Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga pels 40 anys de la Declaració de Mequinensa

Des de les passades eleccions autonòmiques del 2023, que a l’Aragó van suposar l’arribada al govern del Partit Popular d’Aragó i la formació ultradretana VOX (amb el suport del Partit Aragonès Regionalista), han tornat els vells temps de catalanofòbia i baturrisme desfermats.

Els de sempre, com sempre, passant barroerament per sobre de la ciència, el sentit comú, i els drets dels ciutadans de la Franja de Ponent, tornen a escampar els eslògans del “Pancatalanisme imperialista”, el “català de Barcelona”, etc., atiats pels entorns polítics, mediàtics i institucionals espanyols i regionals aragonesos.

Davant la seva manca de projecte i la seva paràlisi per a afrontar reptes molt més urgents per al territori (despoblació rural; col·lapse a l’entorn metropolità de Saragossa; descontrol en la implantació d’energies renovables; ambigüitat sobre la política hidràulica; etc.), només saben recórrer al fantasma de l’enemic exterior català.

Amb aquest ànim destraler i sectari ataquen la principal expressió de la nostra personalitat, la llengua i la cultura catalanes; provant de torpedinar els minsos avenços aconseguits gràcies a anys d’incansable mobilització popular, acadèmica i municipal; i, de passada, escanyant encara més la tímida recuperació de la germana llengua aragonesa.

Al capdavall, però, si aquestes expressions els irriten tant i les combaten amb tanta ràbia, és perquè saben que són fets vius, que van més enllà de l’evidència lingüística i cultural; i que la seva existència assenyala la seva indigència com a representants de la ciutadania, i la seva impotència com a gestors de les responsabilitats públiques.

La realitat, aquesta realitat, és tossuda. Les dones i els homes d’aquestes terres som gent ferma i dura, que a pesar de menyspreus i dificultats sobrevivim i perseverem, des de dins i des de fora del territori, per a existir essent com som.

Potser només falta més consciència que som i com som; redescobrir el nostre potencial i fer-lo créixer, per a avançar en tots els àmbits a la nostra terra, amb la nostra manera de ser i de fer; junt amb aquells que, des dels seus orígens i la seua realitat, respectin les nostres, i vulguem unir esforços per a aconseguir el progrés de tots plegats.

Els objectius són ben clars:

  • El no retorn del negacionisme anticientífic i del secessionisme lingüístic del LAPAO i LAPAPYP, o d’expressions pejoratives o regionalistes com Xapurriau o Aragonès Oriental.
  • L’oficialitat i la presència pública, igualitària i efectiva del català a les nostres comarques; especialment mitjançant la continuïtat i l’extensió de l’ensenyament del i en català, a la toponímia i en la relació ciutadana amb les institucions.
  • L’aplicació de polítiques públiques i iniciatives socials per a la recuperació i el foment de la nostra cultura popular i tradicional.
  • Acció unitària a tot el territori: Encoratgem a totes les organitzacions, associacions i ciutadania a ajuntar-nos i plantejar escenaris per a fer front a l’actual viratge del govern d’Aragó contra la nostra llengua.
  • L’aplicació de polítiques públiques concretes per a rellançar el progrés econòmic i social, i les oportunitats de i per al territori, que promoguin l’arrelament i la permanència dels franjolins i nouvinguts als nostres pobles i viles.

Els mitjans són també coneguts: treball, resistència, unitat, dignitat. No només hem de respondre als insults o les manipulacions de polítics matussers i opinadors sectaris; cal que sortim, tots junts, a lluitar i a guanyar. Amb responsabilitat i lleialtat, sense perjudicis ni prepotència, sabent que tothom és necessari; acudint a les convocatòries, mobilitzant-nos per la nostra causa en tots els seus vessants, i traslladant-ho a la vida quotidiana. Assumint que és un camí feixuc, però amb voluntat d’arribar fins al final, amb els que vulguen acompanyar-nos-hi.

Ens trobem en un moment de gran transcendència, agreujat perquè les nostres comarques pateixen el flagell de la despoblació, junt amb un creixement descontrolat a indrets concrets, sense eines per a la integració dels nouvinguts; amb una manca de cohesió interna i de consciència pròpia generalitzades; i amb poca representativitat i influència política i social.

Tot plegat forma un còctel nefast, que costarà molt de redreçar; i que requerirà molta feina, perseverança i una acció coordinada i unitària; per damunt de disquisicions ideològiques que, ara i aquí, són més un llast que una cosa útil.

Som a anys llum de l’evolució d’altres territoris i encara hem d’avançar molt; especialment ara que ens enfrontem al rebrot a l’Aragó de l’espanyolisme més recalcitrant i cavernari que vol esborrar tot vestigi de catalanitat a la Franja.

Sense por ni vergonya, continuarem defensant la nostra llengua i cultura catalanes, continuarem fent Franja!!!

 

#CatalàOficial#FemFranjaCasal Jaume I de Fraga

catalàDeclaració de Mequinensafranja de ponentManifestMoviment Franjoli

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid