La transmissió del català a la Franja de Ponent presenta signes de retrocés que els indicadors sociolingüístics tradicionals no permetien detectar amb prou precisió. Així ho assenyala una investigació del sociolingüista i professor de la Universitat de Saragossa Natxo Sorolla, recollida aquest 15 d'agost per Josep Maria Botanch a El Món.
L'estudi, titulat La transmissió intergeneracional del català a la Franja no és estable, posa el focus en els usos bilingües i adverteix que aquests poden emmascarar un procés de substitució lingüística. Segons Sorolla, la situació de minorització que pateix el català des de fa segles està desencadenant un procés que encara no s'observava amb aquesta intensitat durant els anys noranta.
La principal novetat de l'estudi és la utilització de l'Índex de Transmissió Intergeneracional Global (ITIG), que amplia el tradicional ITIC. Mentre aquest darrer mesura sobretot si el català continua sent la llengua predominant de pares a fills, l'ITIG incorpora els canvis cap als usos bilingües i l'augment del castellà o d'altres llengües.
La diferència és significativa. Amb l'indicador tradicional, la transmissió del català a la Franja l'any 2014 encara presentava un balanç lleugerament positiu, de +0,7 punts. En canvi, aplicant l'ITIG, el resultat cau fins als -0,4 punts, fet que revela un trencament de la transmissió intergeneracional que quedava parcialment ocult.
La situació, però, és desigual territorialment. La Ribagorça presenta els indicadors més preocupants, amb un ITIG de -4,6, mentre que a la Llitera se situa en -0,8 i al Matarranya en -1,7. El Baix Cinca és l'única comarca analitzada que manté un balanç global positiu, amb +1,4.
Sorolla alerta especialment del comportament lingüístic dels joves. Encara que el català es mantingui dins la família, en sortir de la llar les xarxes socials i els grups d'amics afavoreixen l'ús del castellà. Això provoca que joves catalanoparlants familiars acabin relacionant-se entre ells en castellà i adoptant progressivament rols socials castellanoparlants.
L'estudi també assenyala el paper de la glotofòbia i la fragmentació de la llengua, amb l'ús de denominacions pejoratives com xapurriau, que contribueixen a presentar el català com una llengua conflictiva i poden afavorir-ne l'abandonament.
Les dades dibuixen així un escenari en què mantenir la transmissió del català dins de casa ja no garanteix la continuïtat social de la llengua. El repte, segons es desprèn de l'estudi de Sorolla, és aconseguir que el català transmeti també la seva vitalitat de la família al carrer i, especialment, a les relacions entre els més joves.
