Caminàvem i caminàvem per la Cinquena Galeria. Allà era un "veterà", tot i que jo em trobava a la Tercera Galeria i era gat vell. Són els records que em venen al cap de Salvador Puig Antich.
Aprofitant les festes de Nadal, i amb el coneixement que hi havia una certa relaxació, vaig demanar passar a la Cinquena Galeria, on es trobava en Salvador i alguns dels seus companys. Caminàvem pati amunt i pati avall amb en Salvador, em sembla recordar que també amb en Garriga Paitubi i altres. Ell fumava un puro i em deia que no l'executarien, que no podien fer-ho, que la pressió internacional i la nostra gent a Catalunya ho impediren. Jo no el volia desenganyar, i li donava la raó.
Però sabia que no seria així. Em ressonaven aquelles paraules dels dirigents del partit comunista espanyol, presoners a Segòvia, i amb bona informació. "A este lo ejecutan como respuesta a la muerte de Carrero Blanco." Jo no ho volia creure, però per desgràcia va ser així.
Mai es va demostrar que l'arma que duia en Salvador fos l'autora de la mort del policia. El tiroteig va ser amb diferents armes, dins d'un portal on hi havia quatre policies i ell, tots disparant!
