L'Agència Espanyola de Protecció de Dades dona la raó a Plataforma per la Llengua: l'estudi d'usos lingüístics als caus i esplais no va recollir...

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha desestimat la denúncia presentada per Asamblea por una Escuela Bilingüe i ha donat la raó a Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC): l'estudi fet per l'entitat sobre els usos lingüístics als caus i esplais de Catalunya no va vulnerar la normativa de protecció de dades, i la investigació, que no va recollir dades personals, va seguir els preceptes del mètode científic de l'observació no participant. La resolució demostra, un cop més, que Plataforma per la Llengua no és, com l'han anomenat certs partits i mitjans espanyolistes, «los espías del catalán», sinó una entitat que fa estudis sociolingüístics rigorosos per conèixer la situació de la llengua.

Plataforma per la Llengua atribueix la denúncia a una voluntat per desprestigiar l'organització i a una intenció per desincentivar futures investigacions per conèixer l'estat real de la llengua, i es mostra satisfeta per l'arxivament. L'entitat espanyolista acusava l'organització d'haver infringit la normativa de protecció de dades per «recollir dades sense informar-ne els afectats, mitjançant gravacions de veu de treballadors en el transcurs de l'activitat laboral sense consentiment i sense adoptar mesures de seguretat i confidencialitat adequades».

Tanmateix, Plataforma per la Llengua no havia de fer res d'això, atès que en cap moment no va recollir dades de caràcter personal ni gravacions de veu: els informadors tan sols apuntaven la llengua de les converses, el nombre d'infants i de monitors que hi participaven, i el grup d'edat dels participants. A més, no gravaven les converses entre els participants: només s'enregistraven a si mateixos, amb notes de veu, per tal de descriure situacions que incloguessin fenòmens com la subordinació lingüística del català al castellà, la distribució funcional dels usos lingüístics i el rol dels monitors i caps com a referents lingüístics.

L'entitat, per encàrrec del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), va analitzar l'estat del català als caus i esplais de Catalunya, així com els usos i els comportaments lingüístics tant dels infants com dels monitors i els caps d'aquestes organitzacions. Per fer-ho, va fer servir una metodologia científica, avalada per l'acadèmia, com és l'observació no participant. Aquesta metodologia, que ja es va fer servir en els estudis sociolingüístics als patis fets per Plataforma per la Llengua, i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc, consisteix a mesurar els usos lingüístics i permet obtenir una informació clara i observable de la realitat estudiada. D'aquesta manera, es diferencia de mètodes com les enquestes, que, si bé poden recollir moltes més variables, es basen en dades declarades i no pas observades, i, per tant, són més susceptibles d'incloure biaixos.

Dades que permeten conèixer millor la situació de la llengua: només una de cada dues converses entre infants dels caus i esplais és en català

Per a Plataforma per la Llengua, la denúncia d'Asamblea por una Escuela Bilingüe també pretenia desincentivar, a través de la por, futures investigacions per conèixer la situació real del català. Si no se'n tenen dades actualitzades, no es poden fer actuacions estratègiques, i es pot continuar dissimulant la situació d'emergència lingüística en què es troba el català.

A través de l'observació no participant, l'estudi L'estat del català al cau i a l'esplai. Estudi sociolingüístic a l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya, publicat el gener del 2024, va poder concloure que només una de cada dues converses entre infants als caus i esplais de Catalunya és en català. En concret, un 54 %. La resta es produïen majoritàriament en castellà, mentre que una part molt residual era en altres llengües. En canvi, quan els infants s'adreçaven als monitors o caps ho feien en català en un 73 % de les converses. A més, l'estudi també observava canvis del català al castellà per part dels infants com un patró de comportament força repetit durant les converses.

En termes generals, la investigació va concloure que prop d'un 70 % de les converses als caus i esplais es produïen en català, i un 30 % en castellà. En el cas dels infants, el percentatge de català baixava al 64 % en el total de converses en què intervenien (i pujava al 35 % de castellà), mentre que els monitors i caps feien servir el català en el 77 % dels casos cap als infants i en el 22 % en el cas del castellà. A més, en un 80 % de les converses entre monitors i caps es feia servir el català. De la disminució en els usos lingüístics dels infants quan parlaven entre ells respecte quan parlaven amb els monitors o caps se'n desprenia que canviaven molt de llengua depenent del context o del seu interlocutor. Aquest fet es va poder contrastar a l'estudi gràcies a l'anàlisi qualitativa. Bona part dels canvis lingüístics del català cap al castellà per part dels infants es produïen en tres sentits: en la introducció de paraules i expressions en castellà, durant el desenvolupament de les activitats del cau o esplai (com ara jocs o dinàmiques) o per influència dels usos amb persones que només s'adreçaven en castellà i feien canviar la llengua dels interlocutors.