“L’any passat vam estar tot l’hivern sense calefacció. Què passarà aquest quan torni el fred?” Aquesta és una de les desenes de preguntes que es fan cada dia les llogateres de Les Pinedes. Per a les que porten anys als blocs, tot plegat s’ha convertit en normalitat. Per les que acaben d’arribar, cada dia és un descobriment desagradable. La Sílvia porta 6 anys vivint al bloc 142, i des del primer dia ha estat intentant que les coses millorin: “juguen al joc del desgast, i en alguns moments han estat a punt d’aconseguir-ho”.
Aquesta situació s’ha anat traspassant de consistori a consistori, tot i que alguns hagin intentat abordar-ho amb millors o pitjor paraules. Aquest mes d’abril es va iniciar un procés de negociació, però que ha quedat molt encallat en les bones paraules i la falta d’accions. Les veïnes i el Sindicat exposen que l’Ajuntament, al final, funciona com un propietari més, i la llei dels diners sempre acaba prevalent.
“Les llogateres paguem entre 125 i 200€ cada mes només per la qüestió del manteniment. Això és el que es paga en grans comunitats amb piscina, i nosaltres amb prou feines tenim les escales netes i les façanes sense rovellar”, afirma l’Adrià, veí dels blocs.
El Sindicat assenyala com des de l’Ajuntament es pretenen abanderar de la gestió dels HPO en defensa del dret a l’habitatge, però que després, a l’hora de la veritat, no estan havent-t’hi resultats tangibles.
“El consistori format per Babord, ERC i el PSC ja no tracten a les veïnes amb el menyspreu de l’anterior Ajuntament de Junts, però igualment es troben amb una barrera clara: l’habitatge és un negoci, i ells també formen part d’aquesta roda. Al final, l’únic al que poden aspirar és a gestionar la misèria.”
Les veïnes, organitzades amb el Sindicat, estan decidides a plantar cara i no deixar que la desesperança les guanyi. Saben que les negociacions que tot just van arrancar al maig són l’inici d’un procés llarg i costerut: “ningú ens regalarà res, això ho tenim clar, si volem que es compleixin els nostres drets haurem d’assegurar-nos que així sigui”.
