Laura Riera va ser detinguda a Terrassa sota l'aplicació de la llei antiterrorista per la guàrdia civil espanyola, que la va conduir a Madrid, on va passar 5 dies als calabossos patint dures tortures que li van ocasionar diverses lesions i que van servir perquè li fessin signar tot el que li posessin pel davant.
En declarar davant de l'audiència nacional va denunciar haver patit tortures i va desmentir totes les declaracions que l'havien obligat a firmar. El jutge no en va fer cas i va ordenar el seu ingrés a presó preventiva acusada de col·laborar amb l'organització armada ETA, i posteriorment va ser condemnada a nou anys de presó amb les úniques “proves” que les declaracions extretes sota tortura a diverses persones detingudes.
Des de que va ser detinguda i empresonada se li va aplicar el règim FIES, controlant-li i restringint-li les visites, les trucades telefòniques, etc.
viuen un aïllament dins de la presó en mòduls i patis separats de la resta de presos, controlen a familiars i amics i reben un tracte hostil per part dels funcionaris.
Des del seu empresonament, Riera ha passat per diverses presons de Madrid, per Badajoz, per Alacant, per València, i actualment es troba a la presó de Wad-Ras de Barcelona.
Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l'Estat Espanyol. Avui en dia, a l'Estat Espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d'excepció que s'utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l'ONU.
Aquest 2010 farà nou anys que diversos companys i companyes, entre ells els terrassencs Zígor Larredonda i Laura Riera van patir en carn pròpia aquesta legislació d'excepció, quan foren detinguts, empresonats jutjats sota l'empara de la llei antiterrorista i posteriorment jutjats per l'Audiència Nacional espanyola, hereva directa del "Tribunal de Orden Público" del Franquisme. També farà nou anys que, alguns d'ells, com en el cas de la Laura, van patir tortures durant el règim d'incomunicació a comissaria, com en els múltiples casos denunciats pels organismes esmentats. Aprofitem també per denunciar que no és la primera vegada que s'utilitza la legislació antiterrorista per a reprimir als moviments socials. A Terrassa ja la vam patir a l'any 95 amb la detenció de dos companys i al 97 amb quatre companys més. I a la resta de Catalunya malauradament també ha passat amb casos com el del jove de Torà, els 3 de Gràcia, diversos companys anarquistes l'ultima de les quals la Núria Pòrtules.
Enguany, aquest estiu serà el darrer que la Laura passi a la presó. Durant tot aquest temps, a més de les detencions i d'uns judici sense garanties processals, ha patit la política penitenciària d'incomunicació i dispersió dels i les preses polítiques, que vulnera els seus drets més bàsics. Com a resultat, familiars i amics i amigues hem hagut de desplaçar-nos cada cap de setmana centenars o milers de kilòmetres per a poder-los visitar.
Aviat, la Laura sortirà de la presó, però les causes que la van portar a lluitar i a patir l'empresonament continuen vigents, així com també els abusos patits durant la detenció, el judici i els anys de reclusió. Per tot això, avui, nou anys després, continuem exigint:
La derogació immediata de la legislació antiterrorista.
La investigació real i independent de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos de seguretat de l'estat, i la seva eradicació.
La fi de les polítiques penitenciàries de represàlies envers els i les preses que lluiten, en especial les mesures de dispersió i aïllament.
La fi de la criminalització i persecució política i judicial de la dissidència.
Per saber-ne més:
SAT denuncia els 8 anys de segrest de Laura Riera per part de l'Estat
Un centenar de persones participen a la VI Marxa per l'Amnistia fins a la presó de Wad Ras
VI Marxa per l'Amnistia, cap a la presó de Wad-Ras de Barcelona
Marxa solidària a la presó de Wad-Ras
Diego Sánchez surt de la presó enmig de múltiples mostres de suport
Zigor Larredonda surt en llibertat després de 9 anys a la presó
Diego i Zigor, lliures després de 9 anys segrestats per l'Estat espanyol
