Organitzacions ecologistes, sindicals, de defensa dels drets socials i vinculades a la sobirania digital s'han concentrat al Moll de Barcelona, coincidint amb la celebració de l'IA Summit al World Trade Center, per reclamar al Govern una moratòria en el desplegament de megacentres de dades a Catalunya.
La mobilització qüestiona el desenvolupament previst dins l'estratègia de la Generalitat en matèria d'intel·ligència artificial i autonomia tecnològica. El Govern ha identificat 26 projectes estratègics de centres de dades i defensa aquestes infraestructures com una via per generar ocupació qualificada, reforçar la digitalització i avançar en sobirania tecnològica.
Els col·lectius, però, reclamen aturar tant els projectes en planificació com els que ja s'estan executant fins que se'n coneguin amb transparència els consums d'electricitat i aigua, l'impacte ambiental, l'ocupació estable que generaran i els recursos públics destinats a facilitar-ne la implantació.
De 120 a 2.000 MW de potència
Un dels principals arguments és l'impacte energètic. Segons les dades aportades per les entitats, el desplegament previst podria fer passar la potència dels centres de dades dels 120 MW actuals als 2.000 MW.
Agustí Emperador, d'Ecologistes en Acció, sosté que això podria representar un consum anual de 12.000 GWh, i alerta que una demanda d'aquesta magnitud entraria en conflicte amb els objectius de descarbonització. Aigua és Vida posa l'accent, per la seva banda, en el consum hídric d'aquestes instal·lacions en un territori que ja pateix episodis d'escassetat d'aigua.
Les organitzacions també qüestionen les previsions sobre creació de llocs de treball. CGT assenyala que l'experiència dels centres de dades implantats a l'Aragó mostra una generació d'ocupació permanent molt inferior a les estimacions que utilitza el Govern. Des de la IAC, Assumpta Barbens ha advertit que «molta inversió no significa necessàriament molta ocupació» i ha reclamat que el debat incorpori quin model productiu i territorial es vol impulsar.
Sobirania digital sí, però amb control democràtic
Les entitats diferencien, però, entre l'aposta per una sobirania digital pròpia i la implantació de grans infraestructures destinades a empreses tecnològiques privades. Consideren positiva la voluntat de desenvolupar eines com un núvol català sobirà, però reclamen conèixer quina inversió respon a necessitats públiques i quina està orientada a facilitar l'arribada de grans empreses i fons d'inversió.
El manifest «Per un país i un planeta habitables. 10 raons per dir no als megacentres de dades» ja ha rebut, segons els impulsors, més de 140 adhesions d'organitzacions i col·lectius.
Els signants reclamen incorporar representants de la societat civil i dels territoris afectats a la taula de seguiment dels centres de dades, fer consultes públiques als municipis afectats, publicar dades obertes sobre els impactes socials, econòmics i ambientals i informar dels incentius concedits a les multinacionals.
La reivindicació, resumeixen els convocants, no planteja un rebuig a la tecnologia o a la intel·ligència artificial, sinó un debat sobre com, on i al servei de qui es despleguen les infraestructures que les fan possibles.
