mai decidir quin és el destí de les minories".
Per primer cop una institució de la importància de l'IEC ha realitzat una revindicació oberta i sense ambigüitats del dret dels pobles, i per tant també del poble català, a l'autodeterminació. Un dret que com apunta el text de l'IEC està recollida a la major part dels declaracions i declaracions democràtiques internacionals.
"Les seves característiques s’adiuen amb els principis de la Carta de les Nacions Unides, que garanteix la igualtat de drets i l’autodeterminació dels pobles (article 1.2), i també, en el cas dels territoris que no han assolit la plena sobirania, el reconeixement dels interessos dels seus habitants, el respecte de la seva cultura i el desenvolupament progressiu del seu autogovern, d’acord amb les aspiracions polítiques que tenen (capítol XI). L’article 1 dels Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) estableix que tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació i, en virtut d’aquest dret, poden decidir lliurement el seu estatus polític i aspirar lliurement al seu desenvolupament econòmic, social i cultural."
Per saber-ne més:
L'IEC farà pública una "declaració sobre els drets del poble català" davant els "greuges" de l'Estat
El recurs contra la Llei de l'occità pot esdevenir "l'agressió més forta que mai hagit rebut"
El Tribunal Suprem estableix que el castellà ha de ser vehicular a les escoles de Catalunya
Presentació del llibre "Torcebraç entre dues cultures" de la lingüísta Rosa Calafat
Un milió i mig per la independència
EI: "No som aquí per cap Estatut. Som aquí per la llibertat dels Països Catalans!"
10J: Tirem pel dret: Independència Països Catalans!
