La relació entre el pensament de Vladímir Ílitx Lenin i el d’Antonio Gramsci ha estat un tema controvertit durant dècades. Una controvèrsia que no en té res, però, d’erudició estèril. Ans al contrari, es tracta d’una qüestió estratègica, indestriable de la filosofia de la vida i la concepció del món sostingudes per tots dos personatges.
Durant els anys setanta del segle XX, de fet, es va gestar una operació política que pretenia, per una banda, deslegitimar la tradició comunista italiana i, per l’altra, avalar ideològicament les derives socialdemòcrates a partir d’una pretesa antítesi entre el teòric sardoitalià i el bolxevic. Un raonament que entrava en contradicció amb el parer de Gramsci, que considerava Lenin el «més gran teòric modern de la filosofia de la praxi».
Sumari
Introducció: Democràcia obrera i hegemonia, Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya; Entorn de la subjectivització política en Lenin i Gramsci, Iván Alvarado i Castro; Hegemonia, concepte leninià, Alejandro Fortuna; Lenin, Gramsci i Sacristán: Imminentisme i actualitat de la revolució, Víctor Ríos; Dos mestres de vida: La relació entre V. I. Lenin i Antonio Gramsci, Joan Tafalla; La reforma intel·lectual i moral en Gramsci i Lenin, Fernando Zamorano.
