Les comunitats energètiques són identificades per totes les polítiques europees, estatals i municipals com un eix central de la transició energètica i, més àmpliament, de la transició ecosocial. Tanmateix, la seva implantació real a Barcelona continua sent molt limitada. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi ‘Comunitats Energètiques de Barri: estudi de viabilitat per permetre l’extrapolació del model a tota la ciutat’, impulsat per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), que analitza l’evolució de nou comunitats energètiques de barri a la ciutat.
L’estudi posa de manifest una distància clara entre el consens polític sobre el valor estratègic de les comunitats energètiques i la seva materialització efectiva. Malgrat el fort compromís veïnal i l’existència d’un marc normatiu favorable sobre el paper, el desplegament de les comunitats energètiques continua sent lent, fragmentat i fortament condicionat pels tempos administratius, l’accés a cobertes, el finançament i la manca de mecanismes estables de suport institucional.
Les comunitats energètiques analitzades no són només projectes de generació d’energia renovable, sinó espais de governança ciutadana, cohesió social i aprenentatge col·lectiu, amb un potencial rellevant per avançar cap a una transició energètica més justa. En tots els casos estudiats, el motor principal ha estat el veïnat organitzat, sovint a través de les associacions veïnals, que han assumit un paper central en la dinamització dels projectes.
Tanmateix, després de gairebé dos anys de desplegament, la seva contribució energètica real és encara molt marginal. A Barcelona, la potència fotovoltaica instal·lada associada a comunitats energètiques de barri és d’uns 150 kWp, cosa que equival a una producció anual estimada d’aproximadament 0,2 GWh/any. Aquesta xifra contrasta fortament amb el consum elèctric anual de la ciutat, que supera els 14.000 GWh segons l'Observatori de l'Energia de Barcelona.
L’estudi identifica tres factors determinants perquè les comunitats energètiques puguin avançar: l’existència d’un grup motor veïnal actiu i sostingut, un acompanyament tècnic continuat i un suport institucional clar i estable. Quan alguna d’aquestes peces falla, els projectes tendeixen a alentir-se o quedar encallats, incrementant la dependència del voluntarisme i generant desigualtats territorials.
Un dels casos més rellevants analitzats és el del Poblenou, on s’ha posat en marxa una prova pilot de cessió d'energia municipal a una comunitat energètica de barri. Aquesta experiència obre la porta a noves formes de col·laboració publicocomunitària i demostra que, amb instruments adequats i voluntat política, és possible reduir els temps de desplegament i donar legitimitat al model.
La Favb reclama que les comunitats energètiques de barri siguin reconegudes com una infraestructura social clau de la transició energètica, amb finançament estructural, suport tècnic estable i una governança transversal que permeti passar del discurs a una implantació efectiva als barris.
