La diputada de la CUP, Laia Estrada, ha anunciat no signarà el Pacte Nacional per la Llengua, impulsat pel Govern, perquè considera que es tracta d’una operació “retòrica i propagandística” que evita enfrontar-se a l’autèntica amenaça per al català: l’Estat espanyol.
“Un pacte d’aquestes característiques s’hauria de fer contra l’Estat, i no de la seva mà”, ha afirmat Estrada. La CUP considera que el pacte ignora completament l’ofensiva judicial contra la llengua catalana, especialment a l’àmbit educatiu, on diverses sentències han reduït l’ús del català com a llengua vehicular.
Tot i el rebuig al document global, Estrada ha deixat clar que la CUP no s’oposarà a totes les mesures del pacte. Al contrari, ha reconegut que algunes propostes han estat formulades per la pròpia formació i que hi donaran suport “quan es debatin i votin al Parlament”.
Tanmateix, la CUP considera que el pacte s’emmarca en una estratègia més àmplia de “pacificació del conflicte polític” liderada pel PSOE i el PSC, amb l’objectiu de consolidar l’statu quo i evitar tensions amb Madrid
“No podem avalar un pacte que pretén garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants sense ni tan sols mencionar els obstacles estructurals imposats per l’estat espanyol”, ha remarcat Estrada.
ERC, PSC i Comuns ja han manifestat que signarant el Pacte. Sindicats i Patronals també se sumaran i sembla ser que també comptaran amb Òmnium i la Plataforma per la Llengua sembla ser que també se sumaran. Tot i que la Plataforma ha matisat darrerament que "Ens sembla bé que hi hagi consens social i politic entorn de la llengua, però el que hi ha per escrit és insuficient, té incoherències i mancances pressupostàries". En canvi la CUP i Junts ho rebutjant totalment. El pacte per la Llengua està previst que se signi el proper dimarts.
La Plataforma per la Llengua, el veu poc ambiciós en alguns objectius i, sobretot, en el finançament
Plataforma per la Llengua considera que el Pacte Nacional per la Llengua impulsat per la Generalitat de Catalunya és un bon punt de partida per impulsar polítiques per millorar la situació del català, però reclama que estigui dotat de prou recursos per posar-lo en marxa. És un pacte que col·loca la llengua com a qüestió central de les polítiques del país, per bé que alhora està mancat de prou recursos econòmics per aconseguir els objectius que es proposa, així com d'un calendari i d'indicadors específics per acomplir-los. En alguns àmbits, l'entitat hi veu manca d'ambició, però considera que hi ha marge per capgirar-ho a través de les polítiques públiques concretes.
Per a l'entitat, un dels punts forts del pacte és que torni a situar el català com una prioritat de país, tot donant resposta al consens polític i social existent al voltant de la importància que té la llengua: la gran majoria de la societat i de l'arc polític catalans veuen clar que cal impulsar mesures per revertir l'estat de minorització i disminució de l'ús social de la llengua. Però a més d'un valor simbòlic, el pacte parteix d'una diagnosi acurada de la situació real de la llengua, i té valor pel fet que concep la llengua com una qüestió transversal de totes les polítiques públiques i, en general, es planteja uns objectius correctes.
L'organització considera positiu que el Pacte Nacional per la Llengua es proposi invertir més diners que mai en polítiques lingüístiques i que confirmi que la llengua és una part essencial del motor social, econòmic i dels serveis públics. Per damunt de tot, a més, el document és també un compromís del Govern, i de les administracions i entitats que s'hi adhereixin: qui signi aquest pacte es compromet a complir-lo, cadascú en la mesura que li correspongui, i Plataforma per la Llengua s'encarregarà de fiscalitzar-ho.
El pacte ha seguit un llarg procés de participació ciutadana, social i política, i Plataforma per la Llengua hi ha participat i ha fet aportacions, des del principi i fins al darrer moment, que no han estat introduïdes al redactat en alguns casos. L'entitat considera positiu que aquest pacte, finalment, tiri endavant i es puguin començar a aplicar les mesures que s'hi inclouen com més aviat millor.
Les reticències de Plataforma per la Llengua
Per bé que l'entitat dona suport al fet que tiri endavant el Pacte Nacional per la Llengua, es mostra crítica amb diverses propostes per la seva manca d'ambició i recursos. D'una banda, el món del treball i l'empresa i l'àmbit d'infància, joventut i esports són exemples clars en què els objectius a assolir són correctes, però els pressupostos, clarament insuficients. En l'àmbit de la salut, per exemple, el pacte queda curt quant a les mesures: no es presenta cap acció concreta per a fer complir la llei i, per tant, per garantir els drets lingüístics i la seguretat assistencial.
L'epígraf dedicat a l'àmbit educatiu l'entitat el valora amb escepticisme. En aquest apartat, es menciona com a objectius "vetllar perquè el català, com a llengua pròpia de Catalunya, sigui la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu i en l'acollida de l'alumnat nouvingut" i "vetllar perquè al final de l'etapa educativa obligatòria l'alumnat assoleixi la competència oral i escrita plena en català tant en els registres formals com en els informals". Es tracta d'objectius per als quals no s'especifiquen mesures ni indicadors per acomplir-los. Per a l'entitat, és especialment urgent que, a través de les polítiques públiques, l'executiu català capgiri aquesta manca de concreció, atès que la interferència judicial i la deixadesa dels darrers governs de la Generalitat fan que siguem lluny d'assegurar que a l'acabament de l'ensenyament obligatori els alumnes tinguin un domini real de la llengua.
Un pacte que ha de ser un punt de partida per a situar el català al centre de les polítiques públiques
L'entitat entén que com més pot ajudar a la millora de la situació del català en aquest moment és donant suport a la signatura del pacte, perquè les mesures que preveu tirin endavant com més aviat millor. Tan bon punt es posi en marxa, l'entitat fiscalitzarà, com ha fet fins ara, l'acció de govern, i analitzarà el compliment del pacte. Per damunt de tot, Plataforma per la Llengua entén que l'acord és un punt de partida, i no un punt d'arribada, i considera que la manca de pressupost en alguns àmbits i la poca concreció en altres àmbits s'hauria de resoldre a través de les polítiques públiques futures. A més, per a l'entitat serà especialment important estar atents a la continuïtat de les mesures, que, en aquest acord, només es concreten per al 2025, i sense un calendari i uns indicadors específics.
Amb l'objectiu que el català sigui una llengua plenament normal a tots els Països Catalans i que els catalanoparlants tinguin els drets lingüístics garantits, Plataforma per la Llengua fa de nou una crida a les institucions a donar compliment a les mesures que proposa en la seva campanya "Decantem la balança pel català". A més, tenint en compte que les dades recollides en la darrera Enquesta d'usos lingüístics a la població de Catalunya assenyalen una davallada en l'ús social del català i constaten que s'agreuja la situació d'emergència lingüística, l'entitat farà créixer la pressió als diferents governs i administracions, i augmentarà la feina per conscienciar la ciutadania de la situació de la llengua.
