Posteriorment, els Castellers de Sants actuaran al passeig en una exhibició d'un dels elements més característics de la nostra cultura popular. L'acte de cloenda consistirà en un composició poèticomusical de Jaume Ccalatayud i Vicente Monera on es recitaran poemes de Sagarra, Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Espriu, Pere Quart i Martí i Pol.
Manifest Correllengua 2010
Les
llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos. Si cal aturar-se a
reflexionar estem al marge de la normalitat. No és que no sigui natural
la llengua, és que no és normal la circumstància. El català és la
llengua que aquest poble ha elaborat durant segles, enriquint-la,
transformant-la, compartint-la; el català va néixer a Catalunya i viu a
Catalunya i en totes les terres tocades per la cultura i per la
humanitat catalanes. Aquest fet és tan normal que no cal ni
plantejar-s’ho. Per què, doncs, ens aturem a reflexionar sobre el
català?
Perquè el català no té, a Catalunya, l’estatus que altres llengües tenen
als estats plurilingües d’Europa; està legalment una miqueta per sota
quant a drets, a protecció i a la llei implacable del mercat. Aquest
desequilibri, que es tradueix en desenes de situacions corrents en la
vida quotidiana, només es pot compensar amb una actitud ferma i
conscient dels parlants. Però reclamar aquesta actitud és demanar massa:
la llengua és, sobretot, un fet natural. Parlem una llengua perquè som
“això” com a persones i perquè és la llengua del país, a la qual se
sumen sense ni adonar-se’n els nouvinguts: la identitat col·lectiva és
això. I amb la llengua que parlem i compartim contribuïm a la riquesa
cultural de la humanitat, a la diversitat de les persones i de les
terres. Per què els catalans hauríem de ser més conscients, més
batalladors, més esforçats que no ho són, posem per cas, els
castellano-parlants a casa nostra?
Perquè no estem en una situació de normalitat. Els catalans, doncs, hem
de construir un espai de normalitat per la nostra llengua; un espai que
es diu Catalunya. Un espai que té una estructura política, social i
humana, i cap de les tres coses no es pot separar de les altres.
Políticament estem sotmesos a “sentències” adverses: lluitem contra
això. Socialment som diversos: aprofitem la diversitat per compartir la
llengua que ens vertebra. I humanament? Humanament fem pinya, tots
iguals i diferents, perquè la identitat col·lectiva es fa amb el concurs
de tothom, però amb una història i una tradició que fa de Catalunya una
parcel·la
peculiar de la humanitat.
Som una nació de portes obertes, però som una nació. S’hi parlen mil
llengües, però només una la definim com a llengua pròpia. Treballem
junts, per tant, conscients, batalladors i esforçats, per poder tenir en
el futur la normalitat que avui se’ns regateja”.
Patrícia Gabancho (escriptora i periodista)
Per saber-ne més:
Més de 400 persones a l'acte d'inici de la 14a edició del Correllengua a Arenys de Mar
