Desenes de milers de persones mostren la seva solidaritat als presoners polítics bascos a Bilbo

Sense ànim d'exagerar s'han vist més d'una llàgrima d'emoció d'aquestes persones, mares, germanes, núvies, pares o simplement amics de les persones que componen el col·lectiu de presos polítics bascos. Llàgrimas d'emoció, que no d'una altra cosa, perquè dignitat i enteresa és el que sobra a aquestes persones.

 

Es feia realment difícil caminar pels carrers Autonomia i Hurtado de Amezaga. Coneixem Bilbo, i sabem el temps que es triga a caminar-les, i  fou necassari moltíssim temps, més de l'habitual a realitzar el recorregut. Voreres abarrotades, un no poder avançar, no poder fer un pas, endavant acausa de l'onada humana de persones de moltes sensibilitats polítiques, que van assistir a la marxa.

 

Olasolo periodista de Ràdio Vitòria va dir a la intervenció final davant de l'ajuntament de Bilbo que la política penitenciària dels governs espanyol i francès és venjativa i repressiva. Etxeandia una de les convocants  va fer una crida a que es llueixi orgullosa la banderola d'Euskal Presoak Euskal Herrira a les balconades i finestres basques, fins a aconseguir la repatriació del col·lectiu.

 

Després d'agrair l'assistència a les persones que allí van ser-hi  s'ha donat fi a una marxa que ha estat sens dubte històrica, ja que ha estat unes de les més multitudinàries dels darrers temps.

 

Ara bé, la primera notícia de l'informatiu d'ETB feia referència a la nova llei del tabac, però no van tenir més remei que parlar de la marxa, això si, perquè opinés sobre ella un polític del PSOE i un altre del regionalista PNB.

 

Valoació de Boltxe Kolektiboa

Euskal Herria ha parlat molt clar. Qui vulgui que escolti i qui no vulgui escoltar, no és qüestió que el missatge vagi mal expressat sinó d'una qüestió d'autisme pur i dur.

El millor d'Euskal Herria estàvem a Bilbo, uns de cos i uns altres de cor. Totes les voluntats presents han estat benvingudes i no totes eren de la trucada Esquerra Abertzale, hi havia persones honestes d'Alternatiba, aquests que van comentar a Boltxe en una entrevista recent que durant anys s'havien equivocat d'enemic, hi havia persones honestes d'EA i d'altres sigles. Hi havia internacionalistas de moltes nacions, de Galiza, de Castella, dels Països Catalans…de molts llocs i hi havia moltes sensibilitats, entre ells nacionalistes, demòcrates comunistes….però ahir el debat no era a veure qui era més vermell ni més internacionalista, sinó qui estava a Bilbo sense vacil·lacions.

 

Els qui estàven ahir a Bilbo, alguns presents físicament i altres de cor, no han fet sinó dir-li ben clar a l'estat francès i a l'espanyol, que la solució definitiva de l'anomenat problema basc, paassa, entre altres qüestions, pel final de la cruel política penitenciària i que lels presoners polítics bascos puguin ser part activa en la solució, no una moneda de canvi o de xantatge.

 

I això val avui i val sempre, si més no per raons merament democràtiques. I ho diem per alguns que s'afartaven de parlar  ahir dels presoners i dels seus drets, però que demà si surten mal donades, van a apunyalar al poble basc i arrossegar-se davant l'estat demanant perdó, i reiterant fins a la sacietat que ells són gent de pau. Demanant perdó per haver estat solidaris amb els presoners  o el MLNV. Casos hi ha hagut i alguns molt recentment, cal ser conseqüent sempre i no solament en temps de treves. Els drets dels presoners els corresponen sempre. Molt ens temem que certes mentalitats, solament s'apunten a cavall guanyador…..

 

Euskal Herria ja ha dit la seva última paraula. Euskal Presoak Etxera, presos bascos a casa i ha assenyalat amb el dit als responsables d'aquesta inadmissible situació…l'espanyolisme i els seus còmplices bascos regionalistes i l'oportunisme d'esquerra d'alguns, que ahir  després de copejar-se tant el pit no estaven a Bilbo o uns altres que estaven però per si de cas tenen un peu fora.

 

Per saber-ne més:

Avui, clam a Bilbo pels drets dels presos bascos