El veïnat de Palma ha tornat a sortir al carrer aquest dissabte 7 de novembre per defensar els terrenys annexos a l'antic edifici de Gesa. Desenes de persones han participat en una cassolada per reclamar que aquest espai de la façana marítima es destini a un gran parc públic i no a noves construccions o infraestructures d'aparcament.
La mobilització dona continuïtat a una reivindicació impulsada per les associacions veïnals Ses Veles i Parc Sí, que fa més de dues dècades que defensen una façana marítima verda, amb l'edifici de Gesa com a única construcció i sense aparcaments subterranis.
Les entitats consideren que la recuperació d'aquest sector de Palma hauria de respondre a les necessitats del veïnat, amb espais verds i equipaments públics, i no a un model de ciutat condicionat per la pressió immobiliària i turística.
Més de vint anys defensant una façana marítima verda
El conflicte actual té unes arrels que van més enllà del projecte de rehabilitació de Gesa.
L'edifici, obra de l'arquitecte Josep Ferragut i inaugurat el 1977, va ser durant dècades la seu de la companyia elèctrica Gesa. Després de perdre la seva funció original, l'immoble i els terrenys adjacents van quedar immersos en un llarg procés d'abandonament, operacions immobiliàries i disputes sobre el seu futur.
Durant els anys 2000, els interessos immobiliaris van arribar a plantejar l'enderrocament de l'edifici per construir-hi habitatges de luxe. La protecció patrimonial de l'immoble va impedir que aquesta operació es materialitzàs.
La recuperació pública de Gesa, formalitzada per l'Ajuntament de Palma el 2025, havia d'obrir una nova etapa. Tanmateix, el projecte municipal de rehabilitació i ordenació dels terrenys adjacents ha reobert el conflicte amb les entitats veïnals.
Aquestes associacions no s'oposen a recuperar l'edifici ni a destinar-lo a usos culturals i comunitaris. El que qüestionen és la necessitat d'ocupar els terrenys lliures amb noves construccions i un aparcament subterrani, quan consideren que els aproximadament 15.000 metres quadrats de Gesa permeten acollir els equipaments previstos.
De la cadena humana a la cassolada
Al llarg de 2026, les mobilitzacions s'han anat succeint.
El 28 de març, centenars de persones van formar una cadena humana als terrenys annexos a Gesa per rebutjar el projecte municipal. La protesta, convocada per Parc Sí, va reivindicar la creació d'un gran pulmó verd davant la mar.
El 16 de maig, el veïnat va tornar a mobilitzar-se i va delimitar amb cintes i cartells l'espai que havien d'ocupar les noves construccions. L'objectiu era fer visible sobre el terreny la superfície que, segons les entitats, es podia perdre com a espai lliure.
La mobilització es va intensificar el juny, després de la presentació del projecte seleccionat per l'Ajuntament, elaborat per l'estudi Cruz y Ortiz Arquitectos.
Les associacions van denunciar que el projecte s'havia definit sense un procés previ de participació ciutadana i van rebutjar incorporar-se al jurat d'un concurs que consideraven condicionat per decisions urbanístiques ja adoptades.
Al setembre es van donar a conèixer modificacions del projecte que eliminaven dos edificis annexos inicialment previstos, reduïen l'aparcament subterrani i ampliaven les zones verdes. Tot i aquests canvis, les entitats veïnals mantenen el desacord amb la construcció d'un aparcament i amb el model d'intervenció proposat.
La cassolada d'aquest dissabte demostra que el conflicte continua obert.
Qui decideix el futur dels espais públics?
Més enllà de la rehabilitació d'un edifici emblemàtic, el conflicte de Gesa planteja un debat sobre el futur urbanístic de Palma.
El govern municipal defensa la recuperació de l'immoble per acollir equipaments culturals i serveis públics, així com la creació de nous espais verds a l'entorn. Les entitats veïnals, en canvi, reclamen preservar íntegrament els terrenys lliures i qüestionen que l'aparcament subterrani sigui compatible amb el model de parc que reivindiquen.
La discrepància també afecta la manera de prendre les decisions. Les associacions denuncien que han conegut aspectes fonamentals del projecte a través dels mitjans de comunicació i que no han pogut participar en la definició inicial dels usos de l'espai.
Per això, la reivindicació de Parc Sí i Ses Veles no es limita a la defensa d'uns terrenys. També reclama que el veïnat tengui capacitat real de decidir sobre la configuració dels espais públics de la ciutat.
Més de vint anys després de les primeres reivindicacions, la mobilització per Gesa continua plantejant una qüestió de fons: quin model de façana marítima necessita Palma i qui ha de decidir-ne el futur?
