"Com a País colonitzat que som, portem centenars d'anys resistint contra les polítiques que els diferents governs, també els autonòmics, han aplicat sistemàticament contra nosaltres, el territori, la nostra economia i la nostra llengua i cultura. Tanmateix, i gràcies a l’espenta popular, des del 2015 s'havia albirat la possibilitat d'un canvi que finalment i dissortadament no va arribar."
El decret de plurilingüisme impulsat pel Botànic va deixar a les famílies valencianes sense poder triar una educació als seus fills i filles 100% en valencià i no va derogar la injusta exempció lingüística. No s’entendria la capacitat de l’actual govern d’extrema dreta antivalencià per a atacar feroçment la llengua a l’ensenyament sense aquest “pecat original” botànic. El que és pitjor, era fàcil i evident preveure com un sistema així en una situació de minorització lingüística podia ser utilitzat contra el valencià amb un simple canvi de govern a la Generalitat. Tal i com ara estem veient.
Les raons per a fer una política lingüística aigualida eren diverses: justificades en els tribunals espanyols, i en la “complicada” situació de la llengua al país en determinades parts del nostre territori o la incomprensió de part de la població, amb grans altaveus com els grupuscles Hablemos Español: lobbys de l’extrema dreta per a garantir que mantenen el poder, estiguen o no a les institucions.
Al 2021, un bon grapat de centres educatius públics valencians llençaren el manifest “Centres pel valencià”, denunciant l’irreparable retrocés que suposava la implantació del sistema de percentatges lingüístics en l’ensenyament (l’anomenat “PEPLI”) respecte les línies en valencià a l’educació. Quan la societat civil ens reunírem per acollir els crits desesperats de professorat i centres públics alarmats, trobàrem una nul·la resposta institucional, una hostilitat incomprensible per part dels nostres polítics, i un silenci alarmant d’algunes de les entitats per la llengua més importants del nostre País.
Després de les eleccions del maig, la coordinadora de Decidim, Zahia Guidoum, publicava un article titulat “Qui protegirà el valencià a les escoles?” al Diari la Veu:
“Sense blindar el valencià en l’escolarització com a llengua vehicular majoritària i alhora destruint el reducte d’immersió lingüística, no era difícil preveure amb un canvi en mans en les institucions, es deixava a la nostra llengua en una situació molt precària. És a dir, sense canviar la llei, la reducció del valencià al 25% a bona part de les nostres escoles pot ser una realitat en qüestió d’una o dues legislatures. Els valencians i les valencianes, sabem ben bé que la dreta no té cap problema en instaurar el seu model de país sense mirament.”
Parafrasejant a Joan Fuster, tota política (lingüística) que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres, i malauradament, el temps ha donat la raó a totes aquestes persones, centres i entitats que advertíem del risc imminent que suposava per a la nostra llengua el PEPLI. Altra gran errada botànica, fou voler controlar la societat civil en comptes de treballar colze a colze amb ella i sobretot, impulsar-se d’ella, per a transformar el nostre País. En comptes de crear el nostre propi “Hablamos Español” amb capacitat d’organització, ens hem dedicat a gestionar les nostres errades per acció o per omissió. Per això, Decidim, ens congratulem amb la ràpida resposta de les diverses propostes de mobilització anunciades per la Plataforma -Nos!, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, o Intersindical Valenciana, entre d’altres. Ens adherirem a les mobilitzacions i treballarem per defensar la nostra llengua, que al cap a la fi és atacada precisament per ser la mostra vivent del nostre fet nacional.
El poble valencià portem en una llarga lluita de resistència des de fa més de 300 anys i seguim. El valencià a les escoles sols el protegirem nosaltres, en les nostres mans està donar la batalla.
